Dissabte, 27 de Maig de 2017

Ferran Garcia Ferrer
Secretari de Política Lingüística de la Federació d’Ensenyament de CCOO del País Valencià

“Per la incertesa de molts camins faig via”, va deixar escrit el nostre poeta de Roda de Ter, i potser el nostre problema actual és que cada vegada ens queden menys incerteses i, per tant, menys opcions per fer via en el que fa referència a l’ús i l’ensenyament del valencià.

La trista certesa que va establint-se cada dia amb més fermesa en la ment de la ciutadania valenciana és que el partit que actualment té el poder al País Valencià està decidit a aplicar una política de destrucció de l’oponent polític i de qualsevol dissidència social enfront de la seua forma de gestionar, o millor desgestionar, els nostres serveis, béns i recursos públics. Certament poden quedar incerteses sobre quina és la motivació d’aquest assetjament sistemàtic: si és un estil personal del Molt Honorable i ben vestit president, o si és una estratègia de cert sector del seu partit, o és la línea que el Partit Popular ha decidit seguir allà on prenga el poder. El que és ben clar i gairebé indiscutible és el seguit d’accions iniciades contra tots aquells moviments socials, plataformes, associacions, agrupacions o veus que puguen expressar la seua opinió contrària a l’autoritarisme i la irresponsabilitat amb la qual els nostres dirigents autonòmics afronten aquest final de legislatura.

La nostra certesa no es basa en la repetició d’una consigna, tal com el conseller d’Educació creu que s’aconsegueixen els avenços educatius: repetint una vegada i una altra que ell és qui més centres inaugura, que promociona l’ensenyament plurilingüe, que lluita contra el fracàs escolar, que vol reduir l’abandonament, que vol salvaguardar el dret de les famílies a educar els seus fills i tantes altres frases de caire publicitari que està obligat a difondre un cop rere l’altre per amagar la trista realitat de l’abandonament de qualsevol responsabilitat pública i, en especial, del món de l’ensenyament que es practica des del Consell. El nostre convenciment neix de veure que totes aquestes consignes són refutades un cop i un altre, amb més freqüència de la que es pronuncien i promocionen, per la dura realitat de la política educativa autonòmica: per incrementar el nombre d’inauguracions, s’inauguren fins i tot aeroports buits; per promocionar l’ensenyament plurilingüe, es retallen els recursos destinats a la formació del professorat i es neguen línies d’ensenyament en valencià; per minvar l’abandonament i el fracàs, es retalla la despesa i la plantilla destinada a la compensació educativa, i per salvaguardar el dret de les famílies a educar els seus fills i filles, s’imposa en un consell escolar autonòmic, despullat de la seua capacitat de decisió i posicionament, crear una nova Torquemada que haurà de decidir quines propostes pedagògiques —decidides pels consells escolars de centre— es poden o no dur endavant.

Víctimes d’aquesta línia ferma de despropòsits —de reduir la despesa pública, de malbaratar els nostres recursos i d’intentar aplicar un control ideològic hegemònic— són: les AMPA Gonçal Anaya, que es queden sense subvenció enfront de les AMPA afins al Govern; ACPV, que ha de pagar multes per portar la senyal d’una televisió que gosa fer broma dels polítics del Partit Popular; els sindicats amb capacitat d’oposició a l’Administració educativa, i, a la fi, tot aquell que no mostre adhesió i defensa dels principis d’espoli i de malbaratament dels quals fa gala el Consell.

Dins d’aquesta desfeta, hem de tenir en compte la baixa, en acte de servei ciutadà, de la promoció de l’ús i l’ensenyament de la nostra llengua, ja que la colla Gürtel ha apostat pels pretesos rèdits electorals que li puga aportar destruir un dels consensos bàsics que han possibilitat la constitució de la nostra autonomia i la promulgació del nostre Estatut: l’oficialitat del valencià —sí, que també és oficial, senyor Font de Mora; és a dir, patrimoni propi d’aquest país i obligació d’aquesta Administració— i el dret a l’ensenyament en la nostra llengua, un dels primers sacrificats a l’hora de reduir la plantilla en els centres educatius.

Una trista certesa plana, per tant, sobre el nostre futur i és que el partit actualment en el poder no solament no té voluntat de millorar la situació de l’ús i l’ensenyament del valencià sinó que, en lloc de garantir el dret de ciutadanes i ciutadans a l’accés a la seua llengua pròpia, ha catalogat el valencià com a despesa prescindible i diana dels seus atacs a la dissidència, ni que siga legítima i imprescindible per a la pervivència dels nostres drets de ciutadania.

Popularitat: 4%

Be Sociable, Share!

Català a la Franja – R. Sistac

Quan parlem de territoris de llengua catalana tenim clar que ens referim a unes entitats sociològiques i polítiques avalades per la història i la geografia; evidents i indiscutibles.

Be Sociable, Share!

Entrevista a Carme Sánchez, directora de Paraula. Centre de Serveis Lingüístics, de Palma

L’associació Paraula, amb seu a Palma (Mallorca), promou tot tipus d’iniciatives que contribueixen a fer un ús normal de la llengua catalana.

Be Sociable, Share!

Rafa Romero: exposició “Paradís”

Les iniciatives culturals públiques com a valuosa alternativa al limitat àmbit galerístic privat.

Be Sociable, Share!

Entrevista a Alba Florejachs, actriu

Actriu formada teatralment a Cuba, va marxar a l’Índia durant 6 mesos amb una companyia de Dinamarca, on va estudiar les danses tradicionals d’aquest país.

Be Sociable, Share!

NÚVOL