Diumenge, 25 de Juny de 2017

Mil vidas más

Diumenge, 25 de Juny de 2017

Pepe Gálvez

Mil vidas más

Miguel Núñez, Pepe Gálvez, Alfons López i Joan Mundet

Edicions de Ponent

Ara que s’acosta el segon aniversari de la seva mort, la figura de Miguel Núñez torna a ser d’actualitat per la seva presència i el seu protagonisme en diverses obres de ficció. Presència com a antagonista del personatge principal a La carta, biografia del malauradament cèlebre comissari Juan Creix, escrita per Antoni Batista. I protagonisme tant en la pel·lícula Al final de la escapada, realitzada per Albert Solé i presentada en la Seminci, com al còmic Mil vidas más, del qual parlarem en aquest escrit. Mil vidas más és un llibre de Miguel Núñez i sobre Miguel Núñez, perquè, com es diu en la introducció, els guions de la majoria de les historietes i dels textos que complementen la narració gràfica són adaptacions, bé del seu llibre La revolución y el deseo o bé de textos inèdits. Es tracta, doncs, d’una sèrie de relats que componen una biografia que, en part, és també autobiografia i que vol recrear aquella síntesi de vitalisme, compromís amb les persones i rebuig radical a les dictadures i a la injustícia social que va configurar el seu humanisme anticapitalista.

Miguel es descrivia a ell mateix com: “un cocodril vell, ja que vaig néixer l’any vint i vaig tenir la sort de viure els anys de la República, els de la Guerra Civil i també la sort, per què no dir-ho, de viure els anys de la lluita contra la dictadura”. Per això, per la seva coherència dins d’una evolució contínua, les seves vivències tenen un alt grau de representativitat, ens parlen d’un passat proper que, per més que es vulgui obviar o amagar, encara està present en nosaltres, tant en les febleses de la nostra democràcia com en la lluita per millorar-la i enfortir-la. La potència del grafisme expressionista d’Alfons López, en contrast amb les il·lustracions realistes de Joan Mundet, comuniquen la tensió de la vida clandestina, l’angoixa de la persecució, el dolor i la barbàrie de la tortura en mans de Creix, però també l’altra vessant de Miguel: la que jugava amb la ironia, la que amava riure, fins i tot i especialment, d’ell mateix, i la que entenia la lluita com una part indestriable de la vida. Aquestes històries ens expliquen també com, a pesar del domini estès de la por, les persones construïen i tornaven a construir el relat de la solidaritat i, amb ella, creaven dia a dia la democràcia.

Popularitat: 4%

Be Sociable, Share!
General

Català a la Franja – R. Sistac

Quan parlem de territoris de llengua catalana tenim clar que ens referim a unes entitats sociològiques i polítiques avalades per la història i la geografia; evidents i indiscutibles.

Be Sociable, Share!

Entrevista a Carme Sánchez, directora de Paraula. Centre de Serveis Lingüístics, de Palma

L’associació Paraula, amb seu a Palma (Mallorca), promou tot tipus d’iniciatives que contribueixen a fer un ús normal de la llengua catalana.

Be Sociable, Share!

Rafa Romero: exposició “Paradís”

Les iniciatives culturals públiques com a valuosa alternativa al limitat àmbit galerístic privat.

Be Sociable, Share!

Entrevista a Alba Florejachs, actriu

Actriu formada teatralment a Cuba, va marxar a l’Índia durant 6 mesos amb una companyia de Dinamarca, on va estudiar les danses tradicionals d’aquest país.

Be Sociable, Share!

NÚVOL