Dijous, 23 de Març de 2017

Entrevista a Eliseu Climent, president d’Acció Cultural del País Valencià i editor

“Cada vegada es constata més l’aïllament de Camps”

L’entitat que presideix Eliseu Climent (Llombai, 1940) s’enfronta a 800.000 euros de multa imposada pel Govern valencià i, per tant, a la seua possible desaparició després de 33 anys de promoció de la cultura i la llengua. El motiu: transportar el senyal de TV3 al voltant del País Valencià amb els seus repetidors. 80.000 persones van sortir als carrers de València per donar suport a ACPV i demanar poder veure TV3 amb normalitat. En aquest context crític, Climent reflexiona sobre la situació política i cultural.

Com valora el seguiment de la manifestació del passat dia 16 d’abril? Creu que pot canviar alguna cosa?

Estic content, va anar molt bé, gràcies a la col·laboració de totes les organitzacions que hi participaren. Va ser una manifestació desbordant, intensa, indignada i també colorista, emocionant. I hi va haver alguns detalls que mostren indicis de declivi en l’actual poder total del PP valencià. El fet que la Federació de les Bandes de Música se sumara a la convocatòria, per exemple, o que també hi participaren organitzacions econòmiques i empresarials com ara Hosbec (patronal hotelera de Benidorm) ha estat ben significatiu. Això implica l’inici d’un nou període que es va visualitzar allà, però que és més profund. Hi ha una reflexió de fons. Pense que alguna cosa es mou. I que es mou per a bé.

Com va aconseguir que Lluís Llach actuara després d’anunciar que es retirava definitivament dels escenaris?

En el seu recital de comiat, a Verges, va començar dient: “D’ací a tres dies, els fatxes tanquen TV3 al País Valencià”. I acabà amb una declaració explícita: “El País Valencià és el meu país”. Sempre s’hi ha implicat molt. Sempre. El cas és que havia dit que plegava, que després d’aquell concert ja no tornaria a cantar mai més. I, de fet, és així; ara passa llargues temporades al Senegal, impulsant projectes de cooperació. El cas és que som amics, i que davant la urgència de la situació valenciana em vaig atrevir a telefonar-li. No les tenia totes, però li vaig dir que havia de fer una excepció. “No em demanes que torne a cantar, Eliseu”. I jo: “T’ho demane, sí”. L’endemà tornàrem a parlar, em va dir que s’ho havia pensat i que faria tres cançons, com un símbol. I així va ser. Va ser un gest magnífic. I va acabar de donar la idea de la importància del moment. No va ser cap retorn als escenaris; i, de fet, va haver d’especificar-ho explícitament al seu web, perquè s’havien despertat moltes expectatives: “simplement és que la situació és tan greu que vull mostrar el meu suport al País Valencià”. Per responsabilitat, i per l’estima que té pel País Valencià, va trencar, per un dia, la seua promesa de no cantar. I això l’honora. Va ser molt emocionant, allà, sota les torres de Serrans. Molt emocionant. Després vaig poder parlar-ne amb ell i n’estava molt content.

Amb més de 60 concentracions i manifestacions al voltant del País Valencià, en només els darrers dos mesos, la reivindicació de TV3 està rebent molt de suport social. Per què creu que no hi ha una mobilització semblant perquè RTVV tinga un model com el de la televisió pública catalana?

Evidentment que la gent podria mobilitzar-se per una RTVV de qualitat, plural i amb la llengua del país. El que passa és que, en general, ja s’ha donat Canal 9 com a tema perdut. Ben mirat, seria més fàcil començar de nou que refer això. Refer un cadàver és molt complicat. Als vuitanta, quan començà, des d’ACPV ens mobilitzàrem perquè Canal 9 fóra com TV3: de país, plural, professional, oberta, de qualitat. Va ser una mobilització molt forta. Però no hi va haver manera. El model que patim ara, val a dir, ja ve d’abans, es va anar degradant fins arribar a aquests nivells subterranis d’avui dia. Per tant, jo crec que ara la gent no té il·lusió ni s’hi identifica. I és molt difícil que ningú isca al carrer per defensar una cosa que se sent tan allunyada. I això ho dic com a lament, és clar. No és cap alegria, aquesta constatació, ans al contrari.

