Dijous, 23 de Març de 2017

Entrevista a Pere Díez Gil, pintor

Dijous, 23 de Març de 2017

Clara Drudis, Dolors Frutos, Estrella Pineda, Antonio Rosa

YouTube Preview Image
DESCARREGA’T L’ENTREVISTA (MP3PODCASTWMV)

Pere Díez Gil
Pintor

Pere Díez Gil, nascut a Barcelona l’any 1937, té una llarga trajectòria professional. Entre la gran quantitat d’exposicions que ha realitzat cal destacar les presentades a la Galleria delle Cariatitidi (Milà, 1972), la Fundació Miró (Barcelona, 1976), l’Ospedale degli Innocenti (Florència, 1998), el Saló del Tinell (Barcelona), la Fundació Guinovart (Agramunt, Lleida), el Museu Salvador Allende (Xile), el Palais de la Unesco (París), l’obra permanent a l’Institut Francès (Barcelona), la Galería Da Vinci (Madrid) i la Galerie François Bernard (París), entre d’altres.

El compromís social i polític de Pere Díez Gil s’ha fet visible en diferents ocasions i moments, tant participant amb una obra pròpia a la mostra de Milà el 1972, que es va organitzar per donar suport a la lluita dels treballadors i treballadores contra la dictadura franquista, com creant cartells contra la guerra de Bòsnia, per la pau i contra la invasió de l’Iraq, entre d’altres.

Quina ha estat la teva escola d’aprenentatge?

Jo he estat autodidacta, en principi, el que passa que, clar, l’autodidacta començava en què jo necessitava coses. Llavors em matriculava a Llotja, l’escola superior de la Llotja, on era, ara és, el de Belles Arts, a dalt de la Llotja, a l’antiga Llotja i hi anava, dibuixava, jo llavors tenia moltes inquietuds, volia ser locutor, a Ràdio Joventut, després, al carrer Saragossa, aquells de la Falange i tal, després, i estudiava dret a la vegada i hi anava com lliure, i però jo m’he anat espavilant, potser he trigat més, però, jo el que necessito ara ho trobo, jo ara totes les biblioteques estan saquejades per mi, tot el que hi ha en fotografia, en art, tot ho conec, absolutament, i totes les fotos més fortes que existeixen ara, tant d’art fotogràfic, el millor del món, jo ho conec i en faig fotocòpia i ho transformo en una base per als meus dibuixos.

Quina és la teva relació amb la pintura?

La meva relació amb la pintura és intuïtiva, per natura. Jo estudiava dret i em passava les hores allà dibuixant. Em deia la Maria Antònia Palau Cid, que a vegades em veia, que estudiava dret amb mi, em deia: “et passaves –jo ja ni me’n recordava- el dia allà fent Cristos i no sé què”. Sí, sí, ha estat sempre una necessitat. Jo no estava predestinat a això, si no per intuïció, per natura, si.

Aquesta ha estat la meva inclinació. A més sento molt, m’agrada molt tota la cosa plàstica: els colors, les formes, tot això. Admiro des del més figuratiu al més abstracte, no tinc una línia definida de preferència, perquè tant m’agrada Goya o Miquel Àngel com m’agrada Saura, Guinovart o Tàpies, o Miró, no diguem! És a dir que és simplement que m’agrada molt la cosa òptica, plàstica i això, a través, que manifesti, a través de la plàstica un sentiment, tot el que manifesti un sentiment, per exemple, ara, l’art negre m’entusiasma, per què? Perquè és una cosa molt sentida, molt intuïtiva, molt autèntica. Això és la meva connexió amb l’art, és una cosa intuïtiva…

T’identifiques amb algun estil?

Jo, primer, m’agradava el figuratiu, com és el lògic, al principi, creus que el figuratiu és l’autèntic.

Vaig passar aproximadament per gairebé totes les tendències de la pintura, des dels inicis, des del figuratiu, impressionista, expressionista, fauvista, després cubista, tot això, però d’una manera natural, perquè anava preferint o anava evolucionant sense adornar-me’n. Llavors vaig veure que era un camí autèntic de llibertat i de poder, en un moment donat, no encasellar-te, sinó fer el que havies de fer, el que et deia el teu sentiment i el teu concepte de l’art.

A la teva obra utilitzes molt els colors negre, groc i violeta. Tenen algun significat per a tu?

Jo crec en la senzillesa de l’art, la cosa atòmica, que amb un no dir amb moltes paraules el que es pot dir amb una i per una part el negre, per això el negre i el dibuix m’interessen moltíssim, el dibuix de línia, simplement línia, però amb color, els colors purs, per què? Perquè és dir el màxim amb el mínim d’elements.

Es pot viure de l’art?

T’has de plantejar si vols la veritat o el perfeccionament o superar-te a tu mateix, o vols treure “peles” o tenir èxit i tal, i llavors no pots divagar entre dues aigües, has de decidir-te, llavors he escollit que l’art ha de ser lliure i m’he llençat sempre en això i he procurat viure d’altra cosa en el possible perquè, per supervivència, família, fills, tot… Llavors havies d’optar. Una vegada superat el mínim, anar de cap al que t’interessa, que és la llibertat, l’expressió, l’autenticitat, l’altre no… els tripijocs no… per mi són interessants, però és…

Ara hi ha per a molta gent que és simplement els honors, els honors et vénen o no et vénen per moltes circumstàncies, però no és anar al darrere dels honors, sinó anar a aquesta autenticitat.

Estàs molt vinculat a agrupacions i associacions d’artistes. Per què?

