Dimarts, 23 de Maig de 2017

Somescola.cat

dimarts, 12 juliol, 2011

Aurora Huerga
Secretària de Política Social i Desenvolupament Territorial de CCOO de Catalunya
Representant de CCOO de Catalunya a Som Escola

Què és i com neix Somescola.cat?

Som un conjunt d’entitats cíviques, culturals i de tot l’àmbit educatiu que, arran de les sentències del Tribunal Suprem espanyol que qüestionen el paper del català com a llengua vehicular de l’ensenyament a Catalunya, ens hem organitzat per refermar el nostre suport a l’escola catalana i al model de cohesió social que aquesta representa.

Què comporta la sentència del Tribunal en relació amb el sistema educatiu de Catalunya?

Atempta clarament contra un dels elements bàsics de l’escola catalana, un model que ha funcionat amb èxit els darrers 30 anys i gràcies al qual la nostra societat gaudeix d’un bon nivell d’educació i cohesió social. Per tant, la immersió lingüística ha de continuar sent un dels principals actius per aconseguir que no hi hagi separació entre comunitats ni discriminacions de cap mena. A la vegada, s’ha de continuar reforçant el model d’escola catalana i se n’ha de millorar l’eficiència per garantir un bon coneixement de les llengües oficials que possibiliti l’ús del català en els àmbits socials, econòmics i culturals.

Recentment s’han convocat concentracions arreu del territori de parla catalana per defensar un model d’escola en català. Quins paral·lelismes hi ha entre aquests territoris?

Aquesta reacció arriba després que el Govern de Francisco Camps hagi anunciat l’elaboració d’un decret que pretén capgirar el model educatiu del País Valencià per posar fi a les línees en valencià i, per tant, a més de 25 anys d’immersió lingüística. Si a això hi afegim les sentències que qüestionen el paper del català com a llengua vehicular a l’ensenyament i les anunciades pel president de les Illes Balears, que consisteix a suprimir també el model d’immersió lingüística, tot fa pensar que van en la mateixa línea.

Quin és el paper del sindicat a Somescola.cat?

El paper del nostre sindicat és defensar l’escola catalana com sempre hem fet perquè aquest model és el resultat dels esforços de tota la societat, especialment de la comunitat educativa, que, amb un consens absolut entorn del model lingüístic, ha treballat per tenir una escola democràtica de qualitat i cohesionada socialment i territorial. Per això, CCOO continuarem apostant per treballar amb aquestes entitats.

Es preveu alguna acció de futur?

Somescola.cat ha demanat als nous consistoris que una de les primeres decisions que prenguin sigui adherir-se al manifest a favor de l’escola catalana i la immersió, a la vegada que s’està preparant alguna acció cap al mes de setembre, ja que el dia 26 és el dia de les llengües.

Popularitat: 5%

Trobades 2011

dilluns, 11 juliol, 2011

Trobades 2011: Sí a l’ensenyament en valencià

Dels 25 anys de festes per la llengua als 100 anys del naixement d’Enric Valor

Després de complir un quart de segle l’any 2010, les Trobades d’Escoles en Valencià continuen el seu viatge per les comarques valencianes. Enguany estan commemorant els 100 anys del naixement de l’escriptor de Castalla Enric Valor. Amb aquest motiu les Trobades 2011 ens conviden a reivindicar el valor del valencià.

Les Trobades van nàixer com una festa reivindicativa i lúdica de les escoles d’ensenyament en valencià i del model d’educació vehicular en valencià. Una trobada és una festa per la llengua que reclama dels responsables institucionals, insistentment, més quotes de normalitat lingüística, i fer del valencià la llengua pròpia i oficial d’ús normal per a tots i per a tot. És una expressió pública d’autoestima col·lectiva, que ha passat a ser la visibilització del moviment cívic més multitudinari del País Valencià. No debades s’ha arribat en el seu conjunt a superar àmpliament els 200.000 assistents anuals.

Sí a l’ensenyament en valencià: garantia de plurilingüisme i de qualitat

A més de reivindicar la figura d’Enric Valor, les Trobades d’Escoles en Valencià 2011 han recuperat el seu esperit més pedagògic. Les Trobades pretenen visualitzar un model d’escola —l’’escola en valencià— que és la base per millorar les competències lingüístiques de l’alumnat.