La portaveu del Govern valencià, Paula Sánchez de León, va declarar el dia següent de la manifestació que fomentar el catalanisme “equival a rebutjar les senyes d’identitat valencianes”. Creu que aquest missatge encara té una acceptació massiva en la societat valenciana?

Jo pense que aquestes tesis separadores actualment ja no tenen base social. Aquesta crispació, aquesta ànsia per dividir portada, a més, de manera extrema, com fa Sánchez de León, en aquest moment ja no compta. Els empresaris estan vinga a anar amunt i avall, aprofitant la potència industrial i comercial de l’eix València – Barcelona (que és l’eix Alacant – Perpinyà i tot Europa); els sindicats estableixen relacions també amb la més absoluta normalitat; les universitats tenen a ple rendiment la Xarxa Lluís Vives i treballen; el corredor mediterrani és una realitat econòmica i de relacions personals també. Per tant, aquest discurs que encara fa predicar el Govern Camps és un discurs antic, passat, aferrat a un temps, el de la Transició, que aquest país ja ha superat.

ACPV no considera tancada la història de TV3 al País Valencià, sense senyal des del passat 17 de febrer. El cas encara està pendent de resolució al Tribunal Suprem i l’entitat recorrerà, si cal, a altres instàncies europees. A més, la ILP “Televisió sense fronteres”, promoguda per ACPV, amb el suport de diferents organitzacions com ara CCOO, advoca per la lliure circulació de les televisions per totes les zones de l’Estat que comparteixen una mateixa llengua, i que té com a base legal la Carta europea de les llengües.

Quina és la situació dels tràmits legals?

Nosaltres tenim una resolució pendent al Tribunal Suprem que encara tardarà a arribar, però que arribarà. Tot està recorregut, i confie que un dia es guanyarà també als tribunals perquè, de moment, no ho hem d’oblidar, ja hem guanyat la pugna de l’opinió pública. El problema és que, mentrestant, mentre no es resolen els recursos, el Govern valencià multa. No hi té potestat, de fet, i finalment confiem que això es reconeixerà, però de moment estem obligats a pagar aquestes multes abusives i pensades expressament contra la nostra entitat.

El Govern valencià va utilitzar la Llei d’acompanyament dels pressupostos de 2011 per elevar les sancions en matèria audiovisual i per introduir-hi la reiteració de les multes: cada mes es multaria ACPV amb 120.000 euros si els repetidors continuaven oferint el senyal dels canals públics catalans.

En relació amb les multes imposades a ACPV, està la seua entitat en perill?

Ens han posat en la situació més difícil que hem viscut en els 40 anys que tenim d’existència. Si les multes no es paguen bloquejaran els comptes i després passaran a l’embargament. Hem establert diverses vies per aconseguir aquests diners que ens calen i deixeu-me dir que estem molt contents, emocionats, fins i tot, de la resposta que hem rebut i que rebem. D’una banda, hi ha les donacions populars, que s’estenen i que són realment sorprenents via bons d’ajuts des de 5 i 10 euros, via ingressos directes en un compte corrent…, la col·laboració és a l’abast de tothom. D’altra banda, hi ha l’ajut del món de l’art: gràcies a una crida encapçalada per Antoni Tàpies,  Andreu Alfaro i Miquel Barceló, un gran nombre d’artistes estan fent donacions d’obres que després es poden adquirir a canvi d’una col·laboració econòmica. No tenim recursos, ens queda poc temps, però hi ha molta imaginació i, sobretot, un suport popular realment espectacular. En aquests moments ja hem aconseguit arreplegar 200.000 euros. I ja els hem pagat.

Quina és la situació de la iniciativa legislativa popular “Televisió sense fronteres”?

