Dimecres, 26 d'Abril de 2017

Gestió cultural i xarxes socials

Dimecres, 26 d'Abril de 2017

Verónica Rosselló
Tècnica del Servei d’Orientació Laboral
de CCOO de les Illes Balears

Cada vegada més les xarxes socials s’estan utilitzant com a elements de comunicació propera, transparent, pública i privada; rellevant i accessòria; seriosa i de broma; transcendent i quotidiana. La major part dels continguts els generen amics, coneguts, empreses, institucions o mitjans de comunicació. Encara que existeixen comentaris a favor i en contra d’aquesta nova manera de comunicar-nos, s’ha d’admetre que les xarxes permeten, als que les utilitzen, més coneixement de tot el que succeeix a qualsevol part del món en temps real, però també tot el que es digui a la xarxa pot influir milers de persones.

Actualment el públic està canviant la manera d’apropar-se a la cultura amb les noves tecnologies, sobretot perquè les persones ja gestionen la seva pròpia identitat i la reputació digital. Els internautes passen molt temps buscant informació interessant sobre continguts, notícies, esdeveniments, o informacions de diversa índole, fins i tot cultural.

Antoni Roig, director de la Fundació IBIT (Fundació Illes Balears Innovació Tecnològica) —fundació del sector públic de les Illes Balears adscrita a la Conselleria d’Innovació, Interior i Justícia—, explica que: “les tecnologies cal assumir-les com un fet quotidià, ja que Internet no és el futur, és el present i a partir d’aquí es tracta que hi hagi coses que es poden fer millor des d’un ordinador. El que ens permet la societat de la informació és gestionar la informació d’una manera diferent, més ràpida, instantània, eficient per a qualsevol tipus de gestió cultural, esportiva, empresarial, social o personal”.

D’altra banda, Margalida Castells, responsable de l’empresa ALEA, de gestió cultural i projectes de patrimoni, explica que: “Internet en general i, per tant, també les xarxes socials enriqueixen els individus, ja que els permeten més interrelació i més coneixement del que passa al món, en temps real, i això contribueix també al canvi i la hibridació cultural. Tot tema o col·lectiu, per petit que sigui, té un racó a la xarxa, i, si allò que s’aporta és rellevant, segur que té un públic”.

La cultura a les xarxes

La gestió cultural permet facilitar la promoció, la difusió i l’accés al patrimoni cultural a la societat. Lluís Bonet, professor de la Universitat de Barcelona especialitzat en gestió cultural, explica en el seu bloc que: “un gestor cultural és un mediador entre el món de la creació, el consum cultural i la participació ciutadana, i cadascun d’aquests mons exigeix estratègies específiques, de vegades contradictòries entre si. Els valors inherents a cadascuna d’elles: la qualitat i la innovació en relació amb els creadors, la democratització cultural respecte a l’estratègia de foment de les audiències, o el foment d’una veritable democràcia cultural —pel que fa a la participació ciutadana— exigeixen el disseny d’uns programes i unes habilitats comunicatives considerables”.

Tenint en compte aquesta afirmació de Bonet, no seria impossible utilitzar les eines 2.0 per a la difusió cultural en un mercat globalitzat tant en la producció com en el consum. Un exemple és l’empresa ALEA de gestió cultural, que va començar a funcionar a les Illes Balears fa set anys amb la idea de participar en projectes i accions culturals creatives i innovadores.

En aquesta empresa col·laboren filòlegs, pedagogs, documentalistes, traductors, historiadors i fotògrafs que es dediquen a dur a terme activitats en àrees de museologia, documentació, continguts culturals per a publicacions i webs, interpretació i didàctica del patrimoni, formació i cultura digital.

Margalida Castells, la responsable d’ALEA, comenta que: “en els darrers anys hem incorporat una mirada 2.0 en els nostres projectes. Som conscients de les necessitats que presenten la cultura i el patrimoni a les Illes Balears, de l’enorme potencial i la creixent demanda d’iniciatives i productes culturals que fusionin un contingut rigorós amb una perspectiva didàctica i comunicativa per arribar a tots els públics de la cultura. I Internet és un canal més per fer-ho; cada cop és més important per a l’èxit d’un projecte cultural que tingui presència a la xarxa”.

Així com ALEA utilitza les xarxes socials per promocionar les seves iniciatives, són moltes les empreses de gestió cultural que cada vegada s’estan adaptant més al creixement d’aquestes xarxes.

Sobre aquest tema, Antoni Roig, de la Fundació IBIT, opina que: “la inclusió digital és lenta, sobretot per incorporar en els processos les possibilitats que dóna la tecnologia. Hi ha persones i tecnologies que d’un dia a un altre s’adapten i unes altres que tarden més temps. Així com els gestors culturals, qualsevol col·lectiu que vulgui promoure coses han de posar en valor l’ús de Google, Facebook o Twitter”.

En les xarxes socials, hi ha nombroses oportunitats per comunicar-se amb les persones, que es poden aprofitar per fidelitzar marques o clients. En aquest sentit, Antoni Roig sosté que: “on hi hagi gent interessada, és possible fer qualsevol cosa. Una xarxa poden ser dos gestors culturals que intercanviïn diversos correus electrònics, formin un grup a Facebook o Linkedin. La tecnologia fa temps que té resolt el tema per apropar-nos a la gent i cada dia sorgeixen més coses”.

Un camí per recórrer

A les Illes Balears són molts els gestors o empreses culturals que ja s’estan comunicant amb el públic mitjançant la web 2.0. Sense deixar de costat la transmissió de la cultura tradicional a través de la interacció oral o el cara a cara, han aprofitat les eines d’Internet per incorporar-se al món digital sense oblidar els que encara no s’hi ha introduït. Per a aquests últims, Margalida Castells dóna un consell: “abans de llançar-se a un nou espai digital, planifiquin el que hi volen fer i quina imatge volen mostrar. Si no és té clar, més val esperar, no és bo precipitar-se, ja que tot allò que es fa a la xarxa deixa un rastre”.

Popularitat: 5%

Be Sociable, Share!

Català a la Franja – R. Sistac

Quan parlem de territoris de llengua catalana tenim clar que ens referim a unes entitats sociològiques i polítiques avalades per la història i la geografia; evidents i indiscutibles.

Be Sociable, Share!

Entrevista a Carme Sánchez, directora de Paraula. Centre de Serveis Lingüístics, de Palma

L’associació Paraula, amb seu a Palma (Mallorca), promou tot tipus d’iniciatives que contribueixen a fer un ús normal de la llengua catalana.

Be Sociable, Share!

Rafa Romero: exposició “Paradís”

Les iniciatives culturals públiques com a valuosa alternativa al limitat àmbit galerístic privat.

Be Sociable, Share!

Entrevista a Alba Florejachs, actriu

Actriu formada teatralment a Cuba, va marxar a l’Índia durant 6 mesos amb una companyia de Dinamarca, on va estudiar les danses tradicionals d’aquest país.

Be Sociable, Share!

NÚVOL