Diumenge, 25 de Juny de 2017

Xavier Lloreda

YouTube Preview Image

DESCARREGA’T L’ENTREVISTA (MP3, PODCAST, WMV)

Què és el Seminari Salvador Seguí i quina importància té un espai d’aquestes característiques en el sindicat?

El cas del naixement del Seminari Salvador Seguí jo crec que l’hem de situar ja en el naixement de CCOO, de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya. Des de sempre hem definit el sindicat com de classe i nacional; els pares fundadors van tenir l’encert de definir l’organització com un sindicat de classe, evidentment per defensar els interessos dels treballadors i treballadores, com no podia ser d’una altra manera. Però, d’altra banda, també hi van afegir l’adjectiu nacional, i a Catalunya el terme nacional té un significat molt clar: defensar els drets i llibertats del poble de Catalunya. Amb tot el que això significa, i recollint una herència que ve de lluny, arrelada a l’esquerra i al moviment obrer de casa nostra, probablement des de més enllà del segle xix, dels republicans federals del segle xix. A partir d’aquí, i de la mateixa forma que tenim instruments per treballar el nostre tret de sindicat de classe, que són la majoria d’instruments que té el sindicat, ens calia un instrument per treballar el vessant de sindicat nacional. I això és el Seminari.

És a partir d’aquest compromís amb la causa nacional i la reflexió i la necessitat d’instruments per treballar aquesta qüestió com neix, en un procés llarg i en diferents etapes, el Seminari Salvador Seguí. Podríem dir que arrenca l’any 1989 amb els acords d’integració en aquell moment a la CONC per bona part de sindicalistes que provenien de la Confederació Sindical de Catalunya, que va tenir un primer intent fallit a mitjan anys noranta i que ara ha quallat en un segon intent, en el qual hem estat treballant durant 5 o 6 anys. I ara sí que podem parlar d’un Seminari Salvador Seguí amb un projecte consolidat i estructurat, amb empenta i amb projecció. Tant és així que amb les reflexions que es feien en el Galeuscat sindical que vam celebrar fa uns quants mesos a Donostia, els companys gallecs i bascos, quan els vam explicar aquesta nostra experiència, van trobar que era una proposta interessant i van pensar que era un instrument que també els podria ser útil a ells. Per tant, segurament aquest és un model exportable, també a altres confederacions, com Illes Balears o País Valencià, però en tot cas aquest és un tema en què ells han de reflexionar i decidir què és el que volen fer.

Com es va gestar el document de L’ús social de la llengua catalana en el món del treball?

Si hi ha alguna cosa que sigui especialment característica del fet diferencial català és el tema de la llengua. Per tant, era evident que el tema de la llengua havia de ser el primer document que treballéssim des del Seminari, i així ho vam fer. A més, el tema de la llengua no era nou per al sindicat, ja que en els últims anys el sindicat s’havia pronunciat moltes vegades en favor de la llengua catalana. Ara bé, una anàlisi i unes propostes enfocades al món del treball, al nostre món, el món de l’empresa i el món del sindicat, això sí que era un fet innovador i probablement era una aportació que només podíem fer nosaltres. I això és el que hem fet. A més de fer aquest document, però, hem intentat innovar i ser pioners en la forma de fer-ho i en el mètode del debat que hem organitzat, un debat obert, participatiu, obert a la societat catalana, amb la col·laboració de prestigiosos intel·lectuals i d’experts en la matèria i obert al conjunt de l’afiliació al sindicat, en què, per mitjà d’un fòrum de participació a través del nostre portal d’Internet, hem intentat que tothom que ha volgut participar-hi i fer-nos arribar les seves opinions i propostes ho ha pogut fer. Tot això ha permès elaborar un document amb unes propostes molt connectades a la nostra realitat, la realitat que ens envolta, i finalment han estat debatudes i ratificades pels òrgans de direcció del sindicat, de manera que tot el fruit d’aquest debat s’ha convertit en propostes d’acció del sindicat. Ha estat un procés llarg i complex, i és possible que en el futur s’hagi de polir alguna cosa, però n’estem molt satisfets i pot servir d’experiència per organitzar debats, si és que hi ha nous mètodes, al conjunt del sindicat.

L’àmbit laboral és un dels sectors deficitaris en relació amb l’ús del català. Quina anàlisi feu de la

situació actual?

