Dilluns, 24 de Juliol de 2017

Professor de català a Poznan

Dilluns, 24 de Juliol de 2017

Elena Salinas

Entrevista a Alfons Gregori, professor de català a Poznan

Entrevistem Alfons Gregori, professor de català a Poznan (es pot dir que, qualitativament, per la seva iniciativa comercial i empresarial, ocupa el tercer lloc de Polònia, darrere de Varsòvia i Cracòvia), perquè ens expliqui de primera mà quines són les seves impressions en aquesta tasca. L’Alfons treballa a la Universitat Adam Michiewicz, un centre públic d’ensenyament superior prou important, “que duu el nom del Jacint Verdaguer local, autor d’obres emblemàtiques per als polonesos”, des de l’octubre de l’any 1999, quan “em vaig embarcar en un vol cap a una ciutat de Polònia l’existència de la qual ignorava completament uns quants mesos abans.” Al principi feia de “lector” de català, etiqueta que fixava aleshores la Generalitat de Catalunya per a aquells que ensenyaven la llengua fora del domini lingüístic. Ara que estan vinculats a l’Institut Ramon Llull, encapçalat i finançat pels governs català i balear, se’ls anomena “professors” de català, però en realitat fan el mateix que sempre han fet: transmetre la llengua a estudiants universitaris que s’hi interessen, creant una xarxa de complicitats que arriba fins a la formació de catalanòfils i futurs professionals del país amb consciència de la realitat catalana, alhora que es dediquen, en la mesura de les seves possibilitats, a organitzar i dur endavant activitats culturals de dinamització i difusió d’aquesta mateixa realitat, mitjançant concerts, obres de teatre, conferències, exposicions, etc… Són una mena d’ambaixadors culturals dels Països Catalans, tot i que el sou no s’ajusta a tan il·lustre denominació.

De qui són iniciativa els lectorats? De les universitats o de l’Institut Ramon Llull? O d’ambdues bandes? Quina anàlisi n’extreus?

En principi un lectorat de català, és a dir, una plaça de professor/a de català en alguna universitat de fora del domini lingüístic, sol sorgir de la pròpia iniciativa de la universitat, sovint via un catalanòfil que hi treballa i que vol desenvolupar-hi una línia d’especialització; aquest certament resulta el sistema més sa i desitjable. Si l’IRL n’és coneixedor, aleshores ofereix el seu suport al lectorat quant a materials, assessorament, organització d’exàmens internacionals, etc. Tanmateix, encara que la iniciativa sorgeixi de la mateixa universitat, l’IRL pot acabar finançant bona part del salari final del professor/a, ja que d’altra manera moltes universitats no voldrien assumir els costos d’una plaça. Crec que en l’èxit de l’actual xarxa de lectorats, que supera el centenar, han confluït dues dinàmiques. D’una banda, l’interès creixent per Barcelona com a nucli urbà identificat amb les arts, la creativitat, la manera de viure mediterrània, el bon clima, etc. De l’altra, l’interès polític per part de les institucions catalanes i balears per donar a conèixer la situació lingüística i cultural dels Països Catalans, de magnitud mitjana a Europa, però ocultada per la manca d’un poder netament estatal que li atorgui la visualització merescuda. És a dir, hi ha força universitats occidentals on es poden estudiar llengües tan diverses com el finès, el polonès, el danès o el grec modern. La pregunta que ens hauríem de fer és per què a l’Estat espanyol no hi ha les mateixes possibilitats de formació, no sols en català (tema que ja coneixem força per una incomprensió històrica insuperable), sinó en aquestes i d’altres llengües de certa notorietat a Europa i al món. La ignorància i el rebuig de l’alteritat ha estat una constant castiza, empitjorada per la política de desmembració universitària de la democràcia espanyola, que va dur a la multiplicació d’universitats petites sense possibilitat de departaments sòlids amb especialitzacions veritablement potents en determinats camps.

Quina projecció té la llengua catalana i la seva cultura a les universitats on hi ha lectors/es de català? Has tingut alguna dificultat per projectar la nostra llengua en l’àmbit universitari?

Bé, la veritat és que el tractament que he tingut jo i l’Àrea de Català on estic adscrit a la UAM de Poznan ha estat sempre exquisit. Personalment he d’estar agraït a totes aquells responsables dels departaments, dels instituts i de la facultat amb qui col·laboro per l’interès i el suport que han mostrat envers el català. Són gent culta sense prejudicis, que saben apreciar la bona literatura i l’art transmès a través de qualsevol llengua o des de qualsevol àmbit. Ara bé, és cert que hi ha certs països en què s’han de vèncer visions esbiaixades de les llengües que consideren regionals. La veritat és que, vivint a l’estranger, el fet de ser català i professor de llengua et converteix en un pregoner ambulant del fet diferencial català, ja que de seguida sorgeixen mil preguntes entre aquells o aquelles que t’envolten quan descobreixen el teu origen. Saben que hi ha un malestar històric entre Catalunya i les terres castellanes, i volen saber-ne més. Polònia, és clar, ha estat terra de malestars històrics: de guerres i invasions, de sotmetiments i de penúries molt sentides.