La pintura com qualsevol art, necessita un amor a allò que tens al voltant… llavors és un complement i una inspiració absoluta que això, a vegades, es trasllada cap al teu gest violent o tal, pot també servir per fer un acte de protesta, com ha fet Tàpies o ha fet el mateix Miró o ha fet el Saura, és a dir que… o Guinovart han fet això també.

És a dir que aprofitar sense trair-te, això per una lluita que, llavors, també, pot ser veïnal, pot ser social, pot ser política, pot ser… però sempre d’acord amb… i… l’associacionisme és imprescindible perquè un no es pot isolar totalment, en fer l’obra, sí, però, després, sortir i veure tot el que tens al voltant amb la cosa humana, amb qualsevol associació i segons les teves idees expressar-les o col·laborar, encara que no d’una manera que per a la gent no seria tan activa, no seria agafar una escopeta o el que sigui o una cosa violenta, però sí molt enfocada amb el que tu sents i apropada a les causes que tu creus convenients de defensar.

De les exposicions que has fet de forma col·lectiva, quina ha estat la que més t’ha satisfet?

Bé, una de les bàsiques va ser l’exposició de Milà, aquella exposició antifranquista per a CCOO, va ser una cosa impressionant i encara, a vegades, et vénen coses d’allò, va ser l’any 72, i coses d’aquestes. O bé la qüestió del terminisme sociopolític, aquesta que ha donat la volta a tot Catalunya, tota Espanya, França… Tot això té, potser, l’obra seleccionada, que una d’elles, aquesta del Liceu, és que ha donat també, la volta com a cartell… Tot això són compensacions que no t’esperes, però que et vénen, arreu d’on treballo, aquesta col·laboració.

Hem de col·laborar en aquestes coses col·lectives quan valen la pena, siguin de barri, siguin de lluita, siguin polítiques, clar. Això, cal seguir vius. És que, si no, és morir-se,

Et van represaliar pel teu compromís durant el franquisme amb la lluita per les llibertat democràtiques?

Vaig estar… no vaig estar represaliat, però em van citar amb allò de… unes vacances a l’agost i al tornar de vacances em citava la policia, amb això i, a la Via Laietana, i llavors diu:”Vostè sap per què és aquí?” I vaig veure sobre l’armari de, d’allà de la comissaria el catàleg aquest, dic: “No sé”. Dic, a veure si és per això de… Diu: “Sí, sí, vostè té això…” I teníem la consigna de dir: ”…no això és una galeria de Milà, que és una galeria ,el Toro i no se què.

Va ser l’única vegada, però ara per la resta sempre he seguit de contes.

L’artista neix o es fa?

Jo crec que neix pel fet següent. Clar. Si neix, després necessita perfeccionar-se, però el perfeccionament li ve perquè té tant amor a la cosa, que busca per on sigui, no es queda: “ah! Que vingui la inspiració…” No, per, ara, per fer això fa falta un amor total, preferir això quasi a totes les coses, és que si no, no et perfecciones.

Quina hauria de ser la nostra actitud en posar-nos davant d’un quadre?

En blanc. Mirar sense prejudicis, dir això, en principi, m’agrada o no m’agrada. Res més. No val que et diguin és que això és una cosa… No, no. Si no t’interessa, no et pots forçar. Ara si tens sentiments i això t’expressa, llavors tu ja et documentes, llavors sí, indirectament. És que si no, jo sigui abstracte o concret si no m’interessa una obra ja passo, ara si m’interessa, llavors em documento, busco a veure qui és aquest i m’ho apunto perquè si veig una altra cosa d’aquesta persona, sigui en pel·lícula o sigui en art, doncs ja estic al cas perquè m’interessa molt.

Quina funció té la cultura en la construcció d’una societat més justa i més democràtica?

Jo crec que total. Ja sense parlar de mi ni d’alguns que toquen ara ja per, perquè és molt clar del que ha tingut, ja en temps ja de Goya, d’evolució i amb el risc que allò suposava d’apartar-lo, un “tio” que estava totalment de moda, el van, mica en mica, apartar. Després, ara, modernament, bé, modernament, però ja de fa anys els exemples màxims, el mateix Miró, Guinovart, Tàpies, ja posem Saura, tots aquests han col·laborat totalment, encara que primer, durant el franquisme, els toleraven perquè no entenien res de res, però ells, amb la seva actitud, generalment, han col·laborat humanament i socialment a fer una feina portentosa per al progrés i per a tota la societat.

Popularitat: 4%

Be Sociable, Share!

Català a la Franja – R. Sistac

Quan parlem de territoris de llengua catalana tenim clar que ens referim a unes entitats sociològiques i polítiques avalades per la història i la geografia; evidents i indiscutibles.

Be Sociable, Share!

Entrevista a Carme Sánchez, directora de Paraula. Centre de Serveis Lingüístics, de Palma

L’associació Paraula, amb seu a Palma (Mallorca), promou tot tipus d’iniciatives que contribueixen a fer un ús normal de la llengua catalana.

Be Sociable, Share!

Rafa Romero: exposició “Paradís”

Les iniciatives culturals públiques com a valuosa alternativa al limitat àmbit galerístic privat.

Be Sociable, Share!

Entrevista a Alba Florejachs, actriu

Actriu formada teatralment a Cuba, va marxar a l’Índia durant 6 mesos amb una companyia de Dinamarca, on va estudiar les danses tradicionals d’aquest país.

Be Sociable, Share!

NÚVOL