Dissabte, 27 de Maig de 2017

Rosa R. Beltran
Comunicació
CCOO de les Illes Balears

Carme Sánchez és la directora de Paraula. Centre de Serveis Lingüístics, una associació amb seu a Palma (Mallorca). Paraula promou tot tipus d’iniciatives que contribueixin a fer un ús normal de la llengua catalana. Des de 2007, organitza i gestiona la campanya del voluntariat lingüístic “Amb tu, en català, amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística del Govern de les Illes Balears.

Actualment, el voluntariat lingüístic de Paraula té més de 2.700 persones inscrites, entre voluntaris catalanoparlants i voluntaris aprenents.

Carme, quines activitats fa Paraula?

Paraula neix amb la voluntat de cobrir les demandes relacionades amb l’ús de la llengua catalana de particulars i entitats. Per aquest motiu, des de fa més de deu anys desenvolupa tot tipus d’activitats d’ensenyament —impartir cursos generals i específics, presencials, semipresencials i a distància; gestionar un centre d’autoaprenentatge; fer formació de professorat; elaborar material didàctic, etc.—, d’assessorament —correccions i traduccions, supervisió d’enregistraments, etc.— i de dinamització —plans i actuacions d’acollida lingüística, activitats culturals, etc. Encara que, en molts àmbits, Paraula és un referent per la feina que fa, durant aquests darrers anys és més coneguda perquè ha gestionat la campanya del voluntariat lingüístic.

Quina valoració feu de la campanya?

A Paraula acudien moltes persones que aprenien català, però que no tenien oportunitats per practicar-lo. Per tant, sabíem que la campanya responia a una demanda real i esperàvem obtenir una bona acollida. La resposta, tant dels voluntaris aprenents que volen practicar la llengua com dels voluntaris catalanoparlants, ha estat molt bona.

En aquests moments tenim més de 2.700 persones inscrites al voluntariat; només l’any passat es van formar més de 1.100 parelles. Encara que sembli que 2.700 persones són pocs participants, cal pensar que, pel nombre d’habitants que tenim a les Illes, la proporció és com si a Catalunya hi haguessin participat 19.000 persones en els tres primers anys. En definitiva, estam molt contents de la implantació del voluntariat lingüístic a les Balears.

En què consisteix concretament el voluntariat lingüístic?

Nosaltres seguim el programa de parelles lingüístiques de la Generalitat de Catalunya, és a dir, posem en contacte una persona catalanoparlant i una altra d’aprenent i els proposem que es trobin una hora a la setmana durant tres mesos per parlar en català.

Cada mes organitzem activitats de dinamització, com ara visites als municipis, excursions, itineraris culturals, etc. Aquestes activitats tenen una resposta creixent i ajuden a crear una bona dinàmica i a cohesionar el grup de voluntaris. També serveixen perquè els voluntaris de diferents procedències coneguin millor els trets distintius de la nostra cultura i els costums actuals.

A més, tenim entitats i institucions adherides a la campanya que ofereixen als voluntaris la possibilitat de participar en les seves iniciatives, assistir a tallers gratuïts, a espectacles teatrals i musicals amb descomptes, visitar exposicions, etc.

Com aconseguiu arribar a la població?

Per iniciar el voluntariat, ens vam adreçar als ajuntaments per demanar-los que s’adherissin oficialment a la campanya i que col·laboressin a difondre-la. Fins ara s’hi ha adherit el 85% dels ajuntaments de les Illes Balears.

A cada municipi ens posem en contacte amb les associacions i entitats cíviques per presentar-los el funcionament del voluntariat lingüístic i sobretot per demanar-los que col·laborin a divulgar la campanya entre els seus socis i afiliats.

S’hi han adherit entitats de tot tipus, associacions de pares i mares, associacions de jubilats, centres excursionistes, centres educatius, partits polítics, associacions culturals i sindicats. Recordem que CCOO de les Illes Balears també s’ha adherit a la campanya.

