Dissabte, 27 de Maig de 2017

La ruta –i la clau– del català a les Illes Balears

El 6 de maig de l’any 2008, nou mesos després de l’inici de l’actual legislatura, l’Obra Cultural Balear presentà en el Teatre Sindical de Comissions Obreres de Palma el “Full de ruta pel català a les illes Balears. Mesures d’aplicació immediata”.

Es tractava d’un catàleg urgent d’actuacions que, a parer de l’entitat, el nou executiu (format pel PSOE, el Bloc i UM) havia d’engegar per tal que el coneixement i l’ús de la llengua pròpia de l’arxipèlag, la catalana, avançassin amb decisió. Cal no oblidar que el Govern del PP sortint, presidit per Jaume Matas, es caracteritzà, precisament, per aturar en sec l’obligada normalització lingüística. I també per legislar en contra d’aquest procés a través del Decret 52/2006, de 16 de juny, sobre mesures per a fomentar la competència lingüística en llengües estrangeres dels alumnes dels centres no universitaris de les Illes Balears sostinguts amb fons públics, altrament conegut pel “decret del trilingüisme”.

De fet, del 2003 al 2007, aquestes illes patiren la pitjor regressió en segles quant a l’impuls a la llengua pròpia. Les agressions lingüístiques tramades des de l’Administració pròpia durant aquests anys no cessaren en cap moment, i l’OCB va ser on li corresponia: al capdavant de la reivindicació, plantant cara a la ignomínia. Dedicàrem molts d’esforços a mobilitzar la ciutadania a través del “SUS Mallorca”, un clam que recorregué tota la geografia de l’Illa.

D’aquell esforç i de la complicitat tant dels socis de l’entitat com del gruix major de la ciutadania mallorquina, el 5 de maig de 2007 més de trenta mil persones omplírem la Plaça Major de Palma reclamant el futur que mereixem com a país condret. D’aquest dia memorable en va néixer “l’esperit del 5 de maig”, és a dir, el compromís en ferm d’aconseguir, entre tots, que el nostre caràcter propi esdevingui l’eina integradora i cohesionadora que tant freturam.

I d’aquest esperit en nasqué, també, el Full de ruta, una trentena d’objectius repartits per anys. Així, de les 18 propostes per a l’any 2008 se n’han complit –i no totes completament ni amb el grau d’exigència que calia– només cinc:

  1. la coordinació de les actuacions de projecció exterior de la llengua catalana i de les manifestacions culturals en català;
  2. la col·laboració amb el moviment en favor de la llengua catalana;
  3. l’engegada de campanyes per donar a conèixer els drets dels catalanoparlants i per animar els parlants d’altres llengües a aprendre el català i a fer-lo servir;
  4. la conclusió del pla de normalització lingüística que elaborava el Consell Social i començar a aplicar-lo; i
  5. la generalització de cursos i tallers prelingüístics per a adults.

Pendents resten iniciatives tan capitals com l’elaboració de plans de normalització lingüística a tots els departaments governamentals; les iniciatives per aconseguir el reconeixement del català com a llengua oficial de la Unió Europea, o l’elaboració de normativa similar a les disposicions lingüístiques de la Llei de comerç per a la resta d’establiments que no es regeixen per aquesta norma.

Per al 2009, l’OCB demanava:

  1. la creació d’una vicepresidència de Política Lingüística;
  2. l’increment substancial dels recursos econòmics i humans destinats a normalització lingüística;
  3. la reforma de l’Estatut perquè reculli el català com a llengua de coneixement necessari, el que es coneix per clàusula de garantia lingüística;
  4. la reforma de la Llei del consumidor, que estableixi l’obligació de les empreses de poder atendre en català;
  5. l’aprovació de la Llei de mitjans de comunicació en català;
  6. el pacte entre totes les forces polítiques i socials per implantar una agenda per la llengua; i
  7. una gran campanya interinstitucional per promoure l’ús social de la llengua.

D’aquestes set iniciatives cap no se n’ha dut a la pràctica.

Finalment, per al 2010 l’OCB demanava tan sols dues iniciatives:

  1. cloure el procés de normalització lingüística en l’Administració pública i
  2. l’elaboració d’una llei de publicitat i etiquetatge per garantir que tota la informació dels productes s’exhibeixi en català.

Lamentablement, ni una ni altra no s’han materialitzat.

Això sí, s’ha retornat a l’Institut Ramon Llull i s’ha engegat el múltiplex lingüístic que permet la recepció de quatre canals de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), encara que, per motius de drets televisius, s’ha hagut de renunciar a la programació de TV3, que s’ha substituït per TV3.CAT. Dissortadament, tampoc no s’ha pogut arribar a cap acord de recepció de les emissions de la Ràdio i Televisió Valenciana. Quant a IB3 Televisió, adoptà el català com a llengua de tota la seva programació.

