Dilluns, 24 de Juliol de 2017

El exilio científico republicano

Dilluns, 24 de Juliol de 2017

Manolo Picó

L’exili dels metges i científics republicans
Josep L. Barona
Universitat de València

En acabar la Guerra Civil, més de 270.000 presos abarrotaven les presons espanyoles. A més, vora 500.000 ciutadans republicans van passar per camps de concentració. L’exili, la presó i la inhabilitació de metges, farmacèutics i científics van significar una tremenda sagnia per a la societat espanyola. L’elit intel·lectual i professional del país es va exiliar majoritàriament després de la guerra i la nòmina de científics en l’exili representava el nucli dirigent de la ciència espanyola, sense oblidar la importància dels qui van morir o van veure truncada la seua vida en un exili interior, que va afectar persones que van ser empresonades, sancionades, desterrades o executades.

La recent publicació del llibre col·lectiu El exilio científico republicano (PUV, 2010) vol fer un balanç d’aquella situació dramàtica amb la contribució de més d’una vintena d’especialistes espanyols i americans.

La generació de científics que es va veure abocada a l’exili compartia un ideal de modernització i uns referents biogràfics. Desenes de milers es van instal·lar a Mèxic; més de tres-cents eren catedràtics d’universitat, cinc-cents eren metges; i més d’un centenar, científics i professionals d’altres àrees: químics, farmacèutics, físics, biòlegs, antropòlegs o matemàtics. Aquest col·lectiu va procurar mantenir vincles de cohesió. Van fundar a París la Unió de Professors Universitaris Espanyols en l’Exili (UPUEE), sota la presidència inicial de l’higienista i parasitòleg Gustavo Pittaluga, que havia dirigit la sanitat espanyola i representat Espanya en el Comitè d’higiene de la societat de nacions. A Mèxic també es van fundar associacions mèdiques i científiques: l’Ateneo Ramón y Cajal i el Colegio de México. Entre els membres de la UPUEE hi havia més d’una vintena de científics i mig centenar de professors de medicina.

Un element integrador va ser la publicació de la revista Ciencia. Revista hispanoamericana de ciencias puras y aplicadas (1940-1975), que ha estat reproduïda íntegrament en format digital com a complement del llibre. La publicació té un valor indiscutible per analitzar una part important de la producció científica de l’exili espanyol. El seu objectiu era incorporar investigacions de científics espanyols de qualsevol indret del món i esdevenir el referent principal de la comunitat científica espanyola en l’exili. El seu primer director va ser Ignacio Bolívar, substituït poc abans de la mort pel físic Blas Cabrera; després pel naturalista Cándido Bolívar; i finalment, pel fisiòleg i antic rector de la Universitat de València, José Puche.

El paper dels metges exiliats va ser cabdal en la societat mexicana. Al començament de la dècada dels 40 representaven gairebé la meitat dels professionals sanitaris del país. Van posar en marxa hospitals i centres de recerca, seguint l’experiència i els projectes de l’Espanya republicana. La formació d’experts en salut pública va aportar a l’exili espanyol una enorme rellevància en països com ara Veneçuela, on Santiago Ruesta va ocupar càrrecs de política sanitària, i José María Bengoa va iniciar polítiques pioneres en la lluita contra la fam a les zones rurals. Sense oblidar l’important paper que en aquell país van fer les infermeres visitadores de salut pública, un dels grans puntals de l’assistència domiciliària i de l’atenció primària durant el període republicà.

Hi va haver països de destí provisional, com ara la Gran Bretanya, on molts científics espanyols es van instal·lar durant els primers anys de l’exili, per passar més tard a països iberoamericans. És el cas de Pío del Río-Hortega, deixeble de Cajal, que després d’exiliar-se a Oxford va passar a l’Argentina; o de Juan Negrín mateix, exiliat primer a Londres i després a París fins a la mort. Uns altres es van quedar, com Josep Trueta, que va assolir el màxim prestigi en el món acadèmic britànic, com a primer catedràtic d’ortopèdia de la Universitat d’Oxford.

Hi va haver un exili mèdic i científic a França, que es va concentrar principalment a París i a Tolosa de Llenguadoc. Molts eren científics catalans, com Jesús M. Bellido Golferichs; per bé que també uns altres tan rellevants com August Pi i Sunyer, que va acabar a Veneçuela, on va ser catedràtic de Fisiologia a Caracas i va fundar el primer institut d’investigació fisiològica d’aquell país.

Un col·lectiu significatiu de metges exiliats, especialistes en salut pública, va passar a ocupar llocs de responsabilitat en l’Organització Mundial de la Salut, a Ginebra, i també en l’Oficina Panamericana de Salud. Marcelino Pascua, que va ser director general de Sanitat durant el Bienni Reformista (1931-1933), va passar a dirigir el departament d’estadística sanitària de l’OMS; Julián de Zulueta va dirigir les campanyes internacionals de lluita contra el paludisme; José Antonio Nágera va treballar en microbiologia; José María Bengoa va dirigir les campanyes de millora de la nutrició en països pobres, tant per a l’OMS com per a la FAO; i un llarg etcètera que va fer dels metges espanyols exiliats després de la Guerra Civil un important nucli d’experts professionals dels organismes internacionals lligats a la salut.

El exilio científico republicano es una contribució col·lectiva a la recuperació de la memòria d’aquella generació de metges i científics i de la seua tasca per la modernització i la llibertat del nostre país.

Popularitat: 84%

Be Sociable, Share!

Català a la Franja – R. Sistac

Quan parlem de territoris de llengua catalana tenim clar que ens referim a unes entitats sociològiques i polítiques avalades per la història i la geografia; evidents i indiscutibles.

Be Sociable, Share!

Entrevista a Carme Sánchez, directora de Paraula. Centre de Serveis Lingüístics, de Palma

L’associació Paraula, amb seu a Palma (Mallorca), promou tot tipus d’iniciatives que contribueixen a fer un ús normal de la llengua catalana.

Be Sociable, Share!

Rafa Romero: exposició “Paradís”

Les iniciatives culturals públiques com a valuosa alternativa al limitat àmbit galerístic privat.

Be Sociable, Share!

Entrevista a Alba Florejachs, actriu

Actriu formada teatralment a Cuba, va marxar a l’Índia durant 6 mesos amb una companyia de Dinamarca, on va estudiar les danses tradicionals d’aquest país.

Be Sociable, Share!

NÚVOL