Dissabte, 27 de Maig de 2017

Clara Drudis, Dolors Frutos, Estrella Pineda, Jenni Rodà, Antonio Rosa, Clara Ruiz

YouTube Preview Image
DESCARREGA’T L’ENTREVISTA (MP3PODCASTWMV)

Fina Niubó Prats
Directora de la col·lecció Llegim

Fina Niubó i Prats va néixer a Badalona l’any 1945. Actualment està jubilada, però tota la seva vida professional l’ha dedicada al món de l’ensenyament, especialment de la llengua catalana a infants, adults i mestres.

Igualment, cal destacar el paper que ha tingut, i que encara té, en l’àmbit de la lectura fàcil. Ella va ser la impulsora, i és la directora, de “Llegim”, la col·lecció pròpia que té el sindicat en relació amb aquests materials. L’any 2007 es va estrenar com a autora amb la publicació d’El nou món de la Sandy.

Aquesta novel·la explica la història de la Sandy, una noia equatoriana que ve a Catalunya. Aquí treballarà tenint cura d’una senyora gran i entre les dues s’establirà una gran complicitat. La tristesa per estar lluny de la seva família, l’enyor dels seus costums i els tràmits per aconseguir els papers, contrasten amb les ganes d’aprendre, d’integrar-se i de començar una nova vida.

En quin moment vas decidir començar a impulsar la lectura fàcil?

Com que la meva feina consistia a fer classes de català, vaig veure que hi havia la necessitat que les aprenentes –perquè bàsicament eren dones– tinguessin algun tipus de material que poguessin entendre en llengua catalana. Jo els “receptava” llibres que em semblaven interessants, com per exemple d’en Monzó o d’en Calders, però elles no els comprenien. Aleshores vaig adonar-me que el que calia era tenir llibres de lectura graduada, tal com tenen altres llengües com l’anglès, el francès o l’espanyol. La sorpresa, però, és que en el mercat no hi havia res d’això en català i, per tant, no els vaig poder fer cap recomanació.

De quina manera ho vas fer?

Vaig començar fent un projecte, que al final no va acabar sortint. Era una iniciativa conjunta amb un meu amic de Badalona, que és inspector de formació professional. Vam fer una mena de llibrets que tractaven temes d’aquest àmbit però amb lectura graduada. El problema és que les editorials no van estar per la feina, perquè això no donava diners. Totes ens van dir que no.

Quins van ser els teus punts de referència?

Quan vam posar-nos a pensar com serien els llibres, per casualitats de la vida, ens vam topar amb unes persones que formaven l’Associació de Lectura Fàcil, les quals tot just començaven aquí, a Catalunya. Es tracta d’un moviment, que existeix a escala europea, que fa llibres adequats a les necessitats de les persones que no tenen el costum o l’hàbit de llegir, o bé que no dominen prou la llengua. Així doncs, els vam presentar el nostre projecte, el qual els va semblar molt bé, tot i que al mateix temps hi eren molt reticents. Ells tot just començaven, no en sabien gaire, cosa que no ens van dir, i nosaltres encara en sabíem menys. Però que un sindicat volgués posar el nas en un terreny que representava que era el seu va ser el que, de fet, no els va agradar gens.

Com va ser el procés de crear una col·lecció de llibres, “Llegim”, des de zero?

Al final vam decidir presentar un primer llibre a l’Associació de Lectura Fàcil, el qual va escriure la Carme Pérez, sobre en Miquel Martí i Pol. El va elaborar de manera tan fàcil com va saber, però tot i així encara es va haver d’arreglar per posar-lo encara més fàcil. Realment aquest procés va ser molt complicat, més que escriure’l. És que escriure fàcil és molt difícil. Aleshores ens vam assabentar que els llibres de lectura fàcil tenen unes nomes, establertes a escala europea, que diuen que han de ser curts, atractius, dignes, que la gent no se n’avergonyeixi, que els pugui llegir, que els entengui, que estiguin contents després de la lectura, etc. Finalment, al cap de dos anys de treballar en aquest projecte, el llibre va veure la llum. I va ser un èxit. Després d’aquest primer llibre, vam intentar fer-ne més, però el sindicat no és una editorial, i aquesta tasca porta maldecaps i també genera despeses. A més, la Generalitat ja no donava subvencions per fer aquests projectes.

Consideres important que un sindicat s’impliqui en aquesta tasca?

Penso que el sindicat hauria de fer una aposta molt forta, interessant i ferma per la lectura fàcil. Perquè jo sempre poso el mateix exemple: si tu vas a un edifici i hi ha una rampa i unes escales, per la rampa hi pot pujar tothom i per les escales només hi poden pujar uns quants. La lectura fàcil és el mateix: és la rampa. Amb la quantitat d’informació que ens arriba constantment és impossible poder-la llegir tota. Els que vulguin ja aniran per l’escala, però posem primer una rampa.

Per què vas fer de la immigració el fil conductor d’El nou món de la Sandy, la novel·la de lectura fàcil que vas escriure el 2007?