Realment el català a les empreses no està en la millor situació; la realitat de l’ús de la llengua catalana és diversa i depèn de molts factors; per exemple, és evident que en aquests últims anys s’ha fet un esforç de promoció de l’ús de la llengua catalana que segurament ha tingut el seu màxim exponent en el sistema educatiu, que ara mateix, certament, garanteix que el nounat assoleixi competències lingüístiques en acabar l’ensenyament obligatori en les dues llengües oficials. Ara bé, com dèiem, en el món laboral la cosa és diferent. És veritat que hi ha empreses on l’ús del català brilla per la seva absència, començant per l’etiquetatge, la retolació interna i externa, els impresos, els escrits que utilitzen… Malgrat tot, i en contradicció amb tot això, les enquestes indiquen que la pràctica totalitat de ciutadans i ciutadanes de Catalunya coneixen i entenen la llengua catalana. Aquí cal afegir-hi un factor nou, que certament cal tenir en compte, com són les últimes onades migratòries, que han aportat a Catalunya un milió de persones, de ciutadans i ciutadanes de diferents països del món que han vingut a Catalunya a intentar treballar i a intentar guanyar-se la vida, i que la seva actitud davant de la llengua dependrà de raons i de criteris d’utilitat. Faran l’esforç d’aprendre-la si creuen que els és útil per a alguna cosa, per exemple per millorar les seves expectatives laborals, per millorar les seves vendes o per millorar la seva capacitat de relacionar-se amb l’entorn, i no ho faran si pensen que realment no els pot servir de res. En aquest sentit, crec que tenim multitud d’exemples de les dues coses: a les empreses on s’ha fet el pas de normalitzar el català com a idioma de comunicació intern, els treballadors i treballadores estrangers s’hi han adaptat i l’han après sense excessius problemes, i les empreses que no han fet aquest pas, als treballadors tampoc els ha calgut i, per tant, majoritàriament no s’hi han adaptat. Per tant, la normalització de l’ús del català a l’empresa sempre és un dubte, i és un dels reptes que cal assolir.

Segons el document, quines són les propostes principals per avançar en l’ús del català en el món del treball?

El document presenta un paquet de propostes que jo bàsicament separaria en dos apartats. D’un costat, les que per al seu compliment depenen de l’empresa i de l’Administració, i aquí en podríem citar alguna, com garantir el compliment de la legislació vigent en matèria de política lingüística, avançar en l’ús del català en l’etiquetatge de productes i serveis, o promoure un espai en el Consell de Relacions Laborals per impulsar i consensuar mesures d’intervenció en política lingüística en l’àmbit laboral. I, d’altra banda, hi ha les que depenen de l’empresa i de nosaltres, de la nostra acció sindical. I aquí tenim l’important paquet que té a veure amb la negociació col·lectiva com a eix central de les relacions laborals a l’empresa. I en aquest terreny, mesures a priori tan simples i tan fàcils com és el tema de la normalització de l’ús del català en la redacció dels convenis col·lectius i tota la literatura i els comunicats i fulls d’informació que generem en el transcurs de la negociació podrien convertir-se en un element de normalització del català a les empreses potentíssim, com de fet ja ho està sent en totes les empreses on hem sigut capaços de fer-ho. I això en bona mesura només depèn de nosaltres, i aquí hi tenim molta feina a fer.

I en l’àmbit intern del sindicat, quines són les actuacions que caldria promoure?

Bé, en l’àmbit intern del sindicat, com tots els documents que estem elaborant, procurem fer tres àmbits diferents de treball: un seria l’anàlisi del tema, l’altre és les propostes que nosaltres fem però que han de fer altres —Administració, empreses, qui sigui…— però a continuació fem una altra cosa, segurament una mica més difícil, que són les propostes que fem per desenvolupar nosaltres mateixos, és a dir, els deures que ens marquem com a organització per avançar i millorar sobre el tema que estem debatent. I en aquest cas de la llengua també ens vam posar deures, i no pas pocs, però he de dir amb satisfacció que en bona part dels deures que ens vam imposar s’hi ha estat treballant, tenim resultats i, a més a més, comencem a tenir canvis i això és el més important. El primer que cal dir és que no partíem de zero: el sindicat ja tenia instruments per treballar tot el que feia referència a l’extensió de l’ús del català, i des de l’any 1988 disposem d’un servei lingüístic, sense el qual no hagués estat possible fer tot el que s’ha estat fent, i entre els quals jo destacaria que hi ha tot un paquet d’actuacions per garantir l’ús de la llengua catalana tant entre els quadres sindicals i entre els nostres delegats i delegades a les empreses com entre el personal del sindicat. Això vol dir: formació, potenciació de les intervencions públiques en català, aplicacions informàtiques, atenció a les persones tant en la recepció com en l’assessorament, redacció de documents, materials de formació en català, edició de publicacions de lectura fàcil, foment del voluntariat per la llengua perquè els nostres companys s’animin a fer el pas i es llancin a la piscina d’una vegada, seguir treballant amb els companys i companyes del País Valencià i les Illes per la promoció de l’ús de la llengua catalana també en aquests àmbits, i un tema especialment complicat però que penso que és un repte important, que és l’increment de l’ús del català en el Gabinet Jurídic, precisament per contribuir a la seva extensió també en un àmbit tan necessitat com és l’Administració de Justícia.

