Dimarts, 23 de Maig de 2017

El poble pren la paraula

dissabte, 9 juliol, 2011

Tània Pérez

Les manifestacions de “Democràcia real ja!” que s’estan produint aquests dies són fruit de la indignació. Un crit pronunciat, tot i que no només, però sí fonamentalment, per la gent jove.

La indignació és per les injustes mesures que s’estan prenent per sortir de la crisi. Una crisi originada en els mercats financers i que el Govern (central i autonòmics), agenollats davant seu, ens estan fent pagar a la classe treballadora.

Indignació per una democràcia mutilada, on ens demanen el vot cada quatre anys i ens exigeixen silenci la resta del temps. El vot no pot ser un xec en blanc. No, la ciutadania no pot ni vol conformar-se amb això.

Indignació pels salaris dels banquers i les seves jubilacions d’or, davant els més de dos milions de joves menors de 30 anys que es troben aturats.

Indignació per un sistema electoral injust, que beneficia el bipartidisme i que no recull la pluralitat de la nostra societat, que ha convertit el sa debat polític en una pantomima.

Indignació per ser una població més formada que no es resigna a una feina precària i mal pagada, perquè resignar-nos representaria hipotecar el present i el futur de la nostra societat.

Indignació per l’abandonament de les persones més necessitades, que assisteixen a la persecució i la destrucció d’un estat del benestar que garanteix la igualtat d’oportunitats i una protecció mínima per a tothom.

Indignació per les privatitzacions injustificables que fan rics a unes poques persones i ens empobreixen a la majoria. Sense ètica ni pudor, els governs de diferents colors han venut grans empreses públiques que reportaven beneficis a l’Estat i ocupació de qualitat i que, un cop privatitzades, han servit per a col·locar en els càrrecs més alts  les mateixes persones que les van privatitzar i que van acomiadar milers de treballadors i treballadores.

Rebel·lar-se contra “Això és el que hi ha” és enfrontar-se a la resignació i a la por. En aquests moments d’atur, de retallades de drets, d’increment de la temporalitat i de l’economia submergida, de retallades en l’estat del benestar, no acceptar que la crisi es resolgui així és la manifestació de la capacitat de la gent per transformar polítiques, des de la reivindicació, amb propostes i participació. Quan no tenim res més que la nostra consciència i les nostres mans, no hi ha res a perdre, només hi ha espai a guanyar. No hi cap la por.

Els i les més joves de CCOO, que aixequem la nostra veu més enllà de les empreses, seguim reivindicant que hi ha una altra manera de fer les coses, de sortir de la crisi, de construir societat, de construir futur, i de treballar per la justícia social. I sabem que entre tots i totes podrem avançar més fermament cap a una democràcia real, construïda de manera col·lectiva i pensant en el col·lectiu.

Popularitat: 4%

Català a la Franja – R. Sistac

Quan parlem de territoris de llengua catalana tenim clar que ens referim a unes entitats sociològiques i polítiques avalades per la història i la geografia; evidents i indiscutibles.

Entrevista a Carme Sánchez, directora de Paraula. Centre de Serveis Lingüístics, de Palma

L’associació Paraula, amb seu a Palma (Mallorca), promou tot tipus d’iniciatives que contribueixen a fer un ús normal de la llengua catalana.

Rafa Romero: exposició “Paradís”

Les iniciatives culturals públiques com a valuosa alternativa al limitat àmbit galerístic privat.

Entrevista a Alba Florejachs, actriu

Actriu formada teatralment a Cuba, va marxar a l’Índia durant 6 mesos amb una companyia de Dinamarca, on va estudiar les danses tradicionals d’aquest país.

NÚVOL