Dilluns, 24 d'Abril de 2017

Llengua i acollida

diumenge, 10 juliol, 2011

El Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA) de la Universitat de Barcelona té les llengües de la immigració com un dels eixos de recerca. Després d’haver fet l’inventari de les llengües que es parlen a Catalunya, va desenvolupar un projecte per plantejar quin paper havien de tenir aquestes llengües en la nostra societat i, específicament, en l’acollida. El llibre Llengua i acollida és el resultat de les propostes, d’una banda, dels membres del grup a partir de les seves especialitats i, de l’altra, dels investigadors principals dels equips de recerca amb els quals col·laboren habitualment.

El llibre, coordinat per M. Carme Junyent, és un recull d’articles entorn de la llengua, l’acollida i la diversitat.

L’article de Mònica Barreiras, “Conviure sense renunciar a la diversitat: vers un altre model d’integració”, i el de Pere Comellas, “Les llengües immigrades: adversàries o aliades de les llengües minoritzades”, es complementen, ja que ambdós se centren en les propostes del GELA pel que fa al tractament de les llengües de la immigració. Montserrat Cortès-Colomé, que ha escrit en col·laboració amb els integrants del GRILIC, es replanteja en l’article “La psicologia del llenguatge en la diversitat lingüística” la relació entre llenguatge i pensament, i obre vies a explorar l’aprenentatge de segones llengües. Berta Crous i LLuïsa Gràcia a “Estats patològics i lèxic en mandinga: qüestions de categorització” plasmen com, en un àmbit tan important com la salut, la categorització —la visió del món que aporta cada llengua— s’ha de tenir en compte tant per a la comprensió de la malaltia com per al tractament del malalt. I tractant-se de categorització, un dels conceptes amb què topem més aviat en l’acollida és el mateix de llengua, que Eva Monrós tracta a partir d’exemples concrets i ens fa prendre consciència de fins a quin punt el concepte de llengua és cultural i no pas universal. El seu article “D’alguns factors rellevants en la definició de llengua” i els malentesos a l’entorn del concepte de llengua entronquen amb tot el que ens han trasmès sobre les llengües. Rosa Calafat ens mostra a “Del concepte ‘diversitat lingüística’: un recorregut interpretatiu a la xarxa” com una mateixa etiqueta es pot interpretar de diverses maneres i les conseqüèncias que això pot comportar. En la transició de la categorització cap a la implicació, Alícia Fuentes-Calle proposa, en l’article “Pregària i diversitat lingüística”, una reflexió sobre la pregària com a artefacte lingüístic i com a objecte simbòlic, ja que és evident que l’element religiós s’ha de tenir en compte en l’acollida.

Amb un caire més pràctic, Virginia Unamuno, en l’article “Dinàmiques sociolingüístiques i immigració: l’escola com a microcomunitat”, aporta dades de la seva recerca al Raval de Barcelona sobre els nostres comportaments lingüístics traslladats als comportaments dels membres de la microcomunitat observada. També el projecte de Linguamón està present en el llibre de la mà d’Eulàlia Canals, en l’article “El projecte Linguamón Audiovisual i les seves possibilitats com a eina de comunicació multilingüe”, on ens mostra el portal concebut com un punt de trobada de persones amb ganes de compartir i aprendre llengües.

Des d’un vessant completament social, Mònica Fidalgo ens fa una descripció de l’acollida en les escoles sueques en l’article “Actuacions en l’àmbit de l’acollida lingüística i cultural dins del sistema educatiu suec”. Descriu una experiència que, té per objectius: afavorir el manteniment de les llengües familiars dels alumnes per contribuir a l’enriquiment i al desenvolupament personal dels alumnes; aprendre el suec, i millorar el rendiment escolar i la integració en la societat sueca, que poden ser punts de referència que desitjarien moltes societats. I, des d’una altra societat que ens és més propera, Luisa Martín Rojo, en l’article “Multilingüismo y comunicación intercultural en la ciudad de Madrid”, fa unes aportacions molt interessants a la lingüística, especialment en l’anàlisi del discurs. I per acabar, són dignes d’esment els coneixements que com a sinòleg ens transmet Michael Prosser van der Riet en l’article “Algunes reflexions sobre el comportament lingüístic dels xinesos de la ciutat de València”.

Totes les aportacions, tan diferents en el punt de vista, els mètodes i l’objecte d’estudi són una aproximació a alguns dels aspectes fonamentals de l’acollida, i també demostren per què el coneixement lingüístic és tan important en la construcció d’una societat.

Popularitat: 4%

Català a la Franja – R. Sistac

Quan parlem de territoris de llengua catalana tenim clar que ens referim a unes entitats sociològiques i polítiques avalades per la història i la geografia; evidents i indiscutibles.

Entrevista a Carme Sánchez, directora de Paraula. Centre de Serveis Lingüístics, de Palma

L’associació Paraula, amb seu a Palma (Mallorca), promou tot tipus d’iniciatives que contribueixen a fer un ús normal de la llengua catalana.

Rafa Romero: exposició “Paradís”

Les iniciatives culturals públiques com a valuosa alternativa al limitat àmbit galerístic privat.

Entrevista a Alba Florejachs, actriu

Actriu formada teatralment a Cuba, va marxar a l’Índia durant 6 mesos amb una companyia de Dinamarca, on va estudiar les danses tradicionals d’aquest país.

NÚVOL