Escola Valenciana, la comunitat científica educativa i les universitat públiques valencianes han reiterat en diferents ocasions que els únics programes que aconsegueixen una competència real en les dos llengües oficials del País Valencià són el Programa d’ensenyament en valencià (PEV) i el Programa d’immersió lingüística (PIL). A més, està comprovat que les persones bilingües tenen més facilitat per aprendre altres llengües.

En aquest sentit, Escola Valenciana va presentar el mes de febrer una proposta de model educatiu plurilingüe de consens. Un model basat en l’experiència dels darrers 25 anys i aplicable a tots els centres del País Valencià. Les Trobades seran un punt de promoció d’un model plurilingüe de qualitat.

Les Trobades 2011 volen deixar ben clares les greus deficiències del model educatiu proposat pel conseller d’Educació, basat en l’eliminació de la immersió lingüística i la potenciació d’un model que representarà l’establiment d’una educació monolingüe. Eliminar la immersió lingüística condemna el valencià a la desaparició i no garanteix més competència dels alumnes en castellà i anglès.

Les xifres de les Trobades 2011

Les Trobades van arrencar el diumenge 3 d’abril a Sagunt i Alacant i es clouen a Ibi i Relleu el 4 de juny. Entremig estan recorrent un viatge apassionant de comarca a comarca per Moixent, Senija, Llombai, Burjassot, Santa Pola, Novelda, Eliana, Xixona, Universitat Jaume I, Atzeneta, Silla, València (Benifaraig – Borbotó – Carpesa – Poblenou), Barcelona, Xeresa i Vilafranca. En total són 19 itineraris comarcals que preveuen enguany superar els 220.000 assistents. Fins ara les xifres van per molt bon camí, ja superen a hores d’ara, quan falten dues trobades de les més importants, els 200.000 assistents.

En les 19 trobades comarcals se superaran el 1.500 tallers organitzats, les més de 300 actuacions musicals i d’animació, l’assistència de 700 centres educatius i més de 200 entitats cíviques i ONG.

En definitiva, les Trobades d’Escoles en Valencià estan esdevenint, un any més, la principal expressió cívica del País Valencià, una manifestació col·lectiva d’estima per la llengua i per valors com la solidaritat, la diversitat, el respecte, la sostenibilitat i el territori.

YouTube Preview Image

Trobades d’Escoles en Valencià 2011

3 d’abril – SAGUNT – el Camp de Morvedre

3 d’abril – ALACANT – l’Alacantí (primària)

9 d’abril – MOIXENT – la Costera

10 d’abril – BURJASSOT – l’Horta Nord

10 d’abril – SANTA POLA – el Baix Vinalopó i el Baix Segura

10 d’abril – LLOMBAI – la Ribera

10 d’abril – NOVELDA – les Valls del Vinalopó

10 d’abril – l’ELIANA – el Camp de Túria

10 d’abril – SENIJA – la Marina Alta

15 d’abril – XIXONA – l’Alacantí (secundària)

16 d’abril – UNIVERSITAT JAUME I (Castelló de la Plana) – la Plana Alta i la Plana Baixa

16 d’abril – ATZENETA D’ALBAIDA – la Vall d’Albaida

16 d’abril – SILLA – l’Horta Sud

17 d’abril – BENIFARAIG, BORBOTÓ, CARPESA I POBLE NOU – València

30 d’abril – BARCELONA – Setmana Cultural de l’Espai País Valencià

7 de maig – XERESA – la Safor i la Valldigna

14 de maig – VILAFRANCA – comarques de l’interior de Castelló

4 de juny – RELLEU – la Marina Baixa

4 de juny – IBI – l’Alcoià i el Comtat

Vegeu-ne les FOTOGRAFIES.

Popularitat: 4%

Ferran Garcia Ferrer
Secretari de Política Lingüística de la Federació d’Ensenyament de CCOO del País Valencià

“Per la incertesa de molts camins faig via”, va deixar escrit el nostre poeta de Roda de Ter, i potser el nostre problema actual és que cada vegada ens queden menys incerteses i, per tant, menys opcions per fer via en el que fa referència a l’ús i l’ensenyament del valencià.