Recentment heu estat treballant en un segon debat, que porta per títol “Mercat, globalització i nació”. Ens en fas cinc cèntims? Quins altres projectes teniu?

Sobre aquest nou document, ja està feta la ponència base i properament obrirem el debat en el fòrum de participació en el nostre portal d’Internet, per intentar que tots els afiliats que ho vulguin hi puguin participar. De fet, si no hi hagués hagut la vaga general fa uns quants dies ja estaríem en aquesta fase, però bé, les prioritats són les prioritats, i ara sortirà. En aquest document volem reflexionar i aprofundir i fer propostes sobre diferents aspectes del que significa un model d’Estat centralitzat o descentralitzat. Volem reflexionar sobre l’ofensiva recentralitzadora que s’està vivint en l’àmbit estatal i que desgraciadament té un gran consens en la major part de l’arc parlamentari tant de dretes com d’esquerres, i això és molt preocupant. I també volem incidir en tots els interrogants que poden aparèixer aquí sobre com s’encaixa o no s’encaixa la defensa del nostre fet nacional, i què entenem nosaltres com a realitat plurinacional de l’Estat espanyol, que alguns s’entossudeixen a negar. A tall d’anècdota, un exemple de com podrien anar les coses és la nova llei d’unitat de mercat, que el senyor Rajoy ja ens ha anunciat que, si aconsegueix governar, faria, i les possibilitats que té de poder governar sembla que són reals. Una llei d’unitat de mercat que, coneixent-los, l’únic que podem esperar és que sigui una mena de nova LOAPA en el terreny laboral i social que, per exemple, impossibiliti avançar en una de les nostres reivindicacions històriques, com és la configuració d’un marc autonòmic de relacions laborals, i que per aquesta via s’intenti, per exemple, anar-nos imposant un model de negociació col·lectiva en clau estatal que no tingui res a veure ni amb el salaris ni amb les condicions de treball que actualment tenim aquí a Catalunya. Un altre debat que ja tenim en cartera i en el qual ja estem treballant és sobre la integració de la nova immigració, un fet en què la llengua també té alguna cosa a veure. És curiós, o no, que ja comencem a tenir diferències importants amb la defensora del poble de l’Estat sobre quina ha de ser la llengua d’integració d’aquests nous immigrants, segurament perquè nosaltres entenem que la llengua catalana ha de ser un dret de ciutadania i ells no ho entenen així. Però bé, continuarem lluitant amb idees, amb propostes i amb arguments per seguir avançant.

Moltes gràcies! Fins aviat!

Popularitat: unranked

Be Sociable, Share!

Català a la Franja – R. Sistac

Quan parlem de territoris de llengua catalana tenim clar que ens referim a unes entitats sociològiques i polítiques avalades per la història i la geografia; evidents i indiscutibles.

Be Sociable, Share!

Entrevista a Carme Sánchez, directora de Paraula. Centre de Serveis Lingüístics, de Palma

L’associació Paraula, amb seu a Palma (Mallorca), promou tot tipus d’iniciatives que contribueixen a fer un ús normal de la llengua catalana.

Be Sociable, Share!

Rafa Romero: exposició “Paradís”

Les iniciatives culturals públiques com a valuosa alternativa al limitat àmbit galerístic privat.

Be Sociable, Share!

Entrevista a Alba Florejachs, actriu

Actriu formada teatralment a Cuba, va marxar a l’Índia durant 6 mesos amb una companyia de Dinamarca, on va estudiar les danses tradicionals d’aquest país.

Be Sociable, Share!

NÚVOL