Dissabte, 27 de Maig de 2017

Toni Baos

Ser presidenta del Consell Escolar de Mallorca, ¿et dóna una visió general de la nostra realitat educativa? Què tenim aprovat i què tenim suspès d’aquesta realitat educativa?

Ser presidenta del Consell Escolar de Mallorca m’ha permès conèixer moltes persones del món educatiu, “escoltar moltes veus” i participar molt activament en el Consell Escolar de les Illes Balears.

Crec que a Mallorca les escoles aproven en interès, dedicació i atenció a l’alumnat. Els centres donen resposta a una realitat canviant i fan un vertader esforç per adaptar-se als canvis sense perdre de vista qui som.

Tenim suspès el finançament. Això ve de lluny, de quan es varen acceptar unes competències amb unes condicions totalment negatives per a la nostra comunitat. Es va fer amb presses; el Partit Popular estava esgotant la legislatura i semblava que volia deixar aquest tema tancat “fos com fos”. Des de llavors han passat tres legislatures més.

Cal abaixar ràtios, ampliar l’oferta de la formació professional i adaptar-la un poc més a les necessitats del món laboral. S’han de millorar les infraestructures: rehabilitació i ampliació de centres ja existents, creació de nous i dotació moderna i adient.

Creus que som una comunitat educativa bilingüe?

No. La normalització lingüística ha recorregut un llarg i difícil camí durant massa temps. Els centres educatius hi han fet molta feina, però malauradament les dificultats són constants i encara no hem arribat a la plena normalització. Una prova d’això és aquesta pregunta.

Quina ha estat la millor i la més desastrosa de les polítiques educatives dels darrers anys?

Pens que la LOGSE va ser la llei del canvi en positiu. Era la possibilitat d’avançar, de modernitzar el sistema. El pitjor va ser que no es va saber, voler o poder implantar la seva filosofia.

Evidentment no tot era bo; des del meu punt de vista un dels seus errors, que en aquests moments encara pagam, va ser la separació total i radical entre primària i secundària, la separació efectiva entre l’alumnat i el professorat.

Amb més formació sortirem de la crisi? Quin tipus de formació?

No som experta en economia, encara que des de fa dos anys se’n parla tant pertot arreu que sembla que tots n’hem fet un màster. Sempre fa falta formació, encara que no sigui aquest l’únic factor necessari per donar un gir a l’economia, a l’economia global. Hi ha massa injustícia i desigualtats entre els anomenats primer món i tercer món.

La formació és imprescindible: formació entesa com a educació en tots els aspectes, personals i laborals, individuals i col·lectius; formació per a aprendre a aprendre, per capacitar-nos, per entendre i solucionar problemes i dificultats, per adaptar-nos als canvis i poder donar-hi respostes creatives.

Per què t’agrada l’educació? Construeixes persones?

Supòs que la trobo apassionant. Cada dia és diferent, amb noves possibilitats, dificultats velles i noves per resoldre, l’esforç per reinventar-te… De fet, jo no vaig triar dedicar-me a aquesta feina, ella em va triar a mi. Els mestres són importants però no decisius; afortunadament no tenim tant de poder com per “construir persones”. En tot cas acompanyam els infants en el seu creixement.

Un país sense passat, no vigila el seu present i arrisca el seu futur. A les persones ens passa el mateix, no?

Les persones som les que feim els països. Que el nostre país sigui o no sigui depèn de cada un de nosaltres.

Després de les declaracions del senyor Bauzà (líder del PP balear) sobre el seu desig de retirar el decret de mínims de l’ensenyament en català, quin futur no voldries per a la nostra convivència?

Un futur de confrontació, on no es tengui en compte el respecte, el diàleg, on tot valgui per aconseguir els objectius individuals.

Què li contestaries al senyor Bauzà?

En aquest cas la millor resposta potser és el silenci. El senyor Bauzà provoca, vol crear conflicte allà on no n’hi ha. La llengua no és una arma. La llengua ha d’estar per damunt de qualsevol campanya electoral. No em trobaran per seguir el seu joc.

_________________

Biografia:

Vaig néixer a Palma, tenc 56 anys, estic casada i tenc un fill i una filla; fa 40 anys que faig de mestra, tot i que els quatre primers anys encara no tenia el títol i estudiava al mateix temps. Paral·lelament, durant l’estiu, dedicava unes setmanes a l’educació en temps de lleure: campaments, colònies, algun taller durant el curs, organització de cursets i tallers de formació per a mestres i estudiants… A més de l’educació m’interessa la política. Crec que educació i política es donen la mà i no poden viure l’una sense l’altra. Ambdues haurien de tenir la finalitat de millorar la societat i les condicions de vida de les persones.

Professionalment he intentat conèixer l’escola i “allò” que l’envolta ocupant diferents llocs de treball: mestra d’infantil, de suport en el programa que abans existia d’integració de minories ètniques (terme utilitzat perquè algú degué pensar que la paraula gitanos no era políticament correcta), mestra d’un centre de menors de règim tancat, tècnica del Programa de prevenció i detecció del maltractament infantil, co-coordinadora del Programa de prevenció i abordatge de les situacions de conflicte juvenil, assessora tècnica docent de la Direcció General d’Innovació, mestra d’aula d’acollida a alumnat nouvingut o d’incorporació tardana… També he fet de cap d’estudis i de directora.

Popularitat: 5%

Be Sociable, Share!

Català a la Franja – R. Sistac

Quan parlem de territoris de llengua catalana tenim clar que ens referim a unes entitats sociològiques i polítiques avalades per la història i la geografia; evidents i indiscutibles.

Be Sociable, Share!

Entrevista a Carme Sánchez, directora de Paraula. Centre de Serveis Lingüístics, de Palma

L’associació Paraula, amb seu a Palma (Mallorca), promou tot tipus d’iniciatives que contribueixen a fer un ús normal de la llengua catalana.

Be Sociable, Share!

Rafa Romero: exposició “Paradís”

Les iniciatives culturals públiques com a valuosa alternativa al limitat àmbit galerístic privat.

Be Sociable, Share!

Entrevista a Alba Florejachs, actriu

Actriu formada teatralment a Cuba, va marxar a l’Índia durant 6 mesos amb una companyia de Dinamarca, on va estudiar les danses tradicionals d’aquest país.

Be Sociable, Share!

NÚVOL