La trista certesa que va establint-se cada dia amb més fermesa en la ment de la ciutadania valenciana és que el partit que actualment té el poder al País Valencià està decidit a aplicar una política de destrucció de l’oponent polític i de qualsevol dissidència social enfront de la seua forma de gestionar, o millor desgestionar, els nostres serveis, béns i recursos públics. Certament poden quedar incerteses sobre quina és la motivació d’aquest assetjament sistemàtic: si és un estil personal del Molt Honorable i ben vestit president, o si és una estratègia de cert sector del seu partit, o és la línea que el Partit Popular ha decidit seguir allà on prenga el poder. El que és ben clar i gairebé indiscutible és el seguit d’accions iniciades contra tots aquells moviments socials, plataformes, associacions, agrupacions o veus que puguen expressar la seua opinió contrària a l’autoritarisme i la irresponsabilitat amb la qual els nostres dirigents autonòmics afronten aquest final de legislatura.

La nostra certesa no es basa en la repetició d’una consigna, tal com el conseller d’Educació creu que s’aconsegueixen els avenços educatius: repetint una vegada i una altra que ell és qui més centres inaugura, que promociona l’ensenyament plurilingüe, que lluita contra el fracàs escolar, que vol reduir l’abandonament, que vol salvaguardar el dret de les famílies a educar els seus fills i tantes altres frases de caire publicitari que està obligat a difondre un cop rere l’altre per amagar la trista realitat de l’abandonament de qualsevol responsabilitat pública i, en especial, del món de l’ensenyament que es practica des del Consell. El nostre convenciment neix de veure que totes aquestes consignes són refutades un cop i un altre, amb més freqüència de la que es pronuncien i promocionen, per la dura realitat de la política educativa autonòmica: per incrementar el nombre d’inauguracions, s’inauguren fins i tot aeroports buits; per promocionar l’ensenyament plurilingüe, es retallen els recursos destinats a la formació del professorat i es neguen línies d’ensenyament en valencià; per minvar l’abandonament i el fracàs, es retalla la despesa i la plantilla destinada a la compensació educativa, i per salvaguardar el dret de les famílies a educar els seus fills i filles, s’imposa en un consell escolar autonòmic, despullat de la seua capacitat de decisió i posicionament, crear una nova Torquemada que haurà de decidir quines propostes pedagògiques —decidides pels consells escolars de centre— es poden o no dur endavant.

Víctimes d’aquesta línia ferma de despropòsits —de reduir la despesa pública, de malbaratar els nostres recursos i d’intentar aplicar un control ideològic hegemònic— són: les AMPA Gonçal Anaya, que es queden sense subvenció enfront de les AMPA afins al Govern; ACPV, que ha de pagar multes per portar la senyal d’una televisió que gosa fer broma dels polítics del Partit Popular; els sindicats amb capacitat d’oposició a l’Administració educativa, i, a la fi, tot aquell que no mostre adhesió i defensa dels principis d’espoli i de malbaratament dels quals fa gala el Consell.

Dins d’aquesta desfeta, hem de tenir en compte la baixa, en acte de servei ciutadà, de la promoció de l’ús i l’ensenyament de la nostra llengua, ja que la colla Gürtel ha apostat pels pretesos rèdits electorals que li puga aportar destruir un dels consensos bàsics que han possibilitat la constitució de la nostra autonomia i la promulgació del nostre Estatut: l’oficialitat del valencià —sí, que també és oficial, senyor Font de Mora; és a dir, patrimoni propi d’aquest país i obligació d’aquesta Administració— i el dret a l’ensenyament en la nostra llengua, un dels primers sacrificats a l’hora de reduir la plantilla en els centres educatius.

Una trista certesa plana, per tant, sobre el nostre futur i és que el partit actualment en el poder no solament no té voluntat de millorar la situació de l’ús i l’ensenyament del valencià sinó que, en lloc de garantir el dret de ciutadanes i ciutadans a l’accés a la seua llengua pròpia, ha catalogat el valencià com a despesa prescindible i diana dels seus atacs a la dissidència, ni que siga legítima i imprescindible per a la pervivència dels nostres drets de ciutadania.

Popularitat: 4%

Tudi Torró i Ferrero
Inspectora d’Educació
Membre de la Junta Directiva de la UEM de la Universitat d’Alacant

La Federació d’Escola Valenciana, juntament amb la Unitat per a l’Educació Multilingüe (UEM) de la Universitat d’Alacant, està presentant els darrers mesos un document en el qual planteja el model d’educació plurilingüe i intercultural que necessita l’escola valenciana.

