Dissabte, 27 de Maig de 2017

Entrevista a Núria Martí, escriptora

Dissabte, 27 de Maig de 2017

“La lectura fàcil ha permès que l’aventura del Winnipeg hagi arribat a persones que potser mai no haurien sabut que això va existir”

Jenni Rodà

Núria Martí Constants va néixer a Calella de la Costa el 1966, però fa més d’una dècada que viu a Girona, on treballa de professora de català al Consorci per a la Normalització Lingüística. Darrerament, combina aquesta tasca amb la seva gran passió: l’escriptura. Fins al moment ha obtingut diversos premis literaris i, entre d’altres, ha publicat la novel·la Hores prohibides, finalista del premi Just M. Casero.

El seu llibre més recent és Les mateixes estrelles, guanyador del 1r Premi de Novel·la Curta de Lectura Fàcil de 2009, una iniciativa totalment pionera en aquest àmbit impulsada pel CFA Manuel Sacristán i el Servei Lingüístic de CCOO de Catalunya. És, a més, el quart volum de la col·lecció “Llegim”, de llibres de lectura fàcil.

Aquesta novel·la narra la història d’una mare, la Teresa, i d’una filla, la Miranda, que s’embarquen en el vaixell Winnipeg, rumb a Xile, fugint de la Guerra Civil Espanyola. Aquest viatge, impulsat per Pablo Neruda, el van fer acompanyades de dues mil persones que, igual que elles, buscaven una nova vida en un nou país.

YouTube Preview Image

DESCARREGA’T L’ENTREVISTA (MP3PODCASTWMV)

Per què vas decidir escriure un llibre sobre la Guerra Civil Espanyola?

El tema de la Guerra Civil sempre m’ha interessat molt, tant pel que van representar els tres anys de lluita com, posteriorment, la retirada, l’exili, els camps de concentració, la mala rebuda per part del Govern francès, que no sabia què fer amb tants refugiats… Hi va haver una gran quantitat de morts i va ser un gran drama humà, i sempre he tingut moltes ganes d’escriure sobre això. A Hores prohibides, el meu llibre anterior, ja en vaig parlar una mica, però quan vaig descobrir l’aventura del Winnipeg vaig tenir clar que m’hi volia centrar de ple.

I quan va ser que vas descobrir el Winnipeg?

De fet va ser a través d’una sèrie de coincidències. De primer, pel meu interès, que he tingut des de sempre, de llegir qualsevol cosa i veure documentals sobre la Guerra Civil i de tot el que va representar. I, en segon lloc, perquè Joaquim Nadal, a Quaderns de viatge, un llibre que va escriure durant la seva etapa com a alcalde de Girona, parla d’un viatge que va fer a Xile i fa referència al Winnipeg. A partir d’aquí, doncs, va ser com si se m’encengués una llumeta i vaig pensar que el tema era interessant, novel·lable, que sempre m’havia agradat i que podia escriure perfectament sobre això.

Els personatges que apareixen a la novel·la són ficticis o t’has inspirat en algú per construir-los?

Les mateixes estrelles és una història de ficció dins d’una història real i, per tant, els personatges que hi apareixen són ficticis. I les dues protagonistes, la mare i la filla que fugen a través dels Pirineus, viuen una vida similar a la de moltes famílies d’aquella època. L’única referència real és la de Pablo Neruda, que va ser qui va impulsar tot el viatge i qui va organitzar-ho tot perquè el vaixell pogués sortir de port i arribar a Xile.

I pel que fa als noms, estan triats per casualitat o tenen alguna significació?

En aquest cas, alguns dels noms sí que estan triats per algun motiu. Per exemple, quan vaig pensar que volia crear un personatge andalús, el nom que em va venir de seguida al cap, sobretot pel fet de parlar del període de la Guerra Civil, va ser Federico, per Federico García Lorca. D’igual manera, també hi ha un altre personatge, que és la mestressa d’una pensió de Xile, que es diu Delia. Aquest nom és en honor a Delia del Carril, la companya de Pablo Neruda.

Des que decideixes fer del Winnipeg el fil conductor de la història, quin ha estat el procés de documentació i escriptura?

Des del moment que vaig assabentar-me de l’existència del Winnipeg vaig començar a buscar més informació sobre aquest vaixell. Concretament vaig llegir un llibre de Diego Carrillo que em va anar molt bé per comentar el viatge i les diverses vicissituds que hi van haver. Paral·lelament a tot això, vaig veure la convocatòria del 1r Premi de Novel·la Curta de Lectura Fàcil, convocat per CCOO de Catalunya, i vaig pensar que m’hi podia presentar. Entre una cosa i una altra, de fet, no va passar gaire temps, i crec que vaig escriure la novel·la en tres o quatre mesos. Com que ja ho tenia tot molt al cap, tot em va anar sortint d’una manera molt fluida, d’una manera molt fàcil, entre cometes.

Quin és el teu moment idoni per escriure?

Jo sóc una persona de nits. M’agrada escriure quan la meva família és a dormir i a casa hi ha silenci i tranquil·litat. Però en el fons no sóc gens disciplinada a l’hora d’escriure i quan en tinc la necessitat acabo esgarrapant estones d’on puc, encara que només sigui una hora o dues. Alguna cosa o altra faig!

Com i amb qui fas la crítica d’allò que has escrit?

La primera crítica sóc jo mateixa. És obvi que després d’un procés d’escriptura sempre hi ha d’haver la corresponent reescriptura per fer canvis, afegitons i supressions. Quan aquesta primera fase s’ha acabat, llavors sí que necessito que algú extern em doni la seva opinió. En aquest cas, són el meu marit i també la meva filla, per ser els més propers, els que fan de crítics. A mi em va realment bé, ja que de vegades els ulls externs veuen coses que tu, com que les tens tan interioritzades, no pots detectar.

