Dissabte, 27 de Maig de 2017

Al final de la escapada

dilluns, 11 juliol, 2011

Títol: Al final de la escapada
Direcció i guió: Albert Solé
Any: 2010
Durada: 80 minuts

Al final de la escapada és el títol del documental d’Albert Solé sobre la vida i la mort de Miguel Núñez, lluitador antifranquista que ha esdevingut una icona per a les generacions antifranquistes d’esquerra a Catalunya.

El documental se centra en l’última etapa de la seva vida i en la seva lluita final per rebre una mort digna. Una malaltia pulmonar el va tenir ingressat en un hospital de Madrid, ciutat que poc abans havia condemnat les pràctiques de sedacions pal·liatives en malalts terminals. Davant aquesta situació, Miguel va veure que a Madrid tindria moltes dificultats per rebre aquest tractament i va demanar el trasllat a Barcelona per passar-hi els seus últims dies dignament.

Amb Al final de la escapada, Albert Solé reobre un debat actual i ben polèmic. El mateix Miguel deia que la mort digna és un dret adquirit quan s’ha viscut dignament. Seguint aquesta mateixa línia, el documental destaca l’esperit lluitador de Miguel Núñez en contra de les repressions i a favor de les llibertats democràtiques. La història de Miguel permet tractar el tema de la memòria històrica, sovint silenciat a Espanya. Marcos Ana, al final del documental, diu: “Pasar pàgina, sí —me dijo—, pero habiéndola leído”.

Aquesta memòria històrica que té Miguel com un dels seus protagonistes queda reflectida en una altra obra, aquesta vegada un còmic, de Pepe Gálvez, Alfons López i Jon Mundet: Mil vidas más. El còmic, la ressenya del qual podeu trobar en el primer número de La Teranyina, va rebre el Premi Nacional del Còmic de Catalunya 2010. Des de La Teranyina felicitem els seus creadors per la feina ben feta i els encoratgem a seguir fent treballs compromesos.

El còmic i el documental tracten la vida i la mort de Miguel Núñez, però a través de la seva figura fan un homenatge a totes aquelles persones que, com ell, van lluitar contra la dictadura i a favor de les llibertats.

www.alfinaldelaescapada.es

Popularitat: 3%

Barraques, la ciutat oblidada

diumenge, 24 octubre, 2010

Clara Drudis

Títol: Barraques, la ciutat oblidada
Direcció: Alonso Carnicer i Sara Grimal
Muntatge: Agustí Poch
Documentació: Miracle Tous
Producció: Tona Julià i Sandra Rierola
Muntatge musical: Marta Millà

Barraques, la ciutat oblidada és un documental produït per TV3 sobre el fenomen del barraquisme a Barcelona que es va produir entre els anys 1945 i 1990.

El projecte va néixer com un reportatge per al programa “30 minuts” arran de l’exposició “Barraques. La ciutat informal” que havia organitzat el Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona, però el tema va suscitar tant interès als seus directors, a mesura que hi anaven treballant, que van ampliar la tasca de documentació i recerca i van fer-ne una versió ampliada per al programa “Sense ficció”, amb nous materials, nous testimonis i noves històries de vida. El testimoni de les persones protagonistes d’aquella realitat reconstrueix, a través de les imatges dels cineastes i fotògrafs no oficials de l’època, aquell món desaparegut.

El barraquisme barceloní es genera a partir dels fluxos d’arribada de persones provinents d’altres zones d’Espanya que fugien de la misèria o de la persecució política de la postguerra i a causa de la manca d’habitatge social que hi havia a Barcelona.

La Perona, el Camp de la Bota, el Somorrostro, los Cañones o Santa Gemma formaven “l’altra ciutat”, aquella que es construïa de nit per evitar la policia, aquella on vivien més de 100.000 persones en construccions fetes amb materials rebutjables i a les quals ni tan sols arribava la llum ni l’aigua.

La massificació dels barris de barraques i les males condicions en què es vivia en aquestes zones, totalment marginades per la Barcelona “oficial”, va fer que els veïns s’organitzessin per reivindicar la cobertura de les seves necessitats més bàsiques. L’associacionisme veïnal, la pressió social i les diverses manifestacions dutes a terme per aconseguir millores i pisos en condicions va comportar, finalment, l’atorgament de pisos (a canvi de 7.000 pessetes) per a les persones barraquistes al Baró de Viver i la Trinitat.

Barraques, la ciutat oblidada és el reflex d’una ciutat que ha viscut sempre al marge i que la Barcelona del progrés, el disseny i els nous projectes urbanístics han seguit ocultant i, fins i tot, destruint-ne la memòria.

A partir d’aquest documental, que ha rebut el premi Civisme i el premi FIAT/FTA Archive Achievement Award 2010 que convoca anualment la Federació Internacional d’Arxius de Televisió, s’ha creat una plataforma per sol·licitar a diversos organismes de l’Ajuntament de Barcelona la commemoració i senyalització d’aquests terrenys (el Somorrostro, Can Valero, Montjuïc, el Carmel, el Turó de la Rovira i el barri de la Perona, entre d’altres). CCOO de Catalunya s’ha adherit a la petició de senyalitzar i commemorar d’aquestes zones.

Les adhesions a aquesta petició es poden dur a terme a través de l’adreça barraques@tv3.cat.

Popularitat: 3%

Català a la Franja – R. Sistac

Quan parlem de territoris de llengua catalana tenim clar que ens referim a unes entitats sociològiques i polítiques avalades per la història i la geografia; evidents i indiscutibles.

Entrevista a Carme Sánchez, directora de Paraula. Centre de Serveis Lingüístics, de Palma

L’associació Paraula, amb seu a Palma (Mallorca), promou tot tipus d’iniciatives que contribueixen a fer un ús normal de la llengua catalana.

Rafa Romero: exposició “Paradís”

Les iniciatives culturals públiques com a valuosa alternativa al limitat àmbit galerístic privat.

Entrevista a Alba Florejachs, actriu

Actriu formada teatralment a Cuba, va marxar a l’Índia durant 6 mesos amb una companyia de Dinamarca, on va estudiar les danses tradicionals d’aquest país.

NÚVOL