Dilluns, 24 d'Abril de 2017

CCOO tenim la convicció que l’ampliació dels drets socials de ciutadania i la generalització dels nivells de benestar de les persones reforcen la cohesió social. També considerem que el coneixement i l’ús de les llengües oficials és un d’aquests factors de cohesió social, ja que facilita l’accés a drets bàsics com ara el treball, la salut, l’educació i la participació. En el marc d’aquesta convicció creiem que el coneixement i l’ús del català és un dret de ciutadania i apostem perquè el català sigui una llengua compartida per tothom, també en el món laboral.

Amb aquest plantejament de fons, la confederació de CCOO de les Illes Balears ha parlat amb la consellera d’Afers Socials del Govern de les Illes, Fina Santiago, per conèixer la seva impressió sobre qüestions relacionades amb la immigració, així com per reflexionar sobre la nova Llei de serveis socials, la Llei de dependència i la supressió del Ministeri d’Igualtat del Govern espanyol.


Fina Santiago
Consellera d’Afers Socials, Promoció i Immigració del Govern de les Illes Balears

Alexandre Charles Rolland

YouTube Preview Image

DESCARREGA’T L’ENTREVISTA (MP3PODCASTWMV)

Què li semblen els fets ocorreguts per exemple a França, on alguns romanesos han estat expulsats i enviats al seu país d’origen, i aquesta onada de xenofòbia a tot Europa?

Jo crec que el que ha succeït a França és precisament un indicador clar del que està succeint a Europa, és un missatge una altra vegada xenòfob, una altra vegada feixista, en relació amb la ciutadania. El concepte de ciutadania implica compartir un espai i un temps. En aquests moments, però, s’està convertint en un element de rebuig i és paradoxal que hagi passat precisament a França, que és un dels països històricament pioners en el tema de la ciutadania i la seva revolució. A més a més, jo crec que és un atac clar al que ha de ser l’Europa del futur. Un atac clar a l’Europa que les esquerres hem de defensar, una Europa de convivència pacífica i de convivència social de tots el seus integrants. Per tant, expresso un rebuig total a aquesta política. No és possible que tenguem una Europa on, en aquests moments, les mercaderies tenguin més drets que les persones; si és aquesta l’Europa a què aspiram és una Europa que ens hem de replantejar.

Amb referència a la Llei de serveis socials que s’ha aprovat recentment a les Balears, una llei molt innovadora dins de l’Estat espanyol, ens agradaria que ens expliqués en què consisteix i quins drets fonamentals oferirà a les persones.

Com que la nostra comunitat autònoma ha estat governada majoritàriament pel Partit Popular, els serveis socials mai no havien estat una política pública de compensació de les desigualtats sinó que sempre s’havien relacionat amb temes de caritat i de beneficència. Nosaltres, amb aquesta Llei de serveis socials, el que volem és equiparar-los amb els serveis de sanitat i educació, perquè la ciutadania sàpiga què pot reclamar a l’Administració i quins són els seus drets envers els serveis socials. La llei aprovada al Parlament de les Illes Balears a iniciativa d’aquesta Conselleria el que ha possibilitat és que tenguem una llei que, quan es desenvolupi posteriorment, farà que les persones, els ciutadans i ciutadanes, sàpiguen a què tenen dret. Per exemple, si en aquests moments una persona té un fill o una filla de 8 anys sap que té dret a una plaça escolar. En temes de serveis socials ara no sabem a què tenim dret, però amb aquesta llei sí que ho sabrem: si tendrem dret a teleassistència, a una residència, a una ajuda de menjador o a una beca escolar, etc. I aquest és el camí que s’ha de seguir en els serveis socials, ja que és una política que pot compensar desigualtats i, sobretot, compensar situacions de vulnerabilitat. De fet, la crisi econòmica ha demostrat que molta població en poc temps passa de ser població normalitzada a població vulnerable i, per tant, és necessari crear tota una xarxa de serveis socials que pugui reduir aquest impacte.

Una de les altres mesures de política social que es van posar en marxa la legislatura passada fou la Llei de dependència. Hi ha moltes comunitats que encara no han fet res en aquesta matèria. Voldríem saber quina situació es va trobar l’esquerra justament quan va entrar a governar a la Conselleria d’Afers Socials de les Illes Balears i com veu la situació en aquelles comunitats on les polítiques socials no estan tan desenvolupades, com ara al País Valencià.

