Dijous, 23 de Març de 2017

El valencià al món del treball

Dijous, 23 de Març de 2017

Miquel Puig
Permanent sindical
Unió Comarcal Ribera-Safor
F. Ensenyament CCOO PV
Primavera 2011

Des de CCOO del País Valencià pensem que abordar la situació del valencià a la vida social i laboral és una necessitat sobretot en temps de crisis econòmiques i de retallades socials i laborals. Per això en este moment hem apostat per prendre consciència de la necessitat de superar el límit virtual que apareix a la porta dels centres educatius i que impedeix un avenç real de l’ús de la nostra llengua en els diferents àmbits de la nostra societat.

Així doncs hem dut a terme una jornada per analitzar la situació actual i establir punts de partida que ens permetin plantejar-nos propostes d’actuació que possibiliten l’ús de la llengua en els diferents contextos socials i laborals en els quals conviu la ciutadania del País Valencià. Iniciativa que naix del nostre compromís amb la llengua, entesa com a factor imprescindible a l’hora de conferir ciutadania, ja que vincula la persona amb una comunitat i li permet formar part d’un col•lectiu; proposta que s’ubica perfectament dins de la relació que establim entre llengua i ciutadania, en què la primera és l’arrel d’un model de convivència que busca la participació de tots i totes en igualtat de condicions.

Un dels nostres objectius com a sindicat de classe és proporcionar eines que facen possible la mobilitat social i la igualtat, i per això precisament no podem excloure ningú del coneixement i l’ús de la llengua. El desconeixement de la llengua dificulta la recerca d’un lloc de treball; pot abocar molts treballadors o treballadores a l’economia submergida o perpetuar-se en feines de baixa qualificació professional; dificulta el coneixement de les normes de funcionament, d’higiene i de seguretat en el treball, amb el risc que això comporta de patir malalties professionals o de tindre un accident laboral; deixa els treballadors i treballadores en una situació d’indefensió davant de situacions d’explotació laboral; en complica l’accés als serveis públics i sobretot dificulta la participació i la integració en l’àmbit social, principalment per un desconeixement del sistema escolar, dificulta les relacions amb els mestres amb els consegüents efectes en l’educació dels fills i filles, als quals no poden donar el suport necessari per no dominar la llengua en la qual es fa l’ensenyament.

Aquest conjunt de situacions té com a conseqüència la inexistent creació de lligams d’amistat o simplement d’interacció amb altres persones que no siguen les de la seua pròpia comunitat lingüística, cosa que provoca un tancament que sols es pot trencar des del nostre comportament, dels que tenim el valencià com a llengua d’origen. Segons quina siga la nostra conducta i l’ús que nosaltres fem amb normalitat de la nostra llengua, dependrà que aquesta siga percebuda únicament com un vincle present en l’àmbit familiar o més bé aconseguirem transmetre la importància que té el seu ús en els àmbits oficials, els mitjans de comunicació, les normatives que desenvolupem i les relacions socials que mantingam. Tal com siga l’ús de la llengua, serà percebuda com un dels trets d’identitat més importants de la nostra societat d’acollida o com un element purament residual o testimonial d’ús domèstic i col•loquial.

Amb tots aquests precedents i principis, i amb la intenció de fer conscients el conjunt de treballadors i treballadores, hem dut a terme aquesta jornada de reflexió i acció amb la intenció de comprendre aquesta realitat per a, entre tots i totes, posar en marxa les iniciatives que generen un canvi en el nostre comportament com a primera mesura diferenciadora respecte al model actual.

Per possibilitar eixe canvi, participaren en la jornada diferents ponents. Vicent Sala Bou, formador del Centre de Recursos Educatius de Xàtiva, ens parlà del “Passat i futur del procés de normalització del valencià”, ens explicà entre moltes altres coses que arreu de tot el món hi ha moltes llengües en situació minoritària i que la situació del valencià normativament no és la desitjable, ja que s’estableix el dret d’emprar-lo però no el deure d’aprendre’l, amb la qual cosa no es promou realment la seua utilització. A més tinguérem la sort de gaudir de la presència de Vicent Pasqual, que també ens detallà les propostes plurilingües que pretén desenvolupar la Conselleria d’Educació i el model alternatiu per a l’escola plurilingüe que ell mateix ha estat desenvolupant per a la Federació Escola Valenciana.

Artur Aparici, sociòleg de la Universitat Jaume I, autor d’un estudi recent per a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, “Situació i reptes de l’ús del valencià: per una política d’igualtat lingüística”, ens ajudà a entendre, amb la seua ponència, la situació real de la nostra comunitat lingüística, una comunitat caracteritzada pel bilingüisme asimètric assumit per uns subjectes fràgils que sostenen una llengua vulnerable a causa d’una feblesa legal, procés del qual sols és possible eixir provocant situacions on la llengua siga necessària i establint plans estratègics d’igualtat de la llengua. A més ens féu una lliçó magistral sobre els discursos i contradiscursos argumentatius característics de la societat valenciana i la dificultat de potenciar un procés de normalització que propicie una situació real de bilingüisme en condicions d’igualtat.

Per arredonir la jornada, organitzàrem una taula rodona, on participaren, Josep Lluís Domènech, de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua; Natxo Costa, de la Unió Gremial, Federació de Gremis i Associacions del País Valencià; Joan Carles Girbés, editor d’Edicions Bromera, i Immaculada Cerdà, cap de la Unitat de Normalització Lingüística de la Diputació de València i de la Xarxa d’Oficines de Promoció del Valencià. Una taula que moderà de forma excel•lent Isidre Crespo, director del Centre Carles Salvador d’Acció Cultural del País Valencià. Uns i altres ens explicaren les seues activitats empresarials o administratives en les quals el valencià és part fonamental i subjecte de promoció, i uns i altres ens demostraren la riquesa de la nostra llengua i les possibilitats d’ús que van desenvolupant des dels seus respectius àmbits de treball, propiciant conjuntament un enfocament positiu de la situació lingüística de la nostra comunitat i dels avenços realitzats.

Des de Comissions Obreres del País Valencià ens sentim satisfets d’haver fet aquesta primera aportació per analitzar l’ús de la llengua en l’àmbit laboral, i ens sembla imprescindible continuar amb aquest treball, ja que tenim sempre present que la defensa dels drets socials és una qüestió cabdal en la construcció d’una comunitat socialment més justa i cohesionada, i des d’aquest principi expliquem el nostre compromís amb la identitat cultural i lingüística del nostre país, amb l’objectiu de contribuir a la realització d’una societat amb igualtat de drets per a tota la ciutadania que forme una única comunitat consolidada.

Popularitat: 3%

Be Sociable, Share!

Català a la Franja – R. Sistac

Quan parlem de territoris de llengua catalana tenim clar que ens referim a unes entitats sociològiques i polítiques avalades per la història i la geografia; evidents i indiscutibles.

Be Sociable, Share!

Entrevista a Carme Sánchez, directora de Paraula. Centre de Serveis Lingüístics, de Palma

L’associació Paraula, amb seu a Palma (Mallorca), promou tot tipus d’iniciatives que contribueixen a fer un ús normal de la llengua catalana.

Be Sociable, Share!

Rafa Romero: exposició “Paradís”

Les iniciatives culturals públiques com a valuosa alternativa al limitat àmbit galerístic privat.

Be Sociable, Share!

Entrevista a Alba Florejachs, actriu

Actriu formada teatralment a Cuba, va marxar a l’Índia durant 6 mesos amb una companyia de Dinamarca, on va estudiar les danses tradicionals d’aquest país.

Be Sociable, Share!

NÚVOL