Dimecres, 26 d'Abril de 2017

Una carrera de fons

diumenge, 10 juliol, 2011

Vicent Moreno
President d’Escola Valenciana

Hi ha dos tipus de curses atlètiques: les de fons i les d’esprint. Aquestes últimes es basen en una explosió de força per aconseguir una ràpida acceleració i una velocitat al més alta possible, encara que dure poc en el temps, car la distància és curta, uns 100 o 200 metres. Les curses de fons necessiten una estratègia que ha de combinar una velocitat de creuer alta, però que permeta conservar-la durant una distància molt llarga, amb cinc, deu o fins i tot 42 quilòmetres, que són els que té una marató. Has de saber molt bé quan has de tirar i quan has de guardar forces per recórrer tota la distància sense caure rodó per l’esforç.

Doncs, bé, jo sóc un gran aficionat a les curses de fons. Intente disputar la majora de les curses d’aquest tipus que em permet el calendari. Em prepare a consciència i ho faig el millor que sé.

El futur del valencià a l’escola i la societat és una cursa de fons. No és un esprint. Ens cal saber cada moment on estem, calibrar bé les nostres forces i, sobretot, no defallir en cap moment. És una cursa molt llarga, molt més que una marató, i cal ser-ne conscient.

Ara fa set mesos que Escola Valenciana em va triar com a nou president de l’entitat. És, evidentment, un gran honor succeir Carme Miquel, Josep Chaqués, Vicent Romans i Diego Gómez, referents en la defensa i la promoció de la nostra llengua i que han fet d’Escola allò que és, la principal entitat del país que treballa dia a dia pel futur del valencià, i ho està fent ja durant més d’un quart de segle. Ara ens enfrontem a un gran repte.

La nostra llengua viu un moment complicat. Estem en una d’aquelles fases de la cursa que hi ha una costera empinada. Les causes són diverses, però principalment n’hi ha una: la manca absoluta de suport per part de les institucions del nostre país. El Consell i la majoria d’ajuntaments valencians no és que no facen absolutament res pel valencià, sinó que s’entretenen posant traves al seu futur.

El millor exemple és l’ensenyament. El conseller Alejandro Font de Mora, forense de professió, passarà a la història com la persona que va voler certificar la defunció de l’escola pública valenciana. Mèrits n’ha fet de sobres: retallades de drets laborals als docents, cessió de sòl públic per a escoles concertades i moltes mesures frívoles per impulsar pretesament el plurilingüisme. Però totes i cadascuna de les ordres, plans pilot i mesures impulsades per Font de Mora per impulsar el seu plurilingüisme tenen una cosa en comú: van en contra del valencià a l’ensenyament i ataquen directament el model d’educació pública en valencià.

El final d’aquest camí serà fer botar pels aires les línies en valencià, els programes PEV/PIL, que són els que millors resultats donen segons diversos estudis de la mateixa Conselleria d’Educació. És a dir, s’ataca el model d’èxit, el que garanteix el coneixement de valencià, castellà i anglès, per substituir-lo per un desgavell on no queda clar ni quina és la llengua vehicular de l’escola.

Aquesta és la realitat, per molt fictícia que parega. Tenim un conseller que s’arrisca a augmentar encara més les xifres de fracàs escolar al País Valencià, xifres que ja se situen en registres rècord.

Davant d’això, des d’Escola Valenciana no podem més que reaccionar i plantar cara. Però no posant-nos en un frontó per dir a tot que no, sense aportar res ni dir la nostra. Ni molt menys. A Escola apostem per un model plurilingüe i intercultural que garantisca que els nostres fills dominen les dues llengües oficials, una llengua estrangera i nocions d’una segona llengua estrangera. I no només això, sinó també que reben una educació de qualitat, fonamentada en valors com el respecte, la diversitat, l’esforç i la solidaritat.

Per guanyar posicions en aquesta batalla hem impulsat un document que defineix molt bé el model d’aquesta escola, redactat pels millors experts en ensenyament plurilingüe del País Valencià. I hem escampat el document i el model definit per cercar un nou consens al voltant de l’escola en valencià, que entenem que és el primer pas per una llengua normalitzada en tota la societat.

Un nou consens per al valencià on els experts en educació marquen les línies mestres del sistema educatiu, i aquestes no vinguen marcades per directrius polítiques malintencionades. Un nou consens on el valencià bote els murs de l’escola i s’estenga com una taca d’oli per la societat. Això és perfectament possible si el valencià deixa de ser una arma política i tots i cadascun de nosaltres apostem de manera decidida i ferma pel valencià com a llengua de futur.

I estem en aquesta cursa de fons: contraposant els nostres arguments científics per aprofundir en un model d’èxit a l’escola pública valenciana amb el desgavell incomprensible i antivalencià que aplica el conseller Font de Mora. I també assegurem que, si els nostres governants insisteixen a dinamitar el model i no volen entendre que van per la via equivocada, s’enfrontaran no només amb Escola Valenciana sinó també amb tot el sector educatiu i la societat valenciana, per reivindicar un futur d’oportunitats per als nostres fills fonamentat en una educació de qualitat. Serà el moment de fer un esprint i de ben segur que ens quedaran forces suficients per guanyar-lo.

Popularitat: 4%

Català a la Franja – R. Sistac

Quan parlem de territoris de llengua catalana tenim clar que ens referim a unes entitats sociològiques i polítiques avalades per la història i la geografia; evidents i indiscutibles.

Entrevista a Carme Sánchez, directora de Paraula. Centre de Serveis Lingüístics, de Palma

L’associació Paraula, amb seu a Palma (Mallorca), promou tot tipus d’iniciatives que contribueixen a fer un ús normal de la llengua catalana.

Rafa Romero: exposició “Paradís”

Les iniciatives culturals públiques com a valuosa alternativa al limitat àmbit galerístic privat.

Entrevista a Alba Florejachs, actriu

Actriu formada teatralment a Cuba, va marxar a l’Índia durant 6 mesos amb una companyia de Dinamarca, on va estudiar les danses tradicionals d’aquest país.

NÚVOL