La veritat és que a mi em feia gràcia escriure un llibre i col·laborar en aquest projecte. En aquell moment jo estava molt sensibilitzada en el tema de la immigració, perquè tenia molta part de l’alumnat que venia de fora, i m’explicaven moltes històries de les seves vides. Fins i tot el nom de Sandy, la protagonista de la novel·la, és el nom d’una exalumna meva. A més, jo tenia un familiar amb una persona que el cuidava. I en Carles Bertran, que llavors ja era coordinador del CITE (Centre d’Informació per a Treballadors Estrangers), em va informar de totes les qüestions legals, sobretot què han fer les persones immigrades per obtenir els papers, si és que els acaben obtenint.

Quin contacte has tingut amb els lectors?

El llibre que vaig escriure, El nou món de la Sandy, també volia ser un homenatge a les dones immigrades, perquè trobo que són tan valentes… de deixar-ho tot al seu país, de venir amb les mans al darrere, sense conèixer ningú o només un familiar. A mi, només de pensar-hi, se’m posa la pell de gallina. A través de les promocions que ha fet el sindicat d’aquest llibre, amb la col·laboració de diversos consorcis de normalització lingüística, he pogut conèixer i parlar amb molta gent. M’han fet emocionar, i ells també s’han emocionat perquè s’hi han vist reflectits. Un dia, una noia, fins i tot em va dir que es pensava que jo era immigrant de tan bé que ho havia explicat tot. I amb això ja t’han pagat: és la major satisfacció que pots tenir.

De totes les aportacions i comentaris que t’han fet les persones que han llegit El nou món de la Sandy, que és el que més t’ha omplert com a autora?

Les normes de lectura fàcil, de fet, són molt estrictes. Els autors “normals”, no en tenen cap de norma, però en aquesta tècnica n’hi ha moltes. L’estructura de les frases ha de ser la de subjecte, verb i predicat; no hi ha d’haver subordinades; les oracions s’han de tallar al final, com si escrivissis en vers; el llibre no pot passar de les seixanta pàgines; cal incloure il·lustracions que ajudin a entendre el text, etc. Una de les coses que em diuen les persones és que és el primer llibre que han llegit en català, que han acabat i que han entès. I això també em fa posar la pell de gallina. Aquesta satisfacció que té la gent els fa pujar molt l’autoestima. Tots sabem que llegir dóna un plus de cultura i de prestigi. Moltes persones diuen que elles no ho fan perquè no els agrada, però aquest argument no deixa de ser una cuirassa. Si no els agrada llegir, moltes vegades és perquè no entenen allò que llegeixen.

Des que el vas escriure fins a l’actualitat, de quina manera has estat promocionant aquesta novel·la i, per extensió, la lectura fàcil?

El sindicat ha fet molt per promocionar la lectura fàcil. I és un reconeixement que se li ha de fer, perquè no és una editorial. El Servei Lingüístic ha apostat molt per això, i especialment hem fet molta difusió d’El nou món de la Sandy per la província de Tarragona a biblioteques, a llibreries, a centres de normalització lingüística… La gent, a més, està molt contenta de conèixer una escriptora en directe, sobretot perquè et veu igual que ells.

Què creus que ha aportat, i continua aportant, aquesta col·lecció?

Jo diria que la col·lecció de lectura fàcil que està fent el sindicat aporta materials per a gent adulta que no fa ningú. Les editorials no veuen negoci en aquest tema, i les que han començat a fer alguna cosa en lectura fàcil ho destinen a gent d’instituts. Els mestres ho fan servir per a les persones que tenen alguna dificultat. Però moltes vegades són títols basats en traduccions de clàssics, que són més barats, perquè no cal pagar els drets d’autor.

Tens pensat fer cap projecte nou de lectura fàcil?

Molta gent em pregunta si no escriuré res més. Jo, sincerament, de ganes d’escriure sí que en tinc, i d’escrits guardats també en tinc, però llavors que t’ho publiquin ja és una altra qüestió. Publicar un llibre és molt difícil. Si no és un best-seller i no guanyes premis no et fan cas. Ja estic molt contenta d’haver-ne fet un, mai de la vida m’hagués pensat haver-ho pogut fer, estic satisfeta amb el resultat, i amb això ja estic contenta.

Popularitat: 3%

Be Sociable, Share!

Català a la Franja – R. Sistac

Quan parlem de territoris de llengua catalana tenim clar que ens referim a unes entitats sociològiques i polítiques avalades per la història i la geografia; evidents i indiscutibles.

Be Sociable, Share!

Entrevista a Carme Sánchez, directora de Paraula. Centre de Serveis Lingüístics, de Palma

L’associació Paraula, amb seu a Palma (Mallorca), promou tot tipus d’iniciatives que contribueixen a fer un ús normal de la llengua catalana.

Be Sociable, Share!

Rafa Romero: exposició “Paradís”

Les iniciatives culturals públiques com a valuosa alternativa al limitat àmbit galerístic privat.

Be Sociable, Share!

Entrevista a Alba Florejachs, actriu

Actriu formada teatralment a Cuba, va marxar a l’Índia durant 6 mesos amb una companyia de Dinamarca, on va estudiar les danses tradicionals d’aquest país.

Be Sociable, Share!

NÚVOL