En resum, el compliment d’aquell “Full de ruta pel català a les Illes Balears. Mesures d’aplicació immediata” no ha estat tant significatiu com l’OCB esperava i el país necessita. L’impuls al procés de normalització lingüística no ha marcat rotundament aquesta legislatura com molts desitjàvem.

I, així i tot, l’OCB considera que encara som a temps de rectificar. Per això, seguint la campanya de més èxit de les dissenyades fins avui, “Un cafè per la llengua” –que arribà a més de vint-i-cinc mil persones–, començant l’any 2010 s’inicià el projecte “La llengua és la clau”, dirigit especialment als responsables de les institucions públiques.

Succintament, “La llengua és la clau” fa les dotze propostes següents:

  1. iniciar el procés d’aplicació del Pla general de normalització lingüística, elaborat pel Consell Social de la Llengua;
  2. assegurar una estructura consolidada d’oferta de formació en català per a persones adultes al marge dels sistemes educatius regulars;
  3. establir un sistema de foment de les activitats d’interculturalitat que tinguin el català com a llengua principal d’acollida i com a llengua habitual d’interrelació;
  4. estendre els requisits de coneixements de català a tots els llocs de feina vinculats amb l’Administració pública, directament o mitjançant empreses participades;
  5. acordar un pla entre totes les administracions públiques consistent a demanar als seus proveïdors que utilitzin el català en tot el procés de relació i en el producte (quan la llengua fa part del servei o del producte), i a prioritzar els proveïdors que més s’hi adaptin;
  6. assegurar el dret dels ciutadans d’utilitzar la llengua catalana en qualsevol àmbit públic de les Illes Balears i en especial en les relacions amb els empleats públics;
  7. recuperar freqüències que assegurin la recepció, com a mínim, de les ràdios de la CCMA que s’havien rebut a les Illes Balears (ICat, Catalunya Informació);
  8. ampliar la recepció de la televisió en català de tot l’àmbit lingüístic i assegurar-ne la qualitat tècnica;
  9. revisar el sistema d’homologació dels coneixements de català amb l’ensenyament obligatori perquè la certificació no distorsioni excessivament les correspondències reals;

10.  establir acords de col·laboració estable amb les organitzacions que tradicionalment han actuat de dinamitzadores del procés de normalització lingüística i de difusores dels coneixements de llengua catalana perquè puguin incrementar la seva activitat;

11.  elaborar un pla d’oferta de lleure destinat als joves que viuen en entorns amb poca presència espontània del català;

12.  establir un acord entre el Govern i la UIB per estudiar regularment el procés de canvi lingüístic a les Balears.

I tanmateix, la pedra de toc de tot plegat –la veritable clau que obre tots els cofres– és el Pla de Normalització Lingüística elaborat pel Consell Social de la Llengua Catalana, que es va aprovar al juny de 2009 i que encara és l’hora que el president Antich l’assumeixi i en determini l’aplicació. Un Pla, a més, que, en ser aprovat per una amplíssima representació de tots els sectors de la societat de les Illes Balears –amb només una abstenció i cap vot en contra–, és la resposta més adequada a les irresponsabilitats, insensateses, manipulacions i apologies de la ignorància que sobre la llengua pròpia de les Illes Balears, la catalana, ha manifestat darrerament el president del Partido Popular de les Illes Balears, José Ramón Bauzá.

Jaume Mateu i Martí,

President de l’Obra Cultural Balear

____________________________

Jaume Mateu i Martí, president. Administratiu. Soci fundador del Col·lectiu Cultural Sitja, de Bunyola. Cooperant de Can Gazà, casal autogestionat d’exclosos socials malalts. Ha publicat tres llibres de poemes: Enderrocaments abissals (1984), Botons de foc (1987) i El color del diumenge (1995). Com a prosista és autor del relat D’eben i mel (1986) i de les novel·les La pietà (2003) i El balancí de la mare (2005). Ha estat guardonat amb diversos premis literaris.

Popularitat: 4%

Be Sociable, Share!

Català a la Franja – R. Sistac

Quan parlem de territoris de llengua catalana tenim clar que ens referim a unes entitats sociològiques i polítiques avalades per la història i la geografia; evidents i indiscutibles.

Be Sociable, Share!

Entrevista a Carme Sánchez, directora de Paraula. Centre de Serveis Lingüístics, de Palma

L’associació Paraula, amb seu a Palma (Mallorca), promou tot tipus d’iniciatives que contribueixen a fer un ús normal de la llengua catalana.

Be Sociable, Share!

Rafa Romero: exposició “Paradís”

Les iniciatives culturals públiques com a valuosa alternativa al limitat àmbit galerístic privat.

Be Sociable, Share!

Entrevista a Alba Florejachs, actriu

Actriu formada teatralment a Cuba, va marxar a l’Índia durant 6 mesos amb una companyia de Dinamarca, on va estudiar les danses tradicionals d’aquest país.

Be Sociable, Share!

NÚVOL