És un document que arriba quan més falta fa, perquè l’ensenyament en valencià està en perill i, ho està, no per falta de demanda de les famílies sinó per com entén el plurilingüisme l’Administració educativa valenciana actual. Malgrat la demanda creixent dels programes d’ensenyament en valencià i d’immersió lingüística enriquits amb la incorporació primerenca d’una llengua estrangera, la Conselleria d’Educació fa una aposta pel plurilingüisme perversa, ja que només entén el plurilingüisme partint de l’anglès, amb improvisacions i falta de rigor acadèmic en els plantejaments. No es pot entendre, des de la nostra realitat, un programa plurilingüe que margine i arracone el valencià; no podem acceptar com a plurilingüe un programa amb el 80% de les àrees en anglès, el 10% en castellà i el 10% en valencià. No obstant això, eixos seran els centres que, amb la nova ocurrència del conseller d’Educació, retolaran i senyalitzaran en el color que signifique centre plurilingüe com un centre d’excel·lència.

La UEM i la Federació Escola Valenciana han elaborat una proposta ben documentada que no parteix de zero. Fa 25 anys ja sabíem allò del plurilingüisme additiu i com s’havien d’aplicar els programes bilingües perquè foren positius, els vam fonamentar amb rigor, i els resultats ens han donat la raó. Sabem que al País Valencià només des dels programes d’ensenyament en valencià i immersió lingüística, enriquits amb una llengua estrangera, podrem parlar d’uns programes plurilingües, que formaran el nostre alumnat en castellà, valencià, anglès i els prepararan en les millors condicions per encarar qualsevol altra llengua, però ja ho dèiem en el passat: aquests plantejaments són costosos i primer cal formar el professorat, no únicament en llengües, sinó també en metodologia, i això implica, a més, dotar de més recursos personals i materials, i, per damunt de tot, la voluntat política per dur endavant aquest model.

Volem una societat valenciana culta, competitiva i solidària, i aquesta realitat, com es diu en el document, només serà possible si potenciem la nostra llengua, tot convertint-la en el nucli organitzador del currículum i la normalització de l’ús social, administratiu i acadèmic del valencià en els centres i en tot el sistema educatiu. Això està a les nostres mans, a les de tots els docents, siguen de l’àmbit que siguen, vinguen d’on vinguen. Els docents vam ser el motor en la primera posada en marxa per la normalització lingüística del nostre país, l’escola ha estat el cor que no ha parat de bategar, s’ha fet molt, s’han aconseguit fites impensables fa 27 anys, però el nostre treball no es pot aturar, no ens podem relaxar perquè encara necessitem de la mateixa empenta que vam tenir al començament. Tanmateix no ho podem fer tot sols, la voluntat política és imprescindible i així ho demanem a qui ens governen o tenen possibilitats d’influir en el govern d’aquest País Valencià, que, ara per ara, sembla que ha perdut el nord.

Popularitat: 4%

Una carrera de fons

diumenge, 10 juliol, 2011

Vicent Moreno
President d’Escola Valenciana

Hi ha dos tipus de curses atlètiques: les de fons i les d’esprint. Aquestes últimes es basen en una explosió de força per aconseguir una ràpida acceleració i una velocitat al més alta possible, encara que dure poc en el temps, car la distància és curta, uns 100 o 200 metres. Les curses de fons necessiten una estratègia que ha de combinar una velocitat de creuer alta, però que permeta conservar-la durant una distància molt llarga, amb cinc, deu o fins i tot 42 quilòmetres, que són els que té una marató. Has de saber molt bé quan has de tirar i quan has de guardar forces per recórrer tota la distància sense caure rodó per l’esforç.

Doncs, bé, jo sóc un gran aficionat a les curses de fons. Intente disputar la majora de les curses d’aquest tipus que em permet el calendari. Em prepare a consciència i ho faig el millor que sé.

El futur del valencià a l’escola i la societat és una cursa de fons. No és un esprint. Ens cal saber cada moment on estem, calibrar bé les nostres forces i, sobretot, no defallir en cap moment. És una cursa molt llarga, molt més que una marató, i cal ser-ne conscient.

Ara fa set mesos que Escola Valenciana em va triar com a nou president de l’entitat. És, evidentment, un gran honor succeir Carme Miquel, Josep Chaqués, Vicent Romans i Diego Gómez, referents en la defensa i la promoció de la nostra llengua i que han fet d’Escola allò que és, la principal entitat del país que treballa dia a dia pel futur del valencià, i ho està fent ja durant més d’un quart de segle. Ara ens enfrontem a un gran repte.