El que puc dir és que, efectivament, hi havia una consigna del Partit Popular central perquè en les comunitats autònomes on governassin ells no desenvolupassin la Llei de dependència, perquè era una llei lligada al partit socialista. No la volien desenvolupar perquè estaven pràcticament en eleccions: va ser aprovada al gener del 2007 i les eleccions eren al maig. Nosaltres el que vàrem trobar van ser 5.000 expedients dins de calaixos que no estaven ni actualitzats ni revisats. Tampoc se sabia si les sol·licituds estaven emplenades adequadament, si hi faltava documentació, etc. Només és a partir del juliol del 2007, quan entra el Govern progressista, que la Llei de dependència comença a desenvolupar-se en la nostra comunitat autònoma. Jo, el que puc dir en aquests moments és que en la nostra comunitat autònoma ja hi ha més de 21.000 sol·licituds valorades de les 23.000 presentades. D’aquestes 21.000, hi ha 14.000 persones declarades dependents i 12.000 que reben per primera vegada ajudes de dependència. S’han creat més de 800 places residencials i la darrera nòmina d’ajudes a les famílies és de 2,5 milions d’euros. Aquestes dades sempre s’han d’adequar a la nostra població, que és d’1.080.000 habitants. Es calcula que el nombre total de dependents oscil·larà entre 30.000 i 35.000, quan s’arribi a la totalitat dels nivells. S’ha creat tota la normativa i tots els decrets que són necessaris per a aquests moments, així com més de 1.500 llocs de treball relacionats amb la dependència des del mes de juliol del 2007. Per tant, el que nosaltres podem dir és que aquest Govern sí que ha apostat decididament per la Llei de dependència. Com comentava abans, es donen drets socials a les persones i ara saben que, una vegada se’n valora la situació, tenen dret a una plaça residencial, a un centre de dia, a una prestació econòmica o a una ajuda domiciliària. Crec que és la línia en la qual s’ha d’avançar en temes de serveis socials.

Una darrera pregunta: què li sembla la supressió del Ministeri d’Igualtat creat fa pocs anys i què creu que ha suposat aquesta supressió en aquests darrers dies?

Puc compartir que en aquests moments d’austeritat es redueixi l’estructura administrativa, però reduir-la en temes d’igualtat me pareix inadequat; per això hem manifestat la nostra disconformitat amb aquesta mesura. S’ha demostrat que durant els dos anys i mig d’existència del Ministeri d’Igualtat, una estructura que treballa per la igualtat, s’han aconseguit fites que no s’havien aconseguit en molts anys de democràcia. Així, per exemple, la Llei d’avortament o de terminis crec que és una gran fita. Tota la feina feta de coordinació amb Europa i amb les comunitats autònomes en l’àmbit del tràfic de blanques i de la lluita contra la prostitució i la violència de gènere crec que palesa clarament que és necessària una estructura potent per als temes d’igualtat. En democràcies avançades, com és la nostra i com ho són d’altres, el tema de la igualtat és un tema pendent i per això cal dedicar-hi molts esforços. A més a més, crec que, cada vegada més, el Govern central ha de tenir menys ministeris que tenguin a veure amb la gestió, perquè la gestió ja la tenen les comunitats autònomes, com ara en temes de sanitat, educació, serveis socials o habitatge. En canvi, han de conservar més aviat ministeris de caràcter polític, com era el d’igualtat.

Palma, 22 d’octubre

Popularitat: 4%

Català a la Franja – R. Sistac

Quan parlem de territoris de llengua catalana tenim clar que ens referim a unes entitats sociològiques i polítiques avalades per la història i la geografia; evidents i indiscutibles.

Entrevista a Carme Sánchez, directora de Paraula. Centre de Serveis Lingüístics, de Palma

L’associació Paraula, amb seu a Palma (Mallorca), promou tot tipus d’iniciatives que contribueixen a fer un ús normal de la llengua catalana.

Rafa Romero: exposició “Paradís”

Les iniciatives culturals públiques com a valuosa alternativa al limitat àmbit galerístic privat.

Entrevista a Alba Florejachs, actriu

Actriu formada teatralment a Cuba, va marxar a l’Índia durant 6 mesos amb una companyia de Dinamarca, on va estudiar les danses tradicionals d’aquest país.

NÚVOL