Dissabte, 27 de Maig de 2017

Postbakalao en valencià

dilluns, 11 juliol, 2011

El nou treball de la banda valenciana Orxata Sound System, 2.0, reivindica l’atmosfera de la ruta del bakalao, un territori encara no explorat en l’escena musical en la nostra llengua. Una aposta per fer una electrònica autòctona sense perdre l’ús de la música d’arrels tradicional i festera. Arrels d’ací, però també de Jamaica, Angola i Anglaterra. El disc el van presentar el mes de març amb un concert al temple valencià de la música de ball des de la meitat dels vuitanta fins a principi dels noranta, la discoteca Spook, tota una declaració d’intencions que recupera sense prejudicis aquell fenomen, sobretot el dels primers anys, més avantguardista i experimental. El grup, integrat per vuit components, ha posat el disc a disposició de tothom a la xarxa (www.orxatasoundsystem.net). Aquest estiu tenen concerts programats a diverses poblacions del País Valencia, Catalunya i les Illes Balears. El col·lectiu musical va ser guardonat l’any 2006 com a grup revelació dels Premis Ovidi Montllor, i l’any 2008, amb el seu primer disc 1.0, van guanyar el Premi Ovidi Montllor com a millor disc pop rock.

Popularitat: 4%

Manel

diumenge, 10 juliol, 2011

10 milles per veure una bona armadura, Manel

Manel és el grup revelació del panorama musical català actual. Guillem Gisbert (veu principal, lletrista i ukelele), Martí Maymó (baix), Roger Padilla (guitarra) i Arnau Vallvé (bateria) van estudiar a l’escola Costa i Llobera i es van donar a conèixer l’any 2007 amb l’obtenció del segon Premi del Concurs de Maquetes Sona 9.

Després de l’èxit del seu primer disc, Els millors professors europeus (2008), el darrer mes de març han publicat 10 milles per veure una bona armadura (2011), que va assolir la primera posició en les llistes de vendes a l’Estat espanyol.

El títol 10 milles per veure una bona armadura és extret d’un fragment shakespearià d’un monòleg de Molt soroll per no res. El disc segueix fidel a l’estil de Manel: la veu de Guillem omple el repertori de deu històries quotidianes, algunes d’elles imaginàries, que captiven des del primer moment. S’hi reconeixen els sons habituals de Manel, tot i que ara trobem nous instruments com l’acordió o el violoncel, que combinen amb l’ukelele, ara menys protagonista que a Els millors professors europeus.

Vegeu el videoclip d’Aniversari, creat pel director cinematogràfic i amic del grup Àlex Pastor.

www.manelweb.com

Popularitat: 5%

A la casa d’enlloc, Roger Mas

dissabte, 20 novembre, 2010

Xavier Lloreda

A la casa d’enlloc, Roger Mas

Roger Mas (Solsona, 1975), inspira la seva música de cantautor en tres pilars: les músiques modernes, la d’arrel i els sons ancestrals del món. En les seves lletres mescla la llengua del carrer, la literària i els parlars que poc a poc es van perdent.

En el darrer disc, A la casa d’enlloc, publicat el passat mes d’abril, Roger Mas repassa els racons d’aquell lloc imaginari on cadascú va des de petit en un ‘viatge ple de sensacions’. Per fer-ho recupera el format de banda i el so més pop, després de la transició que va suposar el disc anterior, Les cançons tel·lúriques. El Roger Mas més enèrgic i rocker reapareix amb un disc gravat en directe, “perquè és un disc neguitós, que requereix més espontaneïtat i la força del directe”. Alhora, el nou disc també representa un retorn als orígens, als primers discs, més potents i amb més llibertat d’estil, i ret homenatge als seus referents musicals en una cançó de títol quasi idèntic al del disc, “A la caseta d’enlloc”, en la qual repassa els títols de cançons de Sisa, Montllor, Serrat, Laguarda, Llach, Ia&Batiste, etc. També hi ha la col·laboració de la Cobla de Sant Jordi en una de les peces.

Amb aquesta creació el cantautor de Solsona ja arriba al seu setè àlbum, i es consolida com un dels referents actuals de l’escena musical del nostre país i en una figura de la cançó. De fet, en algunes crítiques periodístiques se l’ha considerat “la veu més bonica que ha donat mai la cançó catalana” (Mingus B. Formentor, La Vanguardia) , fet demostrat pels nombrosos premis rebuts per cada nou treball i per l’ampli reconeixement de la crítica musical. Per arrodonir aquesta carrera cada vegada més emergent, Mas ha actuat darrerament a països com França, Cuba, Itàlia o el Brasil.

Vegeu “El calavera” (A la casa d’enlloc).

Popularitat: 5%

Català a la Franja – R. Sistac

Quan parlem de territoris de llengua catalana tenim clar que ens referim a unes entitats sociològiques i polítiques avalades per la història i la geografia; evidents i indiscutibles.

Entrevista a Carme Sánchez, directora de Paraula. Centre de Serveis Lingüístics, de Palma

L’associació Paraula, amb seu a Palma (Mallorca), promou tot tipus d’iniciatives que contribueixen a fer un ús normal de la llengua catalana.

Rafa Romero: exposició “Paradís”

Les iniciatives culturals públiques com a valuosa alternativa al limitat àmbit galerístic privat.

Entrevista a Alba Florejachs, actriu

Actriu formada teatralment a Cuba, va marxar a l’Índia durant 6 mesos amb una companyia de Dinamarca, on va estudiar les danses tradicionals d’aquest país.

NÚVOL