Dijous, 23 de Març de 2017

Entrevista a Carles Bertran

Dijous, 23 de Març de 2017
Clara Drudis
YouTube Preview Image

DESCARREGA’T L’ENTREVISTA (MP3, PODCAST, WMV)

Carles Bertran
Doctor en Antropologia Social i llicenciat en Geografia
Coordinador del CITE de CCOO de Catalunya
_________________________________

El català, dret de ciutadania

Al sindicat hi ha molts àmbits. Des del 1999, amb unes jornades sobre immigració i llengua, i posteriorment amb La Teranyina en els primers números, ja es va recollir la visió de la importància que tenia el coneixement del català per a les persones estrangeres. Tenint en compte que en aquell moment no havia arribat tanta gent encara a Catalunya, ja valoràvem que el català era un dret de ciutadania de totes les persones que vivien a Catalunya i una obligació per a les administracions de garantir aquest dret. Però també introduíem altres elements que considerem que són, en aquests moments, molt innovadors, però que ja s’havien posat de manifest en altres països on la immigració era una realitat més quotidiana i més present, que era tot el que està relacionat amb els aspectes vinculats als àmbits comunicatius diferents en funció de la cultura de pertinença. Tots els aspectes vinculats a la comunicació no verbal, la gestió dels espais, les entonacions, la mirada dels ulls, com a elements que podrien afectar la percepció que es tindria o que es té de les persones estrangeres i les seves interaccions amb les persones nacionals.

La importància de la comunicació no verbal

La comunicació té diferents components. La comunicació no és només conèixer el codi lingüístic, saber com se substitueixen les paraules, com s’usen els verbs, com es fan les preguntes. La comunicació té un component de treball contextual. Tu has de saber com parlar en cada entorn i de quina manera has de parlar. Dins de la comunicació, tot el que és la comunicació no verbal (la gestió de les distàncies, la mirada als ulls, la gesticulació) té molta importància, bàsicament perquè aquesta part de la comunicació és aquella que hem après de manera inconscient en el nostre procés de socialització amb la nostra família, en el nostre barri. Tothom es comunica o aprèn a comunicar-se com la gent que té al seu entorn. El problema és quan persones de diferents entorns que tenen hàbits comunicatius diferents entren en contacte. De vegades, aquesta divergència de comunicació pot anar amb petites anècdotes que poden fer gràcia, però també poden acabar generant problemes de prejudicis o de generació d’estereotips en relació amb determinades persones per la seva pertinença a un grup social o un grup pel seu origen, un grup ètnic.

Les empreses valoren aquest codi de comunicació?

Les empreses cada cop tenen més present la importància del coneixement de les llengües i la importància, fins i tot, de la riquesa que representa tenir entre la seva plantilla persones de diferents orígens en els aspectes, bàsicament molt lingüístics, d’obrir mercats. El que potser no tenen tan en compte és aquesta part més amagada de la comunicació, aquesta part més d’hàbits culturals de com entenen les persones la comunicació en altres països, i això pot afectar, d’alguna manera, els objectius que pretenen amb aquesta internalització, perquè els productes que venen, les estratègies de venda, no tenen en compte aquestes realitats diferents de cada país. I, a vegades, polítiques d’obertura de mercats fracassen o acords no se signen, perquè la manera com es plantegen aquests acords o com es plantegen aquestes campanyes de publicitat en aquests països no tenen en compte aquestes diferències de la manera com cada cultura entén la comunicació: què és important i què no és tan important.

Quin paper té la cultura en la comunicació?

