Dissabte, 27 de Maig de 2017

Entrevista a Raquel Ricart, escriptora

Dissabte, 27 de Maig de 2017

Gabinet de premsa de CCOO del País Valencià

“Quan aconsegueixes expressar tot allò que et bull a l’interior, arribes a comunicar-te amb la persona que llig”

Raquel Ricart és escriptora valenciana i treballadora de CCOO del PV. Acaba de ser guardonada amb el Premi Andròmina de Narrativa dels XXXIX Premis Octubre per Les ratlles de la vida, que organitzen la Fundació Ausiàs March i l’Editorial 3 i 4.  La seua passió per la literatura li ve de lluny, i ja ha publicat dues obres de narrativa infantil i juvenil i una novel·la negra. Considera que es podria millorar molt la relació cultural entre els tres territoris de parla catalana.

Raquel, pots fer-nos una descripció breu del que ens vols contar en la teua novel·la Les ratlles de la vida?

Les ratlles de la vida són aquelles marques que el degoteig del temps va dibuixant en l’existència de cada persona, fent-la única i diferent. Jo he volgut, primer de tot, contar històries, i amb les històries, elevar a la categoria de protagonistes persones senzilles que, amb la seua existència, van teixint el tapís de la pròpia vida i el tapís de la història.

La novel·la narra la història de quatre generacions de dones d’una mateixa família. ¿Tenies la intenció de fer un retrat coral d’un territori i un moment històric molt determinat o t’has centrat més en els personatges?

Retrat coral d’un territori em sembla molt bonic. No sé si ho he aconseguit, això. En un principi, el meu interés eren els personatges, les històries que vivien, les coses que els passaven, però amb la idea de fons que, aquestes coses que els passaven als meus personatges, formaven part de la Història, amb majúscula, perquè la Història també la fan les persones senzilles, les persones que treballen, les persones que no fan grans gestes. És per això que, evidentment, les dones, que han estat tant de temps amagades darrere l’escenari, es convertien en protagonistes.

I, evidentment, tots aquests personatges, tots aquests homes i aquestes dones, viuen en un lloc determinat, en un moment històric determinat, i tot això forma part de les seues vides, amb la qual cosa era necessari, és clar, descriure el temps i l’espai que els envolten.

El jurat va qualificar la teua obra de “sincera, emocionant, tendra i amb uns tocs de maldat molt interessants”. Per què creus que n’han destacat aquests aspectes?

Segons jo crec, els llibres són de l’autor mentre s’escriuen. Escriure és un ofici solitari. Però una vegada fet això, quan el llibre es llig, comença a fer la seua pròpia vida, i cada persona, cada lectura, és diferent. Crec que l’han trobat sincera perquè ho és, en el sentit que té la sinceritat en l’escriptura i en la literatura, és clar. Quan escrius sincerament, ho fas des de molt endins, i a vegades tens la sensació que despulles la teua ànima. Pense que, quan aconsegueixes expressar tot allò que et bull a l’interior, arribes a comunicar-te amb la persona que llig. I en la novel·la hi ha tendresa i hi ha maldat, com en la vida.

Els teus llibres han sigut premiats anteriorment. Què significa per a tu i per a la teua carrera aquest Premi Andròmina?

Per a mi, personalment, el Premi Andròmina significa molt, perquè és el premi amb més història del País Valencià, un premi que ha sigut atorgat a grans escriptors i escriptores, i a més, és un premi reconegut en tot el nostre àmbit lingüístic. Per a la meua carrera, la veritat, encara no sé què significarà. Espere que moltes coses.

La teua trajectòria literària inclou publicacions de narrativa infantil i juvenil i una novel·la negra. Aquesta nova publicació, comporta un canvi de registre?

Evidentment és una novel·la diferent a les altres. Més ambiciosa pel que fa a l’estructura, als personatges, al tractament del temps. Però és que les històries ho requerien. Trobe que cada llibre demana una forma, una veu. En aqueix sentit, Les ratlles de la vida, ha significat un gran treball, però estic molt contenta amb el resultat.

Creus que el fet que no et dediques exclusivament a l’escriptura pot aportar-te més bagatge sobre les relacions humanes?

Un mort al sindicat, la meua primera novel·la, té una relació evident amb el fet que jo treballe ací. Qualsevol vivència pot aportar-te i ensenyar-te moltes coses, però si fóra possible, m’encantaria dedicar-me exclusivament a l’escriptura, almenys durant un temps.

Quins són els teus referents literaris?

Ací faria una llista molt llarga, perquè, a més, els referents van augmentant a mesura que passa el temps. Viatge pels clàssics, pel XIX, per la literatura contemporània. Si començara a dir noms segur que me n’oblidava de molts. A més és que m’agraden moltes coses, la novel·la negra, la ciència ficció…

Com veus el panorama literari en valencià? Creus que hi ha suficient promoció dels autors valencians perquè es donen a conéixer les seues obres i arriben al públic dels tres territoris de parla catalana?

Evidentment, la promoció hauria de començar al País Valencià, però és evident que això no serà possible mentre governe el PP. Pel que fa a la resta, em sembla que es podria millorar moltíssim la relació cultural entre els tres territoris, i crec que, per exemple, pel que fa a la distribució dels llibres, és més fàcil trobar al País Valencià llibres editats a Catalunya que no a l’inrevés.

_________________________________________

Nota biogràfica

Raquel Ricart Leal va nàixer a Bétera (el Camp de Túria) l’any 1962. L’amor per la lectura li ve d’antic, i des de molt jove la passió per les paraules i per les històries ha sigut una costant en la seua vida. Literàriament es donà a conéixer en guanyar un accèssit als Premis Malvarrosa (1980). Col·laborà en les planes de les revistes Celobert i Lletres de canvi. Ha escrit un text dramàtic, Ferrabràs (1990), que va ser posat en escena per Bambalina Titelles. Ha publicat la novel·la negra Un mort al sindicat (Tàndem, 1999), el màgic relat juvenil Van ploure estrelles (Tàndem, 2001), el volum Costums i tradicions, dins del projecte editorial de la Fundació Bromera “Llegir en valencià per a conéixer-nos” i la novel·la El quadern d’Àngela (Tàndem, 2010), guanyadora del Vé Premi Vila de Paterna de narrativa infantil Vicenta Ferrer Escrivà. Col·labora ocasionalment amb columnes d’opinió en el diari El Punt.

Popularitat: 5%

Be Sociable, Share!

Català a la Franja – R. Sistac

Quan parlem de territoris de llengua catalana tenim clar que ens referim a unes entitats sociològiques i polítiques avalades per la història i la geografia; evidents i indiscutibles.

Be Sociable, Share!

Entrevista a Carme Sánchez, directora de Paraula. Centre de Serveis Lingüístics, de Palma

L’associació Paraula, amb seu a Palma (Mallorca), promou tot tipus d’iniciatives que contribueixen a fer un ús normal de la llengua catalana.

Be Sociable, Share!

Rafa Romero: exposició “Paradís”

Les iniciatives culturals públiques com a valuosa alternativa al limitat àmbit galerístic privat.

Be Sociable, Share!

Entrevista a Alba Florejachs, actriu

Actriu formada teatralment a Cuba, va marxar a l’Índia durant 6 mesos amb una companyia de Dinamarca, on va estudiar les danses tradicionals d’aquest país.

Be Sociable, Share!

NÚVOL