Quan escrius, t’imagines sempre el teu lector?

Sí, hi has de pensar molt, sobretot si escrius en format lectura fàcil. No vull dir que en altres ocasions no hi pensi, perquè sempre hi penso, però en aquest cas encara més. El que m’ha ajudat molt és la meva professió: fa molts anys que sóc professora de llengua i molts alumnes que comencen a aprendre català em demanen quins llibres poden llegir. Aquest llibre està escrit pensant en aquests perfils de persones.

Què has hagut de tenir en compte per escriure en format lectura fàcil?

Has de tenir molt clar cap on vas, saber on et dirigeixes, pensar en qui llegirà el que escrius. A Hores prohibides, per exemple, hi ha frases molt llargues, un vocabulari molt específic, l’ús de molts sinònims… En canvi a Les mateixes estrelles m’he hagut de frenar molt. No pots alterar l’ordre de les oracions, has de vigilar que no s’escapi res que no sigui prou adequat per al nivell i sobretot cal controlar el vocabulari: si penses que una paraula és fantàstica, però massa complicada, pots posar la definició en un peu de pàgina. Això sí, sense abusar-ne.

Tu ja coneixies la lectura fàcil abans de presentar-te al Premi o la vas descobrir arran d’això?

Jo, per la meva feina, ja sabia de què anava. I també coneixia la col·lecció “Llegim”, que és on pertany Les mateixes estrelles, perquè havia recomanat els llibres a classe. El que no havia fet mai era escriure en format lectura fàcil. Això sí que va ser nou per mi i abans de posar-m’hi sí que vaig haver de consultar les directrius internacionals.

Creus que és una tècnica prou coneguda?

Penso que cada vegada ho és més, perquè hi ha més clubs de lectura fàcil, hi ha més editorials que tenen ganes de fer aquesta mena de materials… Per exemple La Mar de Fàcil només edita llibres de lectura fàcil. Tot i així, encara falta molt per fer: de vegades vas a les llibreries i encara n’hi ha moltes que no saben ni què és. A Girona, per sort, tenim dues llibreries de referència, la 22 i l’Empúries, que sí que en tenen.

Què va significar guanyar el 1r Premi de Novel·la Curta de Lectura Fàcil?

La trucada confirmant que era la guanyadora va ser una gran alegria. Quan et presentes a un premi sempre tens ganes de guanyar, però, és clar, mai no saps què passarà. Evidentment, també va significar una altra cosa molt important: l’edició del llibre. Amb la gran quantitat de llibres que surten cada dia no es fàcil fer-se un lloc en el món editorial. I encara hi ha una altra cosa per destacar: que tota l’aventura del Winnipeg, el famós viatge de l’esperança, ha pogut ser conegut per a moltes persones que potser mai no haurien sabut que va existir.

Has tingut contacte amb els lectors de Les mateixes estrelles?

Sí, i tant, i de moment no em puc queixar perquè les impressions que rebo són molt positives. És molt satisfactori poder parlar amb els lectors, respondre les seves preguntes, escoltar les seves visions. Fa poc vaig anar a fer una xerrada a Cassà de la Selva i una noia em va explicar, molt emocionada, que el seu besavi havia viatjant en el Winnipeg. A través del meu bloc [nuriamarticonstans.blogspot.com] també he rebut molts comentaris sobre la novel·la, el vaixell, la Guerra Civil… Hi ha molta gent que m’ha dit que en aquella guerra tots hi vam patir pèrdues i que és molt important recuperar aquesta memòria històrica, que tot just sembla que està començant a aflorar.

Tens altres projectes en ment en format lectura fàcil?

Aquest estiu, com que tenia temps, ja he fet alguna cosa. Amb l’Associació de Lectura Fàcil de Catalunya, que s’encarrega d’impulsar projectes relacionats amb aquest àmbit, hem decidit tirar endavant una novel·la sobre el món de la dona treballadora i de totes les reivindicacions que aquesta ha portat a terme per aconseguir millores a la feina. L’escrit està llest i l’Associació l’està acabant de revisar. També hi ha un altre projecte en dansa, que és la traducció de Les mateixes estrelles al castellà.

Núria, per tu, què significa escriure?

Per mi és una necessitat. Són unes ganes que em surten de dins i que, de vegades, no puc controlar. Ara bé, escriure també cansa. Almenys en el meu cas, que quan escric poso els cinc sentits en el projecte i hi estic pensant tot el dia. De vegades penso: ara estaré un temps sense escriure i descansaré. Però és impossible. Sempre acabo fent cas de la necessitat, encara que sigui per escriure coses molt breus o per començar novel·les que no saps on ni com acabaran.

Popularitat: 5%

Be Sociable, Share!

Català a la Franja – R. Sistac

Quan parlem de territoris de llengua catalana tenim clar que ens referim a unes entitats sociològiques i polítiques avalades per la història i la geografia; evidents i indiscutibles.

Be Sociable, Share!

Entrevista a Carme Sánchez, directora de Paraula. Centre de Serveis Lingüístics, de Palma

L’associació Paraula, amb seu a Palma (Mallorca), promou tot tipus d’iniciatives que contribueixen a fer un ús normal de la llengua catalana.

Be Sociable, Share!

Rafa Romero: exposició “Paradís”

Les iniciatives culturals públiques com a valuosa alternativa al limitat àmbit galerístic privat.

Be Sociable, Share!

Entrevista a Alba Florejachs, actriu

Actriu formada teatralment a Cuba, va marxar a l’Índia durant 6 mesos amb una companyia de Dinamarca, on va estudiar les danses tradicionals d’aquest país.

Be Sociable, Share!

NÚVOL