Malauradament no s’han tingut gaire en compte tots aquests aspectes culturals de la comunicació en totes les polítiques lingüístiques de promoció de les llengües, en concret, de la promoció del català. Crec que la comunicació és més que un codi lingüístic. La comunicació comporta tenir en compte un seguit d’elements verbals, d’elements no verbals, d’elements paraverbals, que ens permeten interactuar adequadament en entorns culturalment definits. I quan dic això em refereixo a anar a un bar a demanar un cafè, anar a una oficina de l’Administració a demanar algun tràmit administratiu, una entrevista de feina… Ens hauríem de qüestionar per què saludem o no saludem, per què mirem als ulls, per què donem la mà o per què ens acostem o no ens acostem a algú. Tots aquests elements vénen definits pel que aprenem en el nostre entorn cultural des de petits. En el nostre procés de socialització aprens com mirar, com fer les preguntes, com saludar, com comportar-te amb desconeguts, com comportar-te amb l’Administració. Perquè nosaltres actuem de manera diferent en funció d’on som. És diferent la nostra manera de comunicar-nos amb els nostres fills, és diferent la manera de comunicar-se amb un policia al carrer, és diferent la manera com preguntem a un desconegut una adreça, és diferent com ens comportem quan parlem amb el nostre cap a l’oficina o com parlem amb un company. Tots aquests elements diferenciadors d’aquesta comunicació és el que es coneix com a competència comunicativa.

La competència comunicativa va ser introduïda per Gumperz fa anys i ens explica, posa de manifest, tots aquests elements que van més enllà del codi lingüístic i que cal tenir en compte en l’aprenentatge d’una llengua. Perquè evidentment en les nostres societats cada cop més diverses, cada cop som més multilingües, les nostres ciutats cada cop tenen persones que parlen més llengües. Aquestes persones aprenen cada cop més castellà i català, però molt sovint segueixen mantenint els seus hàbits comunicatius, que van aprendre quan eren petits, quan es van socialitzar. Això pot comportar que diferents àmbits comunicatius generin percepcions o generin dificultats de comunicació. Per exemple, en els aspectes de gestió de l’espai és important. Hi ha entorns en què la distància amb què s’interactua és d’un metre i mig; en el nostre entorn la distància és molt més propera. A països europeus potser és més àmplia. Què passa quan persones que gestionen la distància de manera diferent interactuen? Doncs que un es pot anar acostant a l’altre i l’altre s’anirà enretirant cap endarrere. La percepció que tindrà un serà que l’altre és molt agressiu perquè s’acosta massa i l’altre pensarà que és molt fred perquè manté molt la distància. També pot passar, poden haver-hi problemes, quan la gent gestiona de manera diferent si es miren als ulls o no es miren als ulls. En el nostre entorn mirar als ulls és un element de confiança, de franquesa. En altres entorns és una falta de respecte, especialment en alguns entorns quan és la dona qui mira els ulls de l’home. I això, de vegades, ha passat en algunes escoles en què el professor es queixa que una alumna, quan ell li parla, no el mira als ulls, sense tenir en compte que aquella alumna és una noia marroquina que s’ha criat en un entorn rural del Marroc i que en aquell entorn mirar els ulls d’un home adult no és correcte. Hi ha tot un seguit d’elements que poden generar problemes en aquest aspecte i que crec que no es tenen prou en compte en l’aprenentatge de les llengües. És important tenir-ho en compte en un context com el nostre, en què la diversitat de llengües cada cop és més creixent.

Conèixer la cultura incideix en la percepció que tenim de la immigració

La nostra percepció es genera a partir de molta informació. Hi ha una part molt important que ens ve per la comunicació, del que ens diuen, però també hi ha una part en què nosaltres jutgem els altres a partir de la manera com es comuniquen. La comunicació és més important del que sembla, en el sentit que ens passem el dia estereotipant les persones que tenim davant i ho fem a partir de la manera com es comuniquen, entenent la comunicació en un sentit ampli. Ja he dit abans que no estic parlant només del codi lingüístic. Comunicar fins i tot és com et vesteixes, com gesticules, com et mous. Tot això forma part d’aquesta comunicació.