La llengua i literatura catalanes es relacionen amb la llengua i literatura castellanes, o amb la francesa, per exemple? Tens alguna experiència respecte a això?

Bé, depèn, solament en l’àmbit universitari la gent és mínimament conscient de l’existència d’una llengua i d’una literatura catalanes, plenament independents. Fora dels recintes acadèmics, hi ha la idea d’una dialecte, bàsicament del castellà. Pot arribar algun estudiant pensant que es tracta d’una “barreja” de castellà i francès, cosa que obvia injustament un dels protagonistes medievals de la influència sobre el català, l’occità. Sigui com sigui, la cultura espanyola –i hispana– està de moda, i això cal aprofitar-ho. En aquest sentit, resulta força positiu actuar amb mètodes de cavall de Troia, és a dir, presentant qüestions generals de la Península o d’Espanya per acabar introduint aspectes de la cultura catalana que tenen un interès indubtable per se i que són l’imant que atreu gent a les classes, com la llengua, la literatura, els castells, la gastronomia, etc…

Com funciona el fet que els teus alumnes escullin la teva assignatura? En quines carreres s’ofereix? I què els empenya a matricular-s’hi?

Bé, Llengua catalana és una assignatura optativa per als alumnes de Filologia Espanyola o Francesa de la UAM, juntament amb el portuguès i el basc. Un cop l’han escollida a segon de Grau, l’han de cursar durant tots els estudis que completin (Grau i/o Màster). Cal dir, però, que el nombre d’estudiants de basc ha disminuït notablement en els darrers anys per motius diversos, però es manté com a possibilitat i cada any se celebren activitats a l’entorn d’Euskal Herria. Em sembla que, a la pràctica, els motius de l’estudiantat per aprendre català resulten molt i molt variats. És típic el cas d’estudiants que van a l’estiu a treballar a la costa, a Barcelona o a les Balears, i tornen amb la necessitat de poder comunicar-se millor en la llengua pròpia de la zona, o també els enamoraments, l’interès per l’art català, etc. Cal advertir que són cada vegada més rars els casos d’interès merament filològic, fet que d’una banda resulta positiu, ja que denota la força viva de la llengua i de la cultura que l’agombola, i de l’altra constitueix un risc de cara a la formació de futurs catalanòfils de l’àmbit acadèmic, que fins ara havien sorgit d’aquest caldo de cultiu.

La projecció de la llengua i cultura catalanes té alguna cosa a veure amb el nostre comerç exterior? La llengua s’utilitza com a passaport per entrar en el comerç del país? O només es queda en àmbit universitari i/o acadèmic?

Penso que un dels reptes pendents per als nostres governants és assolir una veritable coordinació entre les diferents eines de projecció de què es disposen, així com amb les entitats empresarials i els implicats en qüestions de negocis per arrodonir la marca Catalunya amb tota la seva singularitat. Resulta una tasca àrdua, per l’àmplia competència en el món de la globalització i per la facilitat que a vegades significa optar per l’etiqueta d’”Espanya”. Penso que caldria crear més sinèrgies amb el sector comercial del nostre país per arribar a fites més altes en tots els aspectes. Es comença a fer, és cert, però caldria multiplicar aquells actes en què es combina una actuació o activitat artística de l’àmbit català amb una presentació comercial (de productes gastronòmics, tèxtils, o tecnològics, per posar alguns exemples). Hi sortiríem tots guanyant. En aquest sentit, no em sembla una molèstia la marca “Barcelona”, al contrari, és el nostre gran trumfo mediàtic, sempre que se sàpiga emprar amb intel·ligència i maniobrabilitat.

“Solament en l’àmbit universitari la gent és mínimament conscient de l’existència d’una llengua i d’una literatura catalanes, plenament independents. Fora dels recintes acadèmics, hi ha la idea d’una dialecte, bàsicament del castellà.”

“Cal advertir que són cada vegada més rars els casos d’interès merament filològic, fet que d’una banda resulta positiu, ja que denota la força viva de la llengua i de la cultura que l’agombola.”

“Un dels reptes pendents per als nostres governants és assolir una veritable coordinació entre les diferents eines de projecció de què es disposen, així com amb les entitats empresarials i els implicats en qüestions de negocis per arrodonir la marca Catalunya amb tota la seva singularitat.”

Popularitat: 5%

Be Sociable, Share!

Català a la Franja – R. Sistac

Quan parlem de territoris de llengua catalana tenim clar que ens referim a unes entitats sociològiques i polítiques avalades per la història i la geografia; evidents i indiscutibles.

Be Sociable, Share!

Entrevista a Carme Sánchez, directora de Paraula. Centre de Serveis Lingüístics, de Palma

L’associació Paraula, amb seu a Palma (Mallorca), promou tot tipus d’iniciatives que contribueixen a fer un ús normal de la llengua catalana.

Be Sociable, Share!

Rafa Romero: exposició “Paradís”

Les iniciatives culturals públiques com a valuosa alternativa al limitat àmbit galerístic privat.

Be Sociable, Share!

Entrevista a Alba Florejachs, actriu

Actriu formada teatralment a Cuba, va marxar a l’Índia durant 6 mesos amb una companyia de Dinamarca, on va estudiar les danses tradicionals d’aquest país.

Be Sociable, Share!

NÚVOL