Diumenge, 25 de Juny de 2017

Pa negre

Diumenge, 25 de Juny de 2017

Víctor Jiménez

Títol original: Pa negre
Director: Agustí Villaronga
Any: 2010
Durada: 108 minuts
Actors i actrius: Francesc Colomer (Andreu), Marina Comas (Núria), Nora Navas (Florència), Roger Casamajor (Ferriol), Lluïsa Castell (Ció), Marina Gatell (Enriqueta), Laia Marull (Pauleta), Eduard Fernández (mestre), Sergi López (alcalde).

El guió de la pel·lícula es basa en la magnífica novel·la del mateix títol d’Emili Teixidor, i també incorpora episodis i personatges del recull de contes Sic transit Gloria i de la novel·la Retrat d’un assassí d’ocells del mateix autor.

Està ambientada, com la novel·la, a Osona, durant la postguerra. Aquest ambient geogràfic i històric no és el contingut de la història, però sí que en constitueix el fons, mostrat i no explicat, que mou el destí dels personatges, com en les tragèdies gregues ho feien els déus. La pel·lícula tracta amb naturalitat, com si fos un element més del paisatge, l’ambient ferotge de la postguerra, la misèria especialment moral i les identitats de vencedors i vençuts, sense discursos morals ni polítics explícits. Això no fa, ni molt menys, que la pel·lícula no sigui política ni que no tingui un contingut ètic evident. Especialment perquè els personatges apareixen condicionats pel paper que l’entorn els permet o els obliga a tenir, i perquè els condueix, vulguin o no, a enfrontar els ideals amb la realitat, i en aquest enfrontament no sempre guanyen els ideals. La història, dura, es mostra des de la mirada infantil de l’Andreu (magníficament interpretat per Francesc Colomer). Ens explica com els silencis i els secrets dels grans, i les seves mentides sovint necessàries i obligades, revolten els infants quan aquests els descobreixen i creen ressentiment fins al punt de fer-los perdre la confiança en els valors en què deien creure els grans. Es tracta, doncs, de la pèrdua de la innocència en els nens, i com aquesta pèrdua és la llavor de l’odi i de la maldat.

La pel·lícula ho és sobretot de sentiments, no sentiments buits o purament subjectius, sinó sentiments que tenen a veure amb la vida i les seves circumstàncies, amb la devastació moral d’uns i altres provocada per la guerra i la misèria, amb els ideals traïts. Val a dir que això passava en un món malèvol, com ho era el pa negre que per força havien de menjar.

En la pel·lícula hi ha crims i expiació; iniciació no explícita al sexe; dolents i bons que deixen de ser-ho. Hi ha qui ha vençut en una guerra i disposa de pa blanc i de poder econòmic, polític, i del més temible de tots: el poder de corrompre. Hi ha qui va ser vençut i té la possibilitat de deixar-se corrompre. En paraules del seu director: “La guerra és com llençar pedres en una bassa de merda. Tothom en surt esquitxat.”

Del punt de vista tècnic també és una pel·lícula remarcable. Està molt ben ambientada en els exteriors, com els boscos, i en interiors, com les localitzacions reals que segons assegura el director pràcticament no s’han tocat de com són en realitat, i també en vestuari. Hi ha excel·lents actrius i actors: Nora Navas (Florència) va rebre la Concha de Plata de Sant Sebastià per la seva actuació. Els nens impressionen, Francesc Colomer (Andreu) i Marina Comas (Núria), que fins i tot arriben a esgarrifar en algun moment.

L’escena inicial de la pel·lícula és una escena colpidora que avisa de tot el que ens espera. La història està ben tramada i a poc a poc ens va mostrant, paral·lelament a com ho va descobrint l’Andreu, el que de bon començament estava amagat.

Si hi haguéssim de fer algun retret podríem dir que el metratge queda curt per la complexitat de la història i en algun moment, cap al tercer quart de pel·lícula, es precipita una mica. D’altra banda, es repeteix innecessàriament una metàfora no gaire original: ales/volar/llibertat. Finalment, els fets dramàtics –per no dir tràgics– demanen més obscuritat en la il·luminació i potser en la forma d’explicar-los. Però això són apreciacions subjectives, és clar, que no fan que Pa negre deixi de ser una pel·lícula absolutament recomanable. Tan de bo el cinema català continués per aquest camí.

Els dos nens, Francesc Colomer i Marina Comas que interpreten magistralment l’Andreu i la Núria en una escena.

Popularitat: 3%

Be Sociable, Share!
General

Català a la Franja – R. Sistac

Quan parlem de territoris de llengua catalana tenim clar que ens referim a unes entitats sociològiques i polítiques avalades per la història i la geografia; evidents i indiscutibles.

Be Sociable, Share!

Entrevista a Carme Sánchez, directora de Paraula. Centre de Serveis Lingüístics, de Palma

L’associació Paraula, amb seu a Palma (Mallorca), promou tot tipus d’iniciatives que contribueixen a fer un ús normal de la llengua catalana.

Be Sociable, Share!

Rafa Romero: exposició “Paradís”

Les iniciatives culturals públiques com a valuosa alternativa al limitat àmbit galerístic privat.

Be Sociable, Share!

Entrevista a Alba Florejachs, actriu

Actriu formada teatralment a Cuba, va marxar a l’Índia durant 6 mesos amb una companyia de Dinamarca, on va estudiar les danses tradicionals d’aquest país.

Be Sociable, Share!

NÚVOL