La nostra llengua viu un moment complicat. Estem en una d’aquelles fases de la cursa que hi ha una costera empinada. Les causes són diverses, però principalment n’hi ha una: la manca absoluta de suport per part de les institucions del nostre país. El Consell i la majoria d’ajuntaments valencians no és que no facen absolutament res pel valencià, sinó que s’entretenen posant traves al seu futur.

El millor exemple és l’ensenyament. El conseller Alejandro Font de Mora, forense de professió, passarà a la història com la persona que va voler certificar la defunció de l’escola pública valenciana. Mèrits n’ha fet de sobres: retallades de drets laborals als docents, cessió de sòl públic per a escoles concertades i moltes mesures frívoles per impulsar pretesament el plurilingüisme. Però totes i cadascuna de les ordres, plans pilot i mesures impulsades per Font de Mora per impulsar el seu plurilingüisme tenen una cosa en comú: van en contra del valencià a l’ensenyament i ataquen directament el model d’educació pública en valencià.

El final d’aquest camí serà fer botar pels aires les línies en valencià, els programes PEV/PIL, que són els que millors resultats donen segons diversos estudis de la mateixa Conselleria d’Educació. És a dir, s’ataca el model d’èxit, el que garanteix el coneixement de valencià, castellà i anglès, per substituir-lo per un desgavell on no queda clar ni quina és la llengua vehicular de l’escola.

Aquesta és la realitat, per molt fictícia que parega. Tenim un conseller que s’arrisca a augmentar encara més les xifres de fracàs escolar al País Valencià, xifres que ja se situen en registres rècord.

Davant d’això, des d’Escola Valenciana no podem més que reaccionar i plantar cara. Però no posant-nos en un frontó per dir a tot que no, sense aportar res ni dir la nostra. Ni molt menys. A Escola apostem per un model plurilingüe i intercultural que garantisca que els nostres fills dominen les dues llengües oficials, una llengua estrangera i nocions d’una segona llengua estrangera. I no només això, sinó també que reben una educació de qualitat, fonamentada en valors com el respecte, la diversitat, l’esforç i la solidaritat.

Per guanyar posicions en aquesta batalla hem impulsat un document que defineix molt bé el model d’aquesta escola, redactat pels millors experts en ensenyament plurilingüe del País Valencià. I hem escampat el document i el model definit per cercar un nou consens al voltant de l’escola en valencià, que entenem que és el primer pas per una llengua normalitzada en tota la societat.

Un nou consens per al valencià on els experts en educació marquen les línies mestres del sistema educatiu, i aquestes no vinguen marcades per directrius polítiques malintencionades. Un nou consens on el valencià bote els murs de l’escola i s’estenga com una taca d’oli per la societat. Això és perfectament possible si el valencià deixa de ser una arma política i tots i cadascun de nosaltres apostem de manera decidida i ferma pel valencià com a llengua de futur.

I estem en aquesta cursa de fons: contraposant els nostres arguments científics per aprofundir en un model d’èxit a l’escola pública valenciana amb el desgavell incomprensible i antivalencià que aplica el conseller Font de Mora. I també assegurem que, si els nostres governants insisteixen a dinamitar el model i no volen entendre que van per la via equivocada, s’enfrontaran no només amb Escola Valenciana sinó també amb tot el sector educatiu i la societat valenciana, per reivindicar un futur d’oportunitats per als nostres fills fonamentat en una educació de qualitat. Serà el moment de fer un esprint i de ben segur que ens quedaran forces suficients per guanyar-lo.

Popularitat: 4%

Català a la Franja – R. Sistac

Quan parlem de territoris de llengua catalana tenim clar que ens referim a unes entitats sociològiques i polítiques avalades per la història i la geografia; evidents i indiscutibles.

Entrevista a Carme Sánchez, directora de Paraula. Centre de Serveis Lingüístics, de Palma

L’associació Paraula, amb seu a Palma (Mallorca), promou tot tipus d’iniciatives que contribueixen a fer un ús normal de la llengua catalana.

Rafa Romero: exposició “Paradís”

Les iniciatives culturals públiques com a valuosa alternativa al limitat àmbit galerístic privat.

Entrevista a Alba Florejachs, actriu

Actriu formada teatralment a Cuba, va marxar a l’Índia durant 6 mesos amb una companyia de Dinamarca, on va estudiar les danses tradicionals d’aquest país.

NÚVOL