La ILP va ser un èxit gràcies a la col·laboració de tots. Europa demana un milió de signatures dels 500 milions d’europeus per iniciar una ILP. A l’Estat espanyol en fan falta mig milió. En presentàrem 650.651. Va ser increïble. Molta feina, molta gent implicada, molt de tot. Semblava impossible i ho vàrem aconseguir. Fins i tot ens telefonà la Junta Electoral per felicitar-nos: mai no havien tingut una ILP amb menys del 4% d’errades, com va ser el cas; se solen situar entre el 10% i el 15%. Bé, el cas és que allò se’n va anar a la Mesa de les Corts, com és preceptiu, la Mesa ho envià al Govern estatal i ens vàrem endur la sorpresa que l’aleshores vicepresidenta, Fernàndez de la Vega, ho volia vetar. Per sort, es va resoldre. La mateixa Mesa va demanar explicacions per una actitud inaudita i ara sembla que, amb Jáuregui, continuarà endavant. S’ha de tenir en compte que la ILP no és només per al català, és per a totes les llengües no castellanes de l’Estat; és a dir, és una solució estatal del problema lingüístic, cultural i comunicatiu.

El Govern central ha declarat públicament que l’emissió de TV3 al País Valencià és un acord entre comunitats i que el Govern no té competència en aquest tema. Com ho veu això?

No es pot deixar que la solució estiga en mans del PP, com seria el cas si permetérem que l’afer quedara reduït a una qüestió autonòmica, a un embolic valencià. Ja sabem de quina manera voldria Camps resoldre aquest tema: amb l’apagada total. Per això, és important la ILP “Televisió sense fronteres”, perquè mostra una solució general i definitiva a un conflicte que, si no, podria acabar enquistat. Perquè no es tracta només de solucionar la censura de TV3 al País Valencià per part del Govern de Francisco Camps, sinó de garantir l’arribada de totes les televisions i ràdios públiques en català a tots els territoris de llengua catalana sense estar pendents dels canvis conjunturals en les majories electorals. Per exemple, això que ara passa al País Valencià demà pot passar a les Illes Balears si el PP de Bauzà segueix la línia de Camps. Per tant, no es tracta només de solucionar un cas de censura particular, sinó d’avançar en el reconeixement jurídic del caràcter plurilingüístic de l’Estat i, per tant, dels drets de les llengües no castellanes a l’articulació dels seus espais de comunicació.

ACPV va atribuir al president Camps la decisió del tancament de TV3. Amb un panorama de previsible èxit electoral del Partit Popular, per què creu que va prendre aquesta decisió tan contundent i antidemocràtica?

La veritat és que, sobre el paper, no té cap sentit: tancar TV3 no dóna vots i, de fet, genera també malestar en bona part dels votants del PP. Des del mateix partit de Francisco Camps, de fet, s’ha anat veient que aquest tancament té un cost social i polític que no tots estan disposats a pagar; i d’aquí els pronunciaments a favor de TV3 que hi ha hagut a la Diputació de Castelló i a diverses alcaldies rellevants també en mans del PP, per exemple. Per tant, si no dóna vots i genera descontentament a les mateixes files, només es pot explicar com una cortina de fum, com un intent de distreure l’atenció dels greus casos de corrupció en què s’ha vist implicat Francisco Camps, o per un simple component ideològic: Camps representa la dreta espanyola antivalenciana i antiliberal, partidària del control dels mitjans de comunicació i furibundament anticatalana. I actua des d’aquestes premisses, encara que això perjudique el poble valencià.

Com creu que estan actuant els partits polítics de l’àmbit valencià, sobretot el principal partit de l’oposició, el PSPV?

Jo crec que el PSPV actua tèbiament. En aquesta ocasió han estat tebis, sincerament. No s’hi poden posicionar en contra, òbviament, perquè la seua base social ha signat la ILP, però hagueren pogut implicar-se més en la defensa de la llibertat d’expressió. Esquerra Unida  i Compromís, de la seua banda, han col·laborat en aquest procés a favor de TV3, enviant cartes perquè els seus militants signaren la ILP, etc. Esquerra Unida, a més, ha anunciat un donatiu per ajudar-nos a pagar les multes.

Quin panorama cultural, en el sentit més ampli de la paraula, augura en un futur pròxim amb tot el que està passant?