A més de les persones que treballen a la seu de Paraula, tenim una persona que coordina la campanya a Eivissa i una altra a Menorca, i també hi ha entitats que col·laboren en la campanya, com l’Institut d’Estudis Eivissencs.

Com es fan les parelles lingüístiques?

Fem les parelles lingüístiques tenint en compte especialment la disponibilitat horària, però també la preferència de gènere, edat i aficions. Hem detectat que perquè les parelles funcionin és important que siguin més o menys de la mateixa edat. D’altra banda, com més fàcil és compaginar els horaris, més possibilitats hi ha que una parella tingui continuïtat.

Si hi ha molts voluntaris catalanoparlants, és més fàcil trobar als aprenents una parella que s’adapti a la seva disponibilitat. A vegades, no tenim prou voluntaris catalanoparlants, però la veritat és que, si en necessitem, sempre s’ofereix algun catalanoparlant a tenir més d’una parella o a anar a un altre municipi.

Com sabeu si el voluntariat funciona? Feu algun tipus de seguiment de les parelles?

L’experiència ens ha demostrat que s’ha de confirmar que les parelles han iniciat les trobades i que funcionen. La gestió del voluntariat lingüístic és una tasca que requereix un seguiment constant. Per això, Paraula regularment es posa en contacte amb les parelles lingüístiques. També tenim la informació directa que ens donen els voluntaris que participen en les activitats de dinamització (l’any passat hi van participar més de mil persones).

Si la parella no va bé, la canviem. Però les parelles que funcionen, moltes vegades segueixen més temps. Els aconsellem que no facin més d’un any amb la mateixa parella; tot i això és freqüent que mantinguin el contacte perquè s’han fet amics i que, a més, continuïn en el voluntariat amb una altra parella.

Com veieu el futur de la campanya del voluntariat lingüístic a les Illes Balears?

El voluntariat lingüístic ha tingut una gran acceptació en la societat insular. Crec que el nombre de voluntaris continuarà creixent perquè, a més d’aprendre o ensenyar una llengua, fas amics, coneixes altres cultures, altres maneres de viure… Per tant, si tenim el més important, els voluntaris, el futur de la campanya és bo.

Una altra cosa és la implicació de les institucions segons els resultats de les eleccions autonòmiques i municipals del mes de maig. Alguns municipis significatius encara no s’han adherit a la campanya, però pensem que el voluntariat lingüístic és una campanya en positiu, una campanya en què una persona ensenya la seva llengua a una altra. Aquí no hi ha lloc per a discussions estèrils sobre el nom de la llengua o el model de llengua que ensenyem —si mallorquí, menorquí o català—, cada persona ensenya la llengua que parla, xerra o ralla. Per tant, sigui quin sigui el partit polític que governi, hauria de donar suport a una campanya com aquesta.

Popularitat: 7%

Be Sociable, Share!

Català a la Franja – R. Sistac

Quan parlem de territoris de llengua catalana tenim clar que ens referim a unes entitats sociològiques i polítiques avalades per la història i la geografia; evidents i indiscutibles.

Be Sociable, Share!

Entrevista a Carme Sánchez, directora de Paraula. Centre de Serveis Lingüístics, de Palma

L’associació Paraula, amb seu a Palma (Mallorca), promou tot tipus d’iniciatives que contribueixen a fer un ús normal de la llengua catalana.

Be Sociable, Share!

Rafa Romero: exposició “Paradís”

Les iniciatives culturals públiques com a valuosa alternativa al limitat àmbit galerístic privat.

Be Sociable, Share!

Entrevista a Alba Florejachs, actriu

Actriu formada teatralment a Cuba, va marxar a l’Índia durant 6 mesos amb una companyia de Dinamarca, on va estudiar les danses tradicionals d’aquest país.

Be Sociable, Share!

NÚVOL