Diumenge, 25 de Juny de 2017

Dona, Guerra Civil i Franquisme

diumenge, 10 juliol, 2011

DONA, GUERRA CIVIL I FRANQUISME

Ginard, David (coord.); Aguado, Anna; Nash, Mary; Tavera, Susanna; Cenarro, Ángela; Molinero, Carme; Ginard, David. Palma: Editorial Documenta Balear, 2011, 198 pàgines.
Col·lecció Menjavents.

Si volem rescatar les memòries femenines silenciades per reincorporar-les al nostre patrimoni col·lectiu, cal entrar-les per la porta gran; cal feminitzar la història que és, sens dubte, una de les millors maneres de democratitzar-la. Els sis treballs aplegats a Dona, Guerra Civil i Franquisme s’inclouen en aquesta tasca d’assolir la visibilització femenina dins el coneixement històric. Es tracta d’un recull que proporciona una visió actualitzada i de conjunt sobre alguns àmbits particularment rellevants de la història política i social de la dona a l’Estat espanyol, entre la proclamació de la Segona República i el final de la dictadura franquista (entre el 1931 i el 1975).

El volum s’obre amb un primer bloc de textos dedicats principalment als anys de la Segona República i la Guerra Civil. Es tracta dels treballs d’Anna Aguado, en què s’analitza la dinàmica política del període republicà des d’una perspectiva de gènere, i de Mary Nash, que se centra en els diversos rols exercits per les dones republicanes a l’Espanya en guerra. Tal com s’indica, les reformes polítiques del 1931 al 1936 i les intenses transformacions a l’Espanya republicana entre el 1936 i el 1939 implicaren una modificació innegable de normes legals, de pràctiques quotidianes quant a la presència dins l’espai públic, i de representacions simbòliques de la imatge de la dona dins la societat.

Els altres quatre treballs —signats per Susanna Tavera, Ángela Cenarro, Carme Molinero i David Ginard— s’endinsen fonamentalment en les repercussions de la derrota republicana del 1939 i la instauració de la dictadura franquista. Així, s’intenten aportar algunes claus per conèixer millor els models socioculturals que s’implantaren a l’Espanya de Franco mitjançant l’Església catòlica i la Secció Femenina —basats en la domesticitat, la subordinació i el restabliment dels valors tradicionals—; s’analitzen els escrits memorialístics redactats des de l’exili per algunes de les principals dirigents republicanes; es reflexiona entorn del rol assumit per les dones dins l’oposició política al franquisme —actiu i creixent al llarg dels quatre decennis de dictadura, encara que no exempt de notables límits i clamoroses contradiccions—, i s’estudia l’impacte de la repressió franquista contra el moviment de dones de l’Estat espanyol.

La reflexió que sobre tot plegat en fa el coordinador de l’obra, l’historiador mallorquí David Ginard, és prou aclaridora: “la Segona República i la Guerra Civil constituïren una època molt rica en esdeveniments respecte de les relacions de gènere, en què s’entrellaçaren continuïtats i canvis d’abast molt desigual, però la gran majoria dels progressos assolits foren contundentment anorreats per la dictadura nacionalcatòlica implantada el 1939. Tot i això, també es propugna que el llegat de l’activisme polític femení dels anys trenta es configurà com un magnífic referent que, juntament amb les transformacions socioeconòmiques viscudes per Espanya des del decenni dels seixanta, possibilità que progressivament s’assistís a una incorporació de les dones dins la lluita democràtica antifranquista; preàmbul del desplegament del moviment feminista en els anys setanta”.

En definitiva, les aportacions agrupades en aquest llibre —l’origen de les quals rau en les diverses conferències del curs Dona, Guerra Civil i Franquisme, que va tenir lloc a la Universitat de les Illes Balears entre l’octubre i el novembre del 2009, organitzat per l’Institut Balear de la Dona, l’Institut de Ciències de l’Educació de la UIB i la Conselleria d’Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears— acosten el lector als darrers progressos de la investigació històrica sobre la dona a Espanya, de la mà precisament d’especialistes que, en tots els casos, fa molts anys que conjuminen aquests estudis específics de gènere amb altres recerques molt variades de la història espanyola del segle xx.

Popularitat: 4%

Català a la Franja – R. Sistac

Quan parlem de territoris de llengua catalana tenim clar que ens referim a unes entitats sociològiques i polítiques avalades per la història i la geografia; evidents i indiscutibles.

Entrevista a Carme Sánchez, directora de Paraula. Centre de Serveis Lingüístics, de Palma

L’associació Paraula, amb seu a Palma (Mallorca), promou tot tipus d’iniciatives que contribueixen a fer un ús normal de la llengua catalana.

Rafa Romero: exposició “Paradís”

Les iniciatives culturals públiques com a valuosa alternativa al limitat àmbit galerístic privat.

Entrevista a Alba Florejachs, actriu

Actriu formada teatralment a Cuba, va marxar a l’Índia durant 6 mesos amb una companyia de Dinamarca, on va estudiar les danses tradicionals d’aquest país.

NÚVOL