No és per tirar coets. A mesura que un partit va en declivi és més perillós encara, i ara el PP acumula desprestigi, amb les bases econòmiques que se’n van separant —com és el cas del president de la patronal valenciana, José Vicente González—, el món acadèmic ja em direu com està amb ell… Cada vegada es constata més l’aïllament de Camps. I això, que és significatiu, també el fa més perillós en les seues últimes fuetades. Pense que tant la cultura com el món cívic patiran, en aquests quatre anys. I que, per tant, el país patirà. Perquè perseguir la cultura té conseqüències. Ja hem vist com han deixat les bandes de música, com desmantellen el teatre… És com si s’hagueren proposat arrasar la cultura. Per què? Perquè és un món que pensa i que fa pensar, i això s’ha d’anestesiar com siga. També és veritat, però, que en la cultura estem acostumats a situacions difícils i que procurem reaccionar. I hi ha una cosa important, com s’ha vist aquests dies, i és que tenim prou base social per resistir l’envestida, per resistir tot això. Entre els sindicats, el món acadèmic, el món escolar, el món cultural, vull dir, hi ha una base molt àmplia. Resistirem i, a més, creixerem, avançarem. La situació és difícil, sí, però s’està perdent la por, i això és molt important.

Una de les figures més importants del pensament polític al País Valencià va ser Joan Fuster, escriptor i primer president d’ACPV, que va posar els fonaments del nacionalisme valencià modern. La Universitat de València ha editat un llibre de diversos autors que revisa les seues teories i la seua aplicació en la societat actual. Climent afirma que els seus plantejaments són avui plenament vàlids.

Quina opinió li mereixen les teories que revisionen el pensament polític de Joan Fuster? Cap on va la identitat valenciana?

Joan Fuster li va fer un electroxoc a aquest país; alguns pensen que per a mal, jo pense que per a bé, que, de fet va ser imprescindible. Fuster planteja coses com ara els Països Catalans, que no són sinó una realitat lingüística i cultural però també econòmica, i que, a més a més, té una història compartida. És normal, per tant, que aquesta realitat s’articule d’alguna manera, perquè l’articulació respon a una necessitat. Aquest fet pot molestar determinada gent que té interessos contraris a aquesta articulació, perquè trau rendiment particular de la desestructuració del país, de la submissió a un model econòmic i social poc productiu, políticament supeditat a Madrid, etc. Però, atenció: per què té èxit l’eix mediterrani? Perquè és una realitat, una necessitat evident. Doncs ja som al cap del carrer. El fons de la qüestió del fusterianisme és que hi ha gent que pensem que s’han d’articular uns territoris, que parlem català, que tenim una història més o menys comuna, que som els que més paguem a l’Estat, que som els que menys infraestructures tenim i que la solució de tot això és que es cree una articulació econòmica, política, sindical… de conjunt. Però, és clar, això no és Espanya, en el sentit tradicional d’Espanya, això trenca totes les estructures. N’hi ha que s’enfaden i n’hi ha que veiem que és l’única solució que tenim per continuar existint com a poble, per tenir una veu pròpia i digna al món.

Popularitat: 4%

Be Sociable, Share!

Català a la Franja – R. Sistac

Quan parlem de territoris de llengua catalana tenim clar que ens referim a unes entitats sociològiques i polítiques avalades per la història i la geografia; evidents i indiscutibles.

Be Sociable, Share!

Entrevista a Carme Sánchez, directora de Paraula. Centre de Serveis Lingüístics, de Palma

L’associació Paraula, amb seu a Palma (Mallorca), promou tot tipus d’iniciatives que contribueixen a fer un ús normal de la llengua catalana.

Be Sociable, Share!

Rafa Romero: exposició “Paradís”

Les iniciatives culturals públiques com a valuosa alternativa al limitat àmbit galerístic privat.

Be Sociable, Share!

Entrevista a Alba Florejachs, actriu

Actriu formada teatralment a Cuba, va marxar a l’Índia durant 6 mesos amb una companyia de Dinamarca, on va estudiar les danses tradicionals d’aquest país.

Be Sociable, Share!

NÚVOL