Evidentment, quan hi ha una discordança entre àmbits comunicatius, pots estar jutjant aquella persona a partir de la percepció que et genera a tu des dels teus àmbits comunicatius. Si tu tens una gestió de l’espai determinada, valoraràs qualsevol persona que et trenqui aquesta percepció que tens tu, quins són els teus espais normals, els valoraràs com una agressió o com una persona que passa de la comunicació amb tu. Això pot fer que acabis estereotipant aquella persona i el que té l’estereotip és que tu estereotipes una persona i el generalitzes al conjunt del col·lectiu. És a dir, no és només la persona amb qui has actuat sinó que acabes dient “tots els que són d’aquest país actuen d’aquesta manera”. I el mateix passa amb el que us deia de mirar als ulls o no mirar als ulls, el mateix passa si gesticules massa o gesticules poc, o amb coses tan peregrines, de vegades, com pugui ser la manera com s’omple un autobús o el metro. En aquí, si us hi fixeu, quan entrem al metro o l’autobús, la gent té tendència a seure al més lluny possible de les persones que no coneix. En altres cultures això no passa. No es té aquest criteri de la distància sinó que es té tendència a apropar-s’hi més. Per tant, és possible que si tu ets al metro sola i se t’asseu una persona al costat o a prop, tindràs una sensació de perill perquè la teva percepció lògica seria que s’assegués al més lluny possible de tu. En altres llocs aquesta situació no es donaria. Si és una persona que té tendència a acostar-se més i que això és normal en el seu entorn, i tu t’aixeques i te’n vas, la percepció que pot tenir és que tu ets una persona racista o que tu ets la que no vol acostar-se a la seva manera d’entendre la relació.

L’anècdota…

Abans parlàvem d’empreses i d’obertures de mercats i de dificultats en determinats elements culturals en les polítiques de màrqueting moltes vegades. Fa un temps algú em va explicar una anècdota que em va semblar molt i molt clara, molt significativa, de què vol dir tenir en compte aquests aspectes culturals. Es tractava d’una empresa que volia introduir un producte de neteja —em sembla que d’un sabó per rentar la roba— en un mercat àrab. Llavors va dir: “Bé, els problemes de dificultat de la llengua. Com podem fer-ho? Molt visual, perquè creiem que ha de ser una cosa molt visual perquè la gent ho entengui al primer cop d’ull”. I van decidir posar una imatge d’una pila de roba bruta, una altra imatge amb el producte de neteja, el sabó, i al final una altra imatge d’una pila de roba neta. Llavors deien: “Per a la roba bruta fes servir el nostre producte i tindràs roba neta”. Van veure que la campanya no va tenir cap èxit i que fins i tot la gent va deixar de comprar el producte. Van baixar més, encara, les vendes que abans de fer la campanya. Llavors algú del país els va dir que la percepció que es donava d’esquerra a dreta era una visió occidental. La visió oriental, l’ordre lògic, hauria de ser de dreta a esquerra. Llavors per a una persona àrab, acostumada que les coses, l’ordenació lògica, és de dreta a esquerra, el que s’estava venent o el que s’estava veient és que tenies una pila de roba neta, hi havia un producte que acabava en una pila de roba bruta. Tot i que fos una cosa inconscient actuava, va tenir un efecte real sobre la venda del producte. A vegades, estem parlant d’elements tan subtils com aquests.

Popularitat: 3%

Be Sociable, Share!

Català a la Franja – R. Sistac

Quan parlem de territoris de llengua catalana tenim clar que ens referim a unes entitats sociològiques i polítiques avalades per la història i la geografia; evidents i indiscutibles.

Be Sociable, Share!

Entrevista a Carme Sánchez, directora de Paraula. Centre de Serveis Lingüístics, de Palma

L’associació Paraula, amb seu a Palma (Mallorca), promou tot tipus d’iniciatives que contribueixen a fer un ús normal de la llengua catalana.

Be Sociable, Share!

Rafa Romero: exposició “Paradís”

Les iniciatives culturals públiques com a valuosa alternativa al limitat àmbit galerístic privat.

Be Sociable, Share!

Entrevista a Alba Florejachs, actriu

Actriu formada teatralment a Cuba, va marxar a l’Índia durant 6 mesos amb una companyia de Dinamarca, on va estudiar les danses tradicionals d’aquest país.

Be Sociable